Keyliane i Pol Cid rescaten el Nàstic (2-2)

El Nàstic té pols. El conjunt grana reacciona i empata un partit que semblava condemnat al pitjor dels desastres. Keyliane i Pol Cid van revifar a un equip completament mort des de la banqueta que va poder acabar empatant i amb una última ocasió per guanyar. Això sí, s'ha de millorar i molt perquè jugant com fins al minut 75' aquest equip és de Segona Federació. També s'ha d'apuntar que s'ha viscut la pitjor entrada dels últims anys amb només 2.731 persones al camp.

Davant la baixa important de Jaume Jardí, Cristóbal Parralo va inventar. Després de cinc partits sense comptar amb ell, Christos Almpanis va entrar directe a l'onze. D'altra banda, Sergio Santos, qui fa unes setmanes estava fora, ara va jugar de titular i va ser un dels millors del partit.

Tot i els canvis, la pel·lícula va ser la mateixa. El Nàstic estava lent i errat en totes les zones del camp. En defensa fràgils i lents, al mig del camp sempre en inferioritat i lents. En atac, per descomptat, lents en el contraatac i amb poques idees. A cada minut que passava, més es trobava a faltar a Jaume Jardí.

Com la pel·lícula és la mateixa de sempre, el guió del partit es va desenvolupar com sempre. La fragilitat grana va castigar l'equip. Molt fàcil ho va tenir el Betis quan, amb una passada a l'esquena d'Alcalá, Reina va retallar i va batre Dani Rebollo. Canvien les parelles de centrals, però els mateixos errors.

El gol va ser com un cop directe a la mandíbula. L'equip estava KO, sobretot per la banda esquerra amb un Moi Delgado completament fora del partit. La resta de la primera part va ser difícil de pair, amb molt del Betis per marcar el 0-2 i poc del Nàstic per empatar. L'equip va anar al descans lent, sense idees i sense capacitat de reacció.

No va canviar res a la represa. El Nàstic va sortir igual de lamentable, però sense Moi Delgado. En la primera que va tenir el Betis, de nou, un altre mastegot. Córner al punt de penal, Gnangoro remata sol a l'àrea petita, toca la pilota al cul d'Hugo Pérez, torna al migcampista del Betis que l'empeny al fons de la xarxa.

L'equip estava mort i enterrat fins que els menys esperats el van aixecar. Parralo va donar una sacsejada a la banqueta i va introduir a Keyliane i Pol Cid, migcampista de la Pobla. Tots dos van començar a mossegar en la pressió, a donar velocitat i energia a l'equip. Com dos eletroshocks per reviure a un Nàstic entre la vida i la mort. Un pressionant i movent la pilota, l'altre xutant a porteria.

Aquí l'equip va fer un canvi de xip. Passada en llarg de Sergio Santos. Pilota d'una punta del camp a una altra i Keyliane Abdallah va sortir disparat. El lateral del Betis va allargar amb el cap la pilota cap al porter, però 'Kiki' va ser més ràpid. Abdallah la va atrapar, es va desfer del porter i va marcar l'1-2 amb classe.

El Nou Estadi va vibrar i l'equip es va aixecar. Semblava mentida, però ara el Nàstic ho va donar tot per buscar l'empat. Creure va tenir premi al temps de descompte quan Juanda Fuentes va fer una passada en llarg i el defensor Emmanuel la va interceptar per marcar el gol en pròpia. Empat a dos, el Nou Estadi vibrant i el Nàstic buscant el tercer. I el va tenir. Però la pilota no va entrar i l'equip es va haver de conformar amb un empat que no satisfà. Això sí, que es quedi aquesta sang i capacitat de reacció. Perquè fins al minut 75, l'equip estava jugant per ser un candidat ferm al descens.