FUTBOL
L'anàlisi de la derrota del Nàstic contra el Teruel: KO sobre la lona
El Nàstic va sumar la tercera derrota que va empitjorar, encara més, les sensacions
Marcos Baselga, un dels jugadors més destacats del partit –tot i que també va errar–, en un duel contra la defensa del Teruel.
Ara mateix, Nàstic és un boxejador que ha caigut sobre la lona. L’àrbitre ha començat a comptar i, després de la derrota contra el Teruel, res indica que s’aixecarà abans del KO. El conjunt grana va sumar la tercera derrota consecutiva, cadascuna més lamentable que l’anterior. La de diumenge, amb el greuge de fer patir a l’afició al Nou Estadi, l’equip va perdre després de jugar més d’una hora amb un home menys i, el més alarmant, sense donar signes que en cap moment fos possible la remuntada.
Fa un mes, el Nàstic celebrava la seva darrera victòria després de superar amb escreix el Cartagena. A partir d’allà, inexplicablement, l’equip ha patit una caiguda lliure que fa por. Cristóbal Parralo va destacar en la roda de premsa posterior al partit que el que pateix l’equip és la falta de confiança. De fet, així ho va semblar des que l’àrbitre va xiular el partit. El Teruel va dominar i el Nàstic es treia la pilota de sobre mentre deixava veure inseguretat i nerviosisme en totes les demarcacions. De fet, les poques ocasions generades van ser per la inspiració particular de Jaume Jardí, Marc Montalvo o Marcos Baselga. Aquest últim va acabar provocant una expulsió que més que solucionar el partit, encara va afegir més drama a la derrota.
Tot nastiquer al Nou Estadi va compartir una sensació de desesperació a mesura que passaven els minuts. Amb un home més, no estava passant res. Fins i tot, es podria dir que el Teruel va obtenir una victòria còmoda, perquè l’equip no va ser capaç de posar contra les cordes als aragonesos. «Hem posat cor, però no cap. Ens ha faltat més claredat i més elaboració», va destacar Cristóbal Parralo. Poca claredat es va veure en un partit que assenyala els futbolistes, sense deixar de destacar algunes decisions més que controvertides de la banqueta.
Jaume Jardí de lateral
El millor jugador del Nàstic de Tarragona va acabar el partit gairebé com el més allunyat de la porteria. Jaume Jardí va tancar el partit com a lateral esquerre, un fet que va fer posar les mans al cap a més d’un nastiquer.
Parralo té una dèria que ha mantingut des de la seva arribada: alinear Jaume Jardí com a extrem esquerre. Aquesta decisió fa mal a l’atac del Nàstic, perquè sacrifica una de les seves millors eines. De fet, tal com indicava el compte a X Big Data Nàstic, amb Luis César, Jardí rematava una vegada cada 63 minuts i, entre els tres pals, una vegada cada 237 minuts. Ara, a l’extrem esquerre, ho fa una vegada cada 86 minuts i una vegada cada 782 minuts a porta. A l’esquerra, el reusenc no compta amb la potència de Víctor Narro per driblar i guanyar la línia de fons, així que veu com la seva participació decreix. D’altra banda, entre línies, aquesta temporada ja ha demostrat que és capaç de desequilibrar el contrari i connectar més amb els companys.
Amb tot, només ell, Marcos Baselga i Marc Montalvo se salven de la pira d'un partit que va assenyalar el nivell individual dels futbolistes. Des de Dani Rebollo, empassant-se el gol, fins a un Álex Jiménez que semblava desconnectat del partit i Cedric que tampoc va aparèixer.
Més foc creuat
El caos es va iniciar també en la prèvia del partit quan el president Lluís Fàbregas va contestar, en micròfons de Tarragona Ràdio, les paraules de Dani Rebollo destacant que «si l'equip és mediocre, ell també ho és». Només va ser més fusta per a un incendi. Diumenge, el duel contra el Sanluqueño és obligatori que acabi en victòria. Encara es pot tocar més fons.