Anàlisi del mercat del Nàstic: molts moviments i molta incertesa

El Nàstic va tancar dilluns un dels mercats d'hivern més moguts dels darrers anys. Els grana van certificar un total de cinc fitxatges, una xifra que, malgrat que és gran, es va quedar curta després de veure les necessitats de l'equip. Es va tancar un gener caòtic. Començant amb l'acomiadament del director esportiu Noé Calleja a deu dies per al final, i acabant amb la feina que s'ha quedat per fer. Concretament, amb jugadors que no compten, però que continuaran fins al final de temporada.

Al gener no es poden fer miracles. El que no s'ha fet en la planificació a l'estiu, és molt difícil de trobar a l'hivern. I més quan s'ha demostrat que no es pot competir econòmicament amb la resta de clubs desesperats de la categoria. El primer gran problema va ser la incapacitat d'alliberar fitxes. El Nàstic va arribar amb tres fitxatges fallits que no comptaven amb la confiança de Cristóbal Parralo, però, tot i localitzats, es van tancar en banda i el club no va saber solucionar la situació fins al final. De fet, va ser a mitges, perquè un era Christos Almpanis i el grec acabarà la temporada al club. Veurem si té minuts perquè, de moment, no va formar part de l'expedició a Alcorcón. De fet, si van poder participar els primers fitxatges van ser per la mala fortuna de les lesions de llarga durada d'Álvaro García i César Morgado.

Va quedar feina pendent en les sortides. També acabarà el curs Sergio Santos. El lateral dret no compta amb Parralo i la seva sortida no es va donar. Ara, el club se l'ha de menjar en una situació on Oriol Subirats sembla que és millor opció no només que Santos, sinó, fins i tot, de Camus. Així ho va demostrar Parralo deixant fora diumenge a Santos mentre que Camus va ser canviat al descans.

Les arribades també va ser un escenari dramàtic. Un ball de noms va passar per sobre de la taula i cap es va concretar perquè no es podia competir econòmicament amb un club rival o perquè no s'arribava a les exigències. Ni Aleix Coch, ni Nacho González, ni Josep Calavera i tampoc Sergio Castel. De fet, la intenció era fitxar un davanter i més veient el rendiment de Cedric i la por que Marcos Baselga es lesioni. Aquesta feina, però, va quedar per fer.

Dubtes

En els reforços també hi ha dubtes. I més després del partit contra l'Alcorcón. Parralo va deixar clar que el rendiment de tot l'equip va ser una vergonya, però els assenyalats van ser Aitor Gelardo i Hugo Pérez, dos fitxatges que van ser substituïts al descans. D'altra banda, Ander Zoilo no ha rascat ni un sol minut. A Pedro Alcalá no se'l pot exigir molt, perquè primer ha d'agafar ritme competitiu, perquè es podria repetir el cas de Borja Granero, que va arribar l'any passat i es va trencar als dos partits.

L'últim reforç va ser Keyliane Abdallah. Un talent del Marsella, sí, però s'ha d'adaptar en una categoria dura com la Primera Federació en la seva primera experiència fora del futbol francès i fora d'un filial. A més, cal dir que arriba a un Nàstic on l'ambient està més que crispat i la necessitat de resultats immediats és superior a les promeses.

En definitiva, hi ha molta incertesa. Per les necessitats de l'equip, per la qualitat dels fitxatges, pels que no s'han donat i els que no han sortit. Amb tot, ja està tot dit. Amb aquests jugadors s'ha de lluitar fins al final de la temporada. Ara, quin és l'objectiu? Segur que els fitxatges s'han fet amb la intenció de millorar l'equip, però no és el cop sobre la taula per buscar quelcom més que salvar la categoria.