Juanda Fuentes salva els mobles d’un Nàstic gris a domicili (1-1)

Juanda Fuentes va esgarrapar un punt en el Municipal de Santo Domingo. Un empat i poc més. De fet, gairebé difícil de creure que es podia aconseguir després de veure un Nàstic gris contra l’Alcorcón. Els madrilenys van marcar la primera que van tenir i els tarragonins es van enfonsar. L’Alcorcón va perdonar i el Nàstic va acabar salvant els mobles.

Si una cosa va funcionar, no la canviïs. Això va pensar un Cristóbal Parralo que va iniciar el partit amb el mateix onze de la setmana passada. L’equip va sortir amb certs dubtes sobre el camp.

En poc més de cinc minuts l’Alcorcón ja va trepitjar l’àrea amb perill en dues ocasions, amb un córner inclòs. Al Nàstic li tremolaven les cames i el gol local no va trigar en arribar. Va ser molt senzill: centrada lateral al punt de penal i remat de cap de Jordi Pola tot sol dins de l’àrea per enviar la pilota al fons de la xarxa. Si hi havia un pla de partit o una idea, aquest es va esmicolar. La falta de contundència enrere, per enèsima vegada, va penalitzar el Nàstic.

Amb una ratxa horrorosa al darrere, començar un partit amb 1-0 en el marcador no ajuda res. I més quan el Nàstic és un equip que no remunta un partit fora de casa des de l’any 2019. Així va ser, l’equip es va enfonsar i l’Alcorcón ho va aprofitar. Els madrilenys vivien en l’àrea grana i van tenir el segon ben aviat amb una centrada dins de l’àrea que, per sort, Tarsi va errar. Els forats en el mur grana van ser gegants.

El Nàstic avançava amb dificultats, però va tenir uns minuts de connexió. Dues vegades va arribar a l’àrea el conjunt grana, les dues de falta. Només en la segona va arribar el perill, amb una centrada de Jardí que Álex Jiménez va rematar al segon pal, però la pilota va sortir llepant el pal dret d’Ayesa.

A partir d’aquí, els de Parralo es van tornar a enfonsar. L’Alcorcón exhibia verticalitat contra un Nàstic porós. En tres passades, Vladys es va plantar davant de Dani Rebollo. Per sort, els madrilenys mancaven encert. Cada centre suposava un perill innecessari.

Amb la pilota, l’equip no responia. Semblava que no hi havia criteri, tothom se la volia treure de sobre i, contínuament, les possessions es perdien en passades perdudes o d’impossibles. Montalvo era l’únic al qual no li cremava la possessió. Mentrestant, Dani Rebollo va volar per evitar un golàs de falta de l’Alcorcón. Els minuts van passar, les sensacions no milloraven i el partit va anar al descans amb 1-0.

Parralo va executar un triple canvi a la represa, tot un electroxoc per reviure un mort. Les sensacions, però, no van canviar. L’Alcorcón continuava voltant l’àrea grana contra un Rebollo que veia la pilota volar de falta perillosa a córner i de córner a falta perillosa. Els madrilenys van perdonar, sobretot amb un tir creuat de Carmona que va sortir llepant el pal.

Hi ha una dita en el futbol que diu que, si perdones massa, acabes patint. En aquesta situació, el Nàstic es va abraçar a l’esoterisme del futbol, perquè a nivell de joc, la cosa no funcionava, perquè no es podien fer tres passades consecutives en camp contrari.

Poc a poc, el Nàstic s’aproximava a l’àrea, però la sort semblava que no estava de la seva part. Baselga, completament sol dins de l’àrea, va enviar una pilota al travesser. Semblava que aquesta era l’única, però hi havia una més per arribar. De nou, Jaume Jardí va centrar al punt de penal i allà, del no-res, va sortir Juanda Fuentes la va engaltar per marcar un 1-1 que semblava impossible. Amb tot, va passar, i el Nàstic va salvar els mobles. Això sí, cal millorar i molt.