El Nàstic agafa aire de rebot (1-0)

El Nàstic agafa aire. Els de Cristóbal Parralo aconseguir una victòria necessària, primer per la banqueta i després per tallar una sagnia que portava a la desesperança. Els grana van guanyar amb un rebot de Jaume Jardí, però s'havia de guanyar com sigui. A la segona part el Nàstic va desaparèixer i l'Ibiza va aprofitar per elaborar un setge que va gelar el Nou Estadi en més d'una ocasió, però no va ser la nit de la desolació, va ser la nit d'una victòria balsàmica.

Després de quatre derrotes, Cristóbal Parralo va donar-li una volta a l'alineació amb Gelardo i el fitxatge Hugo Pérez titulars i Jardí per la dreta. 

El Nàstic va sortir concentrat al partit. Pressió alta i entrega per dominar a un Ibiza que va basar el seu joc a esperar l'error grana per sortir al contraatac. Els grana, però, ho van controlar força bé amb un Hugo Pérez destacant en la presa de decisions i la contundència en els duels. Sobretot, amb seguretat.

Les ocasions grana arribaven poc a poc. Un xut llunyà de Gelardo, un intent de xilena d'Álex Jiménez, però tot poc concret. Els grana necessitaven fer un pas endavant i es trobava a faltar el 10 grana. De fet, no és perquè Jardí estigués desaparegut, sinó perquè els atacs grana anaven sempre per l'esquerra i el reusenc no podia participar.

Això no anava a quedar així. Si la pilota no buscava a Jaume Jardí, seria Jaume Jardí qui busqués a pilota. Una passada en llarg perduda es va convertir en or. El porter Ramón va sortir a refusar la passada i es va trobar al 10 grana que va posar el cos. El rebot va sortir disparat. Guiat per la necessitat de l'equip i la fortuna que ha faltat en anteriors partits per acabar al fons de la xarxa.

El gol va ser una alliberació i Jardí li va regalar l'estima a l'afició, assenyalant l'escut i després als aficionats. El Nàstic són ells. Poc més va passar en una primera part controlada, però amb falta de més concreció en els metres finals.

A la mitja part tot va canviar, perquè l'Ibiza va avisar aviat. Pèrdua grana, passada entre línies i mà a mà que Dani Rebollo li va treure a Bebé. La proposta de grana va ser abandonar la possessió i sobreviure. Eren minuts difícils, sobretot patint per la banda d'un Moi Delgado superat.

Els minuts passaven i el patiment continuava. Va sortir Svensson i va gelar encara més el Nou Estadi. Toc d'esperó de l'Ibiza i mà a mà d'Svensson que va sortir llepant el pal dret. Era un gol cantat, però la pilota esquivava la porteria del Nàstic. 

Tocava resar, ja no patir. Era un setge constant a la porteria de Dani Rebollo, però el Nàstic encara en podia tenir una, però va acabar en ridícul. Era un contraatac perfecte per a Cedric Omoigui. El davanter sortia tot sol a la porteria rival, però va quedar retratat. Primer va ser atrapat per un defensor, després va ensopegar, va provar el tir i va errar i, finalment, va fer una falta en atac.

Sense la tranquil·litat del 2-0, el Nàstic va patir encara més. Els miracles van aparèixer, primer en forma de Dani Rebollo aturant un mà a mà i, posteriorment, amb un tir de Bebé que es va estavellar al travesser. Allà es va morir el partit. L'àrbitre va xiular el final i el Nàstic va poder agafar aire.

Victòria necessària, es trenca la ratxa i els jugadors van caure tots rendits sobre la gespa respirant tranquils.