Futbol
L'anàlisi del Nàstic-Hércules: Si no és un all, és una ceba
L'equip va mostrar millora i bones sensacions, però es continua lamentant en els «detalls»
César Morgado en una acció amb el central de l’Hércules Rentero, que va ser un dels assenyalats protagonistes del partit.
El Nàstic va completar una primera part prometedora contra l’Hércules, dominant, controlant i sent proactiu com mai, però ho va acabar espatllant com sempre en els detalls. Hi ha coses que no canvien. El passat diumenge va ser l’autoexpulsió d’Álex Jiménez i el penal evitable d’Alba van ser «els detalls que ens han sortit cars», com definia Cristóbal Parralo en el postpartit. Hi ha una expressió en català que diu «si no és un all, és una ceba», que vol dir que quan no és una cosa, és una altra i aquesta temporada ha sigut així, quan no ha sigut una expulsió ha sigut una errada, però moltes casualitats continuades en 14 jornades.
El punt de diumenge va ser un de moltes lectures. Dolent, com intentava afirmar Parralo, perquè començant 2-0 a casa «amb el partit ben encaminat, hem perdut dos punts per detalls». Suficient, en tant haver enfrontat gran part del partit amb un home menys a l’Hércules i amarg, perquè va fer la sensació que va faltar ofici per aguantar el resultat i falta de cames quan tocava la reacció en el tram final del partit amb la igualtat numèrica de nou present.
D’altra banda, també va haver-hi una de freda i una de calenta. La part positiva és que, per primera vegada aquest curs, es va veure una progressió i uns brots verds a nivell de joc. El Nàstic va ser l’equip agressiu, proactiu i incisiu que demanava Parralo des del primer moment.
La pressió grana va descol·locar a l’Hércules en el seu intent de progressar amb el futbol associatiu i l’atac del Nàstic trobava escletxes per tot arreu fent brillar les passades en profunditat de Pau Martínez i Jaume Jardí, així com les desmarcades de Marcos Baselga i l’encert d’Álex Jiménez. «Estàvem complint tot el que havíem somiat que passés», deia Parralo a la roda de premsa. Així va ser, l’equip va forçar per assolir l’1-0 de penal que, tot s’ha de dir, Bolo hauria d’haver sigut expulsat per l’empenta a Marcos Baselga. Amb l’avantatge, l’equip no es va conformar i va marcar el segon ben aviat. Llavors, va controlar a la perfecció el duel, deixant la possessió a un Hércules que la reclamava sempre que podia, però ben allunyat de l’àrea.
Connectar els desconnectats
La part negativa té a veure amb els protagonistes dels destacats «detalls» que van canviar el partit. «És difícil dir-li a un jugador que no posi la cama o no vagi a disputar un duel», lamentava Parralo. No es pot negar la intensitat, però sí que cal donar mesura i concentració als jugadors. Álex Jiménez s va passar d’agressivitat en les dues accions, la segona més assenyalada que la primera perquè el jugador ha d’entendre que quan s’està amonestat hi ha certs límits.
D’altra banda, està la tendresa defensiva. David Alba va sortir en la foto en el primer i en el segon gol que, amb Álvaro García, van donar massa facilitats i es va trobar a faltar un punt d’ofici. També es va trobar a faltar jugadors destacats des de la banqueta. Cedric Omoigui va estar desconnectat de les accions, sense pressionar ni rematar, mentre que altres ni hi són ni se’ls espera. L’equip va guanyar en sensacions, però, com va dir Parralo, el següent que cal millorar és «guanyar partits, que és el que ens fa falta per estar a dalt».