FUTBOL
L'anàlisi del Nàstic: Números de descens
El Nàstic torna a perdre en un partit contra el Villarreal B amb els errors de sempre
El jugador del Nàstic Jaume Jardí encarant un defensor del Villarreal B abans de la seva expulsió.
El Nàstic de Tarragona va viure diumenge la mateixa història de sempre. L'equip va començar amb bones sensacions –aquesta primera part no es repeteix tant–, però un error en defensa per començar fa que el rival es posi per davant i el partit es posa gairebé impossible, perquè l'equip no dona signes de reaccionar. A més, també se suma un error evitable al davant, aquesta vegada amb l'expulsió de Jaume Jardí. La història es repeteix i encara més en els darrers 7 partits en els quals l'equip grana suma 4 de 21 punts possibles. Són números d'equips de descens i, de fet, és una ratxa que només millora l'aconseguida pel Marbella –el cuer– i això que té un partit menys.
El pitjor d'aquest Nàstic de Tarragona són les sensacions. De fet, ho han sigut sempre, des de l'inici de temporada, tot i que ara són molt més que alarmants. L'equip sembla que està mort en vida. Hi ha una fragilitat excessiva tant a nivell de joc com a nivell psicològic, perquè, quan rep un gol, remuntar sembla una tasca hercúlia. És un efecte contagiós entre el planter, una falta d'idees i un descens als inferns constant fins que l'àrbitre xiula el final del partit. És desesperant i més quan Cristóbal Parralo semblava un convidat de pedra, incapaç de reconduir una situació adversa i amb un home menys amb les peces que té a la mà.
De la part esportiva, poc es pot dir del duel contra el Villarreal B. Va haver-hi una revolució a l'onze i no va faltar ni un fitxatge per debutar. En aquest segon període menys de futbol es pot parlar encara. Sense Jaume Jardí, el Nàstic va perdre l'únic jugador amb idees a l'atac. Sense Cedric ni Baselga, el despropòsit va ser major quan només es veien pilotes penjades a ningú o amb Pau Martínez i Abdallah perduts en la tasca de punta referent.
Els números parlen
La igualtat extrema de la Primera Federació –i els partits que falten per disputar– mantenen a l'equip en aquest limbe on està a prop tant del descens com del play-off d'ascens. Amb tot, les sensacions i els números encenen al màxim tots els nivells d'alarma. El Nàstic només ha sumat 4 dels 21 punts possibles. D'aquests quatre, tres van ser amb un gol de rebot de Jaume Jardí contra l'Ibiza i l'altre amb un de miracle contra l'Alcorcón.
Si es mira enrere les dinàmiques de tots els equips que ara són en descens, el Nàstic només millora l'aconseguida pel Marbella, el cuer de la categoria. De fet, és trampa, perquè els andalusos no van jugar la darrera jornada i ara sumen 3 de 18 punts possibles, a l'espera de jugar-se el darrer. Sevilla Atlético, Torremolinos, Sanluqueño i Betis Deportivo igualen o milloren la ratxa de l'equip de Parralo.
NO éS UN FORTí
L'estadi no és un fortí
El Nàstic ha perdut aquesta temporada la seva millor fortalesa. La derrota contra el Villarreal B ratifica que el Nou Estadi ja no és un fortí. La darrera temporada, l'equip només perdre dos partits. Ara, ja en son cinc de dotze. Segons van apuntar les dades de @BigData_Nastic, aquest ja és el sisè pitjor Nàstic al Nou Estadi de les darreres dècades.
Apatia
A base de mastegots successius, l’afició del Nàstic transmet una apatia alarmant. El club corre el risc de dilapidar tot allò que havia aconseguit. El primer avís pot arribar aquest dissabte, amb una possible entrada pobra coincidint amb el Carnaval. L’equip necessita l’afició, però ha de guanyar-se'n el seu suport.