La crònica del Sanluqueño-Nàstic: Decadència absoluta (1-0)

Encara es pot tocar més fons. El Nàstic de Tarragona va sumar la quarta derrota consecutiva i s’enfonsa a la classificació. És una derrota més que alarmant, no perquè sigui la quarta, no perquè el club es troba a dos punts del descens, sinó perquè les sensacions encara van ser més horribles, va semblar un equip sense ànima, erràtic i que no dona cap senyal de vida.

Els grana van tenir fins a un penal, executat pel seu expert, Jaume Jardí, però ni amb això va aconseguir aixecar-se contra un Atlético Sanluqueño que es va mostrar molt verd, però sí que va mostrar orgull amb jugadors joves i inexperts per guanyar-li a un Nàstic que sembla que no és capaç de competir contra cap equip.

Tot i que sembli mentida, el Nàstic va sortir amb tot en els primers minuts. La primera aproximació va arribar aviat amb un xut des de la frontal de Moi Delgado. Els grana tenien al davant un equip poc experimentat i tou i ho va aprofitar per dominar l’esfèric. La següent aproximació va tenir premi. Marc Montalvo es va endinsar a l’àrea i Ntji el va fer caure amb una agafada. L’àrbitre ho va veure clar: penal i la revisió del FVS no va canviar l’opinió.

Jaume Jardí es va encarregar de la pena màxima. Aquesta temporada ja n’ha marcat quatre, però quan hi ha instaurada una dinàmica negativa tot surt malament. El reusenc va apuntar al centre i el porter Rubén Domínguez va aturar el penal amb les cames.

L’errada no va fer que el Nàstic afluixés el ritme. Els de Cristóbal Parralo es van fer amos i senyors del partit. Amb una pressió precisa, arrabassaven la pilota a l’Atlético Sanluqueño i l’arraconaven en la seva àrea. El control al mig del camp i la possessió eren més que excel·lents, però el conjunt grana no passava d’allà. Passades mal executades, poc encert en els duels individuals i males decisions allunyaven al Nàstic de l’àrea quan més temps tenien per trobar-la. De fet, el perill més imminent el va tenir Jaume Jardí amb un tir des de la frontal que va sortir per sobre del travesser.

Tot i el domini, el Sanluqueño també va dir la seva. Els andalusos van trenar una jugada per situar la pilota a la frontal de l’àrea. Allà estava Javi Feria que, amb un tir potent, va obligar a Dani Rebollo a treure els punys per evitar l’1-0.

Aquesta ocasió va ser una anècdota, però també un avís per un Nàstic que tornava a la feina. De nou, va trobar la manera d’exposar la seva superioritat. En gran part, perquè es notava que el Sanluqueño estava molt verd. El domini va acabar traduint-se en una bona ocasió. Álex Jiménez va filtrar entre els defensors una passada cap a Jaume Jardí, però el reusenc, dins de l’àrea, va errar el mà a mà amb un tir amb poca potència que va ser molt fàcil per al porter.

Els minuts passaven amb la pilota en el camp rival, però el Nàstic no va aprofitar les seves ocasions i, perdonant, va marxar al descans amb igualtat en el marcador.

A la represa, l’única ocasió va ser ben aviat i per demèrit del rival. El Sanluqueño va errar en la sortida de la pilota i Pau Martínez la va interceptar per centrar al segon pal. Allà, Álex Jiménez va rematar amb poca contundència, però la defensa local va evitar el gol.

Sense ànima

A partir d’aquí, la decadència va ser absoluta. A cada canvi que s’introduïa sobre la gespa, el nivell baixava encara més. Ni el debut de Gelardo va oferir il·lusió a un equip que semblava mort en vida. Cada minut que passava va ser pitjor i més quan el Sanluqueño s’animava. Primer ho va fer amb una internada per la dreta de Iomar que, amb un tir enverinat, va obligar de nou a Rebollo a actuar.

Els joves jugadors del Sanluqueño, que feia més d’un mes que no guanyaven un partit, no es van fer enrere i van fregar el gol en reiterades ocasions, fins que el van trobar. Sanz va perdre una pilota en l’àrea grana que ell mateix va salvar desviant a córner un dir des de dins. Amb tot, en el servei de cantonada va arribar el final. Centre al punt de penal que el juvenil Barea va rematar entre tres defensors grana per marcar l’1-0 i donar la victòria al Sanluqueño. L’afició local no s’ho creia i celebrava amb eufòria una victòria que semblava regalada contra un equip que no tenia cap intenció de reaccionar amb els minuts que quedaven.

Ara mateix, l’equip que havia de quedar primer mira amb vertigen la classificació. El Nàstic és el primer dels salvats, a dos punts del descens.