La contracrònica del Torremolinos-Nàstic: Estar a l'altura de l'escut

El Nàstic no va estar a l’altura el passat dissabte contra el Juventud de Torremolinos. El conjunt grana va començar l’any com el va acabar, amb una derrota desesperant en terres malaguenyes. L’equip només va tenir deu minuts de reacció al primer temps, una empenta que només va servir per mostrar que a la falta de contundència defensiva també s’afegeix l’ofensiva. Actuacions com la de dissabte demostren que pocs jugadors de la plantilla actual superen en nivell als de la temporada passada. A més, la desesperança s’incrementa quan l’objectiu ja no sembla que sigui l’ascens, sinó guanyar un partit i mantenir una bona ratxa. De fet, així ho va destacar Cristóbal Parralo.

El duel contra el Cartagena d’ara fa ja unes setmanes va ser tot un miratge. En un equip com el Nàstic, partits com el disputat contra el Torremolinos haurien de ser accidents i petits cops d’atenció. Amb tot, a un partit per acabar la primera volta i mirant enrere els 8 disputats amb Parralo, sembla que la victòria per 2-0 fou l’excepció. D’aquell Nàstic proactiu es va veure ben poc.

L’eix de la defensa va canviar al complet amb Enric Pujol i Álvaro García substituint els lesionats César Morgado i David Alba, però la fragilitat es va mantenir. Aquest Nàstic és un gegant amb peus de fang. Qualsevol pilota a l’àrea fa tremolar a un equip que ha rebut 26 gols. Les dues dianes van reflectir aquesta sensació. No havia de suar molt el Torremolinos per fer mal, mentre que per al Nàstic era una altra història.

L’equip les va tenir, tot i que només quan va rebre la garrotada de l’1-0 per aixecar els jugadors de la migdiada. Llavors, va ser la manca d’encert la que va frenar l’equip. La desesperança va arribar al segon temps. Quan se suposava que el Nàstic havia de reaccionar i buscar l’empat, l’únic que es va veure va ser un equip que ja acceptava la derrota.

No hi havia idees a l’atac. Sobretot amb la dèria de Parralo de mantenir a Jaume Jardí a l’esquerra, fins i tot situant Juanda Fuentes per la dreta quan els dos jugadors han mostrat la seva millor versió a la mitja punta i a l’esquerra, respectivament. El panorama va ser més desolador quan els suposats revulsius van ser jugadors que amb poca probabilitat acabaran el mes lluint la samarreta del Nàstic.

Foc creuat

La plantilla no va estar a l’altura i els jugadors ho saben. Així ho van demostrar Dani Rebollo i Moi Delgado en micròfons de Tarragona Ràdio. El primer va destacar que «falta contundència i lideratge» al mateix temps que va advertir que «o fem un pas endavant o som un equip mediocre», unes declaracions que evidencien una bretxa entre els jugadors. D’altra banda, el segon va continuar el foc creuat assegurant que el problema no només és mirar la defensa: «Han arribat dues vegades i han fet dos gols, però també hem arribat nosaltres i hem fallat en atac. Hem de millorar tots».

A aquesta crítica se suma Cristóbal Parralo que va lamentar-se apuntant que «si no ets contundent en atac i en defensa no pots guanyar un partit».

El tècnic, però, es va tornar a negar a parlar de l’elefant a la sala: la necessitat de fitxar. Curiosament, va ser Rebollo qui més va parlar d’això assegurant que «el club ha de prendre decisions en el mercat». La realitat és que, mirant el rendiment mostrat, l’equip no necessita petits retocs, sinó una revolució línia per línia. O, com a mínim, jugadors que acceptin que jugar al Nàstic significa lluitar per l’ascens i el sacrifici que suposa.