Futbol
Nova peça del Nàstic: Juanda Fuentes es reivindica i sacseja l’onze de Parralo
L’extrem va ser tot un exemple del que ha de fer un futbolista quan rep una oportunitat: aprofitar-la
L’extrem del Nàstic de Tarragona Juanda Fuentes durant un partit al Nou Estadi Costa Daurada d’aquesta temporada
El Nàstic de Tarragona va completar divendres contra el Sevilla Atlético el millor futbol de tota la temporada a la primera meitat. En aquest equip vertical, ràpid, pressionant i incisiu hi va haver un protagonista inesperat: Juanda Fuentes. L’extrem, completament desaparegut i a l’exili des de l’arribada de Cristóbal Parralo, va fer tota una classe de què ha de fer un suplent en un equip quan es té una oportunitat: aprofitar-la.
L’últim cop que Fuentes va ser titular va ser en la derrota contra l’Atlético Madrileño, el final de Luis César. Amb Cristóbal Parralo havia perdut per complet aquesta condició i, fins i tot, tampoc tenia el paper de revulsiu, en tant que, com a molt, disputava els darrers deu minuts de partit. Divendres tot va canviar. L’expulsió d’Álex Jiménez el va concedir una oportunitat a la banda esquerra. La primera en un mes, i Fuentes la va aprofitar de la millor de les maneres.
El colombià va quallar tot un partidàs en el qual ho va fer tot, menys el gol que tant va merèixer. Va ser incisiu i, de la mà de Pau Martínez, va tenir més d’una ocasió de gol que el porter Alberto Flores va evitar que acabés en alegria. La seva velocitat va ser clau iniciant els contraatacs i, també, va aportar una assistència. De fet, no només va demostrar velocitat, sinó també actitud i concentració per no deixar de creure en cap jugada. Jaume Jardí li va cedir una pilota a l’espai i el colombià va superar la seva marca per posar una centrada quan la pilota estava a mil·límetres de sortir per la línia de fons. Aquesta entrega va tenir la recompensa amb el 0-2 de Marc Montalvo.
El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, ho va tenir clar en el postpartit: «Juanda ha fet el que havia de fer, sortir al camp i demostrar que pot jugar». A més va afegir que «soc exigent amb ell, considero que pot donar més que una gran primera meitat, té capacitat per recuperar les bones sensacions de la primera meitat a la segona». Parralo ha demostrat que la presència a l’onze titular es ven cara. Només els que s’han guanyat la seva confiança amb esforç i treball i tenen la posició assegurada, això fa que cada partit es pugui recitar els escollits gairebé de memòria. Juanda Fuentes ha demostrat que hi ha un camí possible per recórrer per a tots els jugadors que, com ell, van veure com els seus minuts es reduïen. De fet, el colombià va ser concís en el postpartit apuntant que «estic content per participar i sabia que quan arribés el moment s’ha d’aprofitar».
Més variables
L’entrada de Juanda Fuentes ha provocat una sacsejada a l’onze de Parralo. Per una banda, perquè competirà de ple amb un Álex Jiménez que s’havia guanyat la posició i, de l’altra, perquè permet moure les fitxes al tauler.
Amb la titularitat de Juanda Fuentes va haver-hi un moviment inesperat: el retorn de Jaume Jardí a la mitja punta. Fins ara relegat a la banda esquerra, el crack del Nàstic va tornar a gaudir de la titularitat i, malgrat que va ser més discret que en duels anteriors, va exercir de nou d’enllaç a la perfecció. Ara, amb l’exemple de Juanda, caldrà veure si es poden unir més peces a les exigències de Parralo.