L'anàlisi de l'Atlético-Nàstic: Un triomf per aixecar el cap

Victòria grana que ha de suposar un pas endavant. El Nàstic va aconseguir l’impensable, va guanyar el colíder en el seu estadi –cosa que no havia aconseguit cap altre equip– i va remuntar un partit fora de casa més de sis anys després. Els grana van mantenir l’orgull i l’empenta dels darrers minuts contra el Betis Deportivo per superar i saber patir per emportar-se un triomf que calma les aigües en plena caiguda lliure i permet aixecar una mica el cap després de tantes jornades de vertigen mirant cap al descens.

El duel contra l’Atlético Madrileño va mostrar una vegada més que aquest Nàstic té constants i variables. La fragilitat defensiva és una constant. De fet, el guió dels primers minuts contra el filial va ser similar al dels darrers quatre partits. L’equip va controlar i començar bé, però a la primera que té el rival, cap a dins. Així va ser, la defensa grana –canviada de nou ara amb Enric Pujol de titular per cobrir Pedro Alcalá– va ser poc contundent per refusar un córner en contra i Boñar, amb un tir a la mitja volta, va marcar l’1-0 en la primera opció real.

Una variable important va ser la reacció de l’equip i aquest és el punt més important i que dona més esperança que cap gol i encert. En la dinàmica actual i amb el Nàstic que havíem vist fins ara, un gol en contra significava la mort i sentència del partit. Així va ser en els anteriors, però aquesta vegada no. L’equip es va cenyir al pla de Parralo i va esperar el seu moment al contraatac i així ho va tenir a través d’un gran Ander Zoilo. El lateral va aprofitar la seva titularitat participant amb dues assistències i convertint la banda esquerra en un perill constant.

Empenta per igualar un partit ja ho havíem vist contra Alcorcón i Betis Deportivo. Llavors, la por feia que l’equip es conformés amb el punt rescatat, però dissabte, els jugadors en van voler més. «Al descans vam dir que si volíem aconseguir alguna cosa positiva havíem de ser valents i tenir personalitat», va destacar Parralo en micròfons de Tarragona Ràdio en el postpartit. Així va ser. El Nàstic va sortir més fort a la represa i, a banda del gol de Cedric, va tenir un parell d’aproximacions clares més.

El davanter és un bon reflex de com estava els ànims de l’equip. Cedric no va celebrar el gol. Era una diana important que va fer embogir la banqueta i la grada, però no al punta. El 9 grana es va treure un pes de sobre amb el gol i va centrar-se a continuar jugant.

Saber patir

Visitar el camp del colíder, allà on no ha guanyat ningú, indica que has de patir. I així ho va fer el Nàstic, sobretot després dels canvis. L’equip va fer un evident pas enrere. Va buscar resguardar-se contra el talent local i, sobretot, quan Parralo va haver de remar tots els canvis ben aviat per molèsties físiques. No és la millor notícia que això passi en aquest moment del curs.

Per una vegada en molt de temps, el Nàstic va saber patir, va defensar-se amb tot, va tenir la sort del desencert rival i també la sort de l’encert d’un Dani Rebollo que, malgrat poder haver fet més en l’1-0, va salvar l’equip una vegada més amb les seves aturades.

Els de la casa

L’altra nota positiva del partit és la consolidació dels de la casa. En el moment de desconfiança que arrossegava el Nàstic, la llum que han aportat els jugadors del filial continua marcant el camí. Pol Cid es va guanyar la seva primera titularitat i va demostrar que es mereix de més oportunitats. També el debutant Manuel Pavón, que va complir amb nota. Dos talents que ajuden l’equip a aixecar el cap. Ara toca el més difícil, mantenir les bones sensacions.