Futbol
La crònica de l'Eldense-Nàstic: Encara es pot anar a pitjor (4-1)
Nou partit esperpèntic que condemna a Cristóbal Parralo i que demostra que, si no es millora i molt, l'equip és candidat per baixar de categoria
Imatge de l'Eldense-Nàstic.
Encara es pot anar a pitjor. Encara es pot arrossegar més l'escut. Així ho ha demostrat aquest equip caient per 4-1 contra l'Eldense. És una derrota que sentència a Cristóbal Parralo i que demostra les carències absolutes de l'equip en totes les demarcacions. Només Jaume Jardí es va salvar, per ser un dels pocs jugadors amb sang i orgull per marcar el gol de l'honor. Si no fos per ell, el Nàstic estaria encara més enfonsat a la classificació. Perquè ara mateix, si no es millora i molt, l'equip acabarà baixant de categoria.
El guió establia un Eldense dominador, per local i per ser millor equip, i es va complir amb un equip grana que esperava la seva oportunitat. De fet, la va tenir primer amb un tir als núvols de Baselga i, després, en una ocasió clara malbaratada. Error defensiu de l'Eldense, recupera Montalvo i crea una situació de tres contra dos que es resol de la pitjor manera. Montalvo passa abans del compte a Baselga i el davanter grana triga massa per rematar.
Tot seguit, va passar el de sempre. Massa facilitat per un Eldense que, amb una pilota a l'esquena d'Enric Pujol té prou per plantar Ruiz davant Dani Rebollo. El lateral de l'Eldense va definir a la perfecció per sobre del porter per marcar l'1-0 als primer deu minuts de partit en la primera ocasió real de l'equip alacantí.
La història de sempre. Gol i equip enfonsat. Però va anar pitjor perquè l'Eldense va marcar el segon poc després. La jugada va ser ridícula. Centre lateral al segon pal que Sergio Santos salta per refusar, però no hi arriba. Quintana la controla dins de l'àrea i xuta ajustat al pal on estava situat Dani Rebollo per marcar amb l'ajuda del pal. Malament Santos i malament Rebollo.
Amb el 2-0 el Nàstic va fer un pas endavant, però no per motius futbolístics propis, sinó perquè l'Eldense es va relaxar. Qui va treure orgull va ser Jaume Jardí, que va interceptar una passada en defensa per executar el primer remat entre els tres pals al minut 37. El reusenc no es mereix la situació de l'equip. Poc després, Marc Montalvo va pispar una pilota en defensa per iniciar una gran jugada que Baselga va marcar, però estava en fora de joc i el gol no va pujar al marcador. Ni així.
Si Cristóbal Parralo va sacsejar el vestidor al descans no va servir per a res, perquè en la primera jugada de la segona meitat l'Eldense va marcar el 3-0 que sentenciava el partit, si no estava prou sentenciat ja. Va ser una jugada esperpèntica. Primer va fallar Enric Pujol perquè Quintana el va superar i es va colar dins l'àrea. Després va fallar Hugo Pérez per no refusar amb contundència. Dani Rebollo va anar per terra i, després Sergio Santos va errar en el refús. Jugada esperpèntica i gol.
Encara hi havia temps per arrossegar l'escut una mica més. L'ex de la Pobla Hamza Bellari es va internar fins a la frontal sense oposició. Quatre defensors grana executaven la famosa tècnica de defensar amb la mirada. El marroquí va rematar al pal i, per a més inri, cap dels quatre defensors va moure's per agafar el rebot. Sí que ho va fer Calvo per marcar el 4-0.
El Nàstic va poder marcar el gol de l'honor. Però aquest va ser només per a un Jaume Jardí que no es mereix el que està passant. El reusenc va pressionar sol, va pispar la pilota al defensor i va definir a la perfecció per marcar el 4-1. Si no fos per ell, amb 11 gols aquesta temporada, el Nàstic estaria encara més enfonsat. Honor per ell i per als jugadors de la casa que s'han desgastat. Per a la resta, demanar que es deixi d'arrossegar l'escut del degà del futbol.