Cristóbal Parralo: «Vull un equip sòlid i fort i que la gent estigui orgullosa del que transmet al camp»

Ja ha passat un mes i una setmana des que va aterrar a Tarragona. Com es troba?

«Bé en línies generals. Més adaptat a l’entorn, a l’equip i també als jugadors. Treballant de valent i intentant que els resultats acompanyin, que això és el realment important».

El fet d’entrar quan la competició està en curs fa que un entrenador se centri en apagar focs i no tant en treballar amb tranquil·litat?

«Més que apagar focs, crec que és centrar-se en conèixer tot poc a poc. Tant saber com és el teu equip, el seu rendiment en la competició, com són els rivals i la lliga. Hi ha poc temps i s’ha de preparar ràpidament tot».

En els duels contra l’Hércules i el Sevilla Atlético l’equip va millorar les sensacions. S’apropa el joc al qual reclamava quan va arribar?

«No, crec que encara tenim molta feina per fer, som ambiciosos. Encara ens costa i hem de seguir millorant. Sí que s’han vist cosetes, petits detalls, però hem d’aconseguir més continuïtat en el joc. Des que vam arribar vam establir que l’equip seria ambiciós, que pressionaria, seria protagonista i vertical. Estem treballant amb això, no som conformistes, hem de millorar molt i això s’aconsegueix amb el treball».

Va acabar el duel contra el Sevilla Atlético amb sensacions agredolces i impotència, què s’ha de millorar?

«Hem analitzat bé el partit i ja hem treballat aquesta setmana mostrant el necessari als jugadors. És important que ells també ho vegin, ho analitzin i vegin perquè es produeixin diferents situacions. No entraré en detalls. L’equip va ser molt clar en la primera meitat i millorable a la segona, per això dic que estem en procés de millorar encara».

En aquesta categoria és difícil tancar un partit sense patir.

«La conec bé i sé el que costa. Es pateix per estar a dalt, a la meitat de la taula o la part baixa, perquè en qüestió de dos resultats tot canvia. Un partit et catapulta i l’altre t’enfonsa. Hi ha molta igualtat. De moment no hem tingut cap partit còmode, tots han estat tremendament igualats i esperem assolir una victòria contundent ben aviat i no patir tant [riu]».

Ara que ja ha tingut temps per analitzar i conèixer a fons la plantilla quina impressió té?

«La mateixa sensació que són uns jugadors molt treballadors i ho han demostrat en els entrenaments des del primer dia. Cada jugador té el seu caràcter i manera de fer, per això m’agrada conèixer bé a cadascú per afrontar qualsevol comunicació i saber on poder ajudar millor a l’equip. Ara, segons quins perfils, ja sé com puc treure’ls millor rendiment».

Hi ha algun jugador que l’hagi sorprès especialment?

«No m’agrada mai individualitzar. Això és un esport d’equip i no m’agrada elogiar a cap en concret. Penso que els elogis debiliten [riu]. Per damunt de tot està l’equip i malgrat que, lògicament, hi ha jugadors que m’han sorprès en positiu, prefereixo guardar-ho per a mi».

Pel que fa al bloc, ha millorat des que va arribar?

«No he estat al principi de la temporada així que no parlaré de quan no era present. Des del primer moment hi ha una bona disposició dels jugadors i així continua. És l’única manera que podem competir, ja els vaig dir. Hem de ser un equip amb actitud, una família que sigui solidària i respectuosa amb el company, preparat per lluitar braç a braç. Això és innegociable, per a mi és sagrat per a un equip».

Juanda Fuentes va aprofitar la seva oportunitat i va brillar contra el Sevilla Atlético. És un missatge que val també per a altres jugadors que no han tingut tanta participació com Kaptoum o Almpanis?

«Des que estic aquí no s’ha repetit ni un sol onze. Això significa que tots tenen opcions sempre que treballin i aprofitin les oportunitats. Volem que tots estiguin endollats. Han d’estar preparats per a no decebre a ningú, sobretot a l’equip i el grup».

Óscar Sanz i Sergio Santos s’apunten com baixes d’última hora per lesió.

«Són dos jugadors que no estaran disponibles contra el Cartagena i ja veurem com evolucionen de les seves lesions. Està clar que les seves posicions les cobriran dos companys que han d’estar preparats».

Com a jugador, va compartir vestuari amb Guardiola, Ronaldinho i molts altres jugadors d’alt reconeixement. Ha notat algun canvi en els vestuaris de llavors amb els d’ara?

«Ha canviat com ho ha fet la societat. Algunes coses per a bé, d’altres no. La gent jove d’avui en dia té unes maneres de fer diferents de les que vaig tenir quan vaig començar a jugar. S’ha d’entendre i respectar, en aquest sentit porto molts anys adaptant-me [riu]».

I d’entrenador va tenir a Johan Cruyff al Barça.

«Crec que en aquest aspecte hi ha el mateix respecte a la figura de l’entrenador que llavors. Crec que és necessari un equilibri entre la distància i proximitat al jugador en diferents moments».

Tot aquest bagatge com a jugador ha tingut efecte al vestuari?

«O són molt joves o jo molt gran [riu]. Segurament la majoria no m’ha vist jugar i és lògic. D’altres potser es van informar de qui és l’entrenador i qui havia sigut. Això queda ja en una altra època, un altre futbol».

Va arribar al Nàstic amb Javi Manjarín com a segon entrenador. Heu anat junts des de fa anys. És el seu home de confiança?

«A Javi Manjarín el vaig conèixer quan vaig entrenar al filial del Deportivo de la Corunya. Llavors vaig anar sol i vaig necessitar un preparador físic i un segon entrenador. Amb ell vaig compartir partits de veterans de la selecció espanyola. Ens vam reunir, vam parlar de futbol i ràpidament vam trobar aquest feeling per treballar plegats. Des de llavors anem junts a cada projecte. Tenim una relació com d’una família i l’aprecio molt més enllà de l’esport».

És la seva mà dreta.

«S’encarrega de la pilota aturada i d’altres rols. Parlem molt per consensuar moltes situacions en el joc. També és una persona molt més propera amb els jugadors del que soc jo. Podríem dir que és l’enllaç entre jugadors i cos tècnic. És una persona amb el caràcter molt obert i encaixa bé en aquest rol».

És indispensable en el futbol actual tenir un cos tècnic de confiança i no entrenar sol?

«Depèn de la categoria, clar, i també els mitjans de cada equip. Aquí al Nàstic també m’he trobat un equip meravellós, Jordi Abella, Yuriy Storozhuk i Manuel Oliva són gent meravellosa i treballo molt bé amb ells. Igual que la resta de treballadors del club».

Diumenge es jugarà el darrer partit de l’any a casa contra el Cartagena. Espera un gran ambient?

«Afronto el duel amb moltes ganes i il·lusió. Hem d’aconseguir que sigui un fortí i intentar que s’escapin els menys punts possibles. Volem ser un equip fort i sòlid, que la gent estigui contenta i orgullosa del que transmet el seu equip sobre la gespa, això és el més important. Per això treballem. Que no s’escapin punts a casa és la manera d’estar a la part alta de la classificació».

Què espera del Cartagena?

«És un rival que juga molt bé al futbol. Està fent les coses bé i estic convençut que lluitarà a la part alta de la classificació al final de la temporada. Serà un partit complicat, però tots els partits els hem d’enfrontar amb la mateixa exigència i el màxim sacrifici sigui quin sigui el rival».

Què ha de veure de l’equip per estar satisfet?

«Continuïtat en el joc. Hem fet unes bones primeres meitats, però sempre hem anat condicionats per una cosa o per altra i al final els partits ens han costat. Per exemple, en Sevilla va ser el tema de les lesions, ens va obligar a gastar canvis en certs moments que potser, de tenir-los disponibles, els podríem haver utilitzat al final del partit, que és quan vam patir més. El que vull veure és continuïtat en el joc des del principi fins al final del partit».

S’aproximen les festes de Nadal. Ha fet la llista als Reis d’Orient per reforçar algunes posicions en el mercat d’hivern?

«Soc un entrenador que prefereix parlar dels jugadors que tinc, no dels que poden venir o deixar de venir. Per això està Noé Calleja, que és el director esportiu. Això sí, tenim una relació molt fluida, parlem molt i sabem bé les fortaleses i les debiliats de l’equip. A partir d’aquí, el que ha de parlar, si cal, és el director esportiu».