Un ridícul per començar l'any (2-0)

El primer bany de l'any va ser del Torremolinos. El Nàstic de Tarragona va caure de forma vulgar en terres malaguenyes per sumar la segona derrota consecutiva i la primera de l'any. Els de Parralo no van imposar-se contra un Torremolinos superior que, de nou, aconsegueix superar la defensa grana amb molta facilitat. Els grana només van presentar-se en els minuts posteriors al primer gol local i va desaparèixer en la segona part per completar un nou partit per oblidar. I ja van molts aquesta temporada.

L'inici del partit va ser per al Torremolinos. El conjunt local dominava la pilota a la perfecció contra un Nàstic que semblava que encara s'estava despertant i adaptant-se a un terreny de joc en unes condicions millorables. Els andalusos s'apropaven des del córner i els tarragonins no sabien ni donar tres passades consecutives.

Poc a poc, les aproximacions es convertien en ocasions. Moi Delgado sortia al rescat per evitar un remat de Ribeiro mentre que Dani Rebollo també es feia notar amb una gran aturada al primer pal. Amb tot, d'un error absurd va arribar el primer.

Pau Martínez va perdre un duel en atac i, en el següent contraatac, l'extrem va cometre una falta evitable. Era lluny de la porteria, però el Torremolinos tenia clar el que anava a fer. Els andalusos van centrar a l'àrea i, allà, Pito Camacho es va alçar en el remat. Dani Rebollo va volar per aturar el cop de cap amb una mà màgica, però el central Mérida va rebre el refús per executar un tir lateral. El porter grana va saltar com un gat per aturar-lo en dues ocasions, però la pilota ja havia travessat la línia de gol. Era un gol fantasma, però va ser el primer, una galleda d'aigua freda i una realitat evident: els dos jugadors del Torremolinos van rematar a plaer entre un mar de defensors grana.

No va ser fins que va arribar la garrotada que el Nàstic va despertar. Amb la necessitat de la remuntada al davant, els jugadors grana van començar a tocar i iniciar una reacció. Álex Jiménez va tenir la primera d'una bateria d'ocasions per certificar l'empat. El murcià va atrapar amb el pit un córner, però el seu remat a la mitja volta va sortir per sobre de la porteria de Fran Martínez.

El porter del Torremolinos també va aparèixer per aturar-ne un altre tir perillós de Pau Martínez que es va desviar a córner. Des de la cantonada, la pilota va anar a Camus al segon pal que es va quedar a mil·límetres de rematar i marcar l'empat. Amb tot, el partit va anar al descans plàcidament en els darrers deu minuts sense ocasions i el Torremolinos sencer.

Tocava despertar al segon temps, però el Nàstic no va donar signes d'aixecar-se de la migdiada. El Torremolinos va tornar a sortir més fort i es va apropar a l'àrea grana. Els de Cristóbal Parralo es van quedar sense idees i més després de veure que l'entrada de Juanda Fuentes mantenia el colombià a la dreta i Jardí a l'esquerra. Literalment, desaprofitats. L'atac grana ho va patir, perquè, ni mantenint la pilota, el Nàstic superava els tres quarts de camp.

Qui sí que va aprofitar les seves ocasions va ser el conjunt local. Camacho va fer el que va voler amb Sergio Santos per la dreta i, després de superar-lo, va enviar un centre al punt de penal. Allà estava l'altre Camacho, Pito, completament sol i, a plaer, va marcar el  2-0.

Era la confirmació del desastre d'un Nàstic que estava completament desaparegut i que només va reaccionar en els minuts posteriors del primer gol. A la segona part, l'equip es va mostrar completament gris i vulgar, sense idees en atac i incapaç d'imposar-se.