Dessagnant-se cap al descens

Jugant de la manera com s’ha fet fins al minut 75 contra el Betis Deportivo, aquest Nàstic és carn de Segona Federació. No té més. Aquest Nàstic es dessagna poc a poc i la situació ja supera a jugadors i, veient les declaracions en roda de premsa, també a l’entrenador. L’equip no és matemàticament en descens, però veient el joc mostrat, hi està mentalment i gairebé futbolísticament. Només hi ha un únic fil d’esperança: la reacció que va permetre als grana empatar contra el Betis Deportivo i acabar amb l’orgull de buscar el 3-2. Només si es manté aquesta línia el Nàstic podrà lluitar. Però molt ha de canviar.

Dos jugadors van reactivar un equip mort i van ser des de la banqueta: Keyliane Abdallah i el jugador de la Pobla Pol Cid. L’extrem francès fa poc més d’una setmana que és a Tarragona. Ni parla castellà o català i coneix ben bé la ciutat. Té 19 anys i és la seva experiència fora de Marsella. Però, amb tot, va ser dels únics jugadors que va sortir diumenge a menjar-se el partit, a destacar i a defensar l’escut. Pol Cid va debutar després de brillar a la Pobla de Mafumet. Es va presentar en societat a la Copa Catalunya i diumenge va tenir la seva oportunitat i no la va desaprofitar. Entre l’un i l’altre, el Nàstic va mossegar i va aconseguir l’empat.

En definitiva, poc hi ha a salvar d’un partit que va acabar retratant actuacions individuals com la de Moi Delgado, d’un Cedric que no està i ni se l’espera i de fitxatges que, de moment, no milloren el que hi havia com Alcalá i Hugo Pérez. De fet, la situació acaba contagiant el talent que ja hi havia, amb uns Marc Montalvo i Óscar Sanz visiblement tocats i que no poden mostrar el nivell que ja han demostrat que tenen. L’equip ha de canviar la por pel coratge i l’orgull per un club que, si no hi ha un canvi radical, no hi haurà millora a l’horitzó.

Parralo dispara

El tècnic del Nàstic va tornar a carregar contra els jugadors en roda de premsa. «Feia temps que no dirigia un partit on el meu equip no fa tres passades» o «hem vist un equip sense personalitat, que no guanya ni un sol duel i que té molta por. Així és molt difícil», aquestes van ser algunes de les frases d’un entrenador visiblement desesperat com l’afició amb aquest Nàstic. De fet, va deixar veure quelcom més destacant que «al descans ens hem dit a la cara tot el que ens havíem de dir». Una frase que obre la porta a una fractura també dins de l’estructura.

El resultat és evident: un decreixement constant, un Nàstic que es dessagna a cada partit sense estil de joc, sense idees i que cada gol mata. El mateix tècnic ho va definir: «no tot és córrer, també és saber jugar i tenir personalitat».

Els moviments a l’onze indiquen de la desesperació del tècnic. Sorprèn primer l’aparició de Christos Almpanis i Sergio Santos, dos jugadors que, fa unes setmanes, estaven més fora que dins. Fins i tot Sergio Santos fa només uns dies que es deia que el mercat estranger continuava obert perquè marxés. Dissabte va ser titular i va quallar un bon paper. D’altra banda, Almpanis era un jugador que feia quatre partits que no era ni una opció i, ara, va ser escollit per suplir a Jaume Jardí. Mentrestant, Keyliane i Pol Cid a la banqueta, havent demostrat que mereixen més.

Ara, cal recordar la frase de Cristóbal Parralo en roda de premsa: «Qui no vulgui creure que es faci a un costat». Doncs si és així, cal que no li tremoli la mà al tècnic a l’hora de fer els onzes i s’ha d’apostar per als jugadors que vulguin morir amb aquest escut. Perquè només així es podrà competir.