Marc Montalvo: «Millor que al Nàstic no estaré enlloc»

Com va viure el seu debut amb la selecció de Catalunya el passat dimarts?

«Van ser sensacions molt boniques. Poder jugar un partit amb la selecció catalana, que sigui a Montjuïc en un estadi amb 30.000 persones, és tot un orgull i un premi al treball que hem fet durant tants anys. És veritat que em va tocar amb jugadors de la nostra categoria, però també veure jugadors de Primera i Segona Divisió i compartir l’experiència amb ells també és bonic».

Vau jugar contra Palestina, un partit benèfic que també guanya significat.

«Era un partit que tenia un significat més enllà per tot el que està passant. Acabar el duel i fer un tomb a l’estadi tots plegats amb la gent aplaudint, veient tantes banderes de Palestina, doncs és emotiu».

Com va ser la dinàmica fins al partit?

«No va tenir cap misteri, estàvem convocats allà a les 12 i vam anar el Jaume i jo en el mateix cotxe. Ens van concentrar al vestidor de l’estadi on vam conèixer al míster, cos tècnic i la resta dels companys. D’allà vam anar a un hotel, on ens van donar l’alineació i poc més, al camp a escalfar, veure l’ambient i preparats per jugar»

Li va enxampar per sorpresa la convocatòria?

«Doncs sí, estava treballant en el gimnàs amb el Jordi Abella i va venir Noé Calleja per comunicar-ho tant a mi com al Jaume. Vaig demanar-li al preparador físic si podia parar per agafar el mòbil perquè volia explicar-ho a tota la família i a la meva parella».

El seleccionador Gerard López li va dedicar bones paraules destacant que és «un migcampista que se li queda curta la Primera Federació».

«Sí, m’ho van passar, que jo no ho vaig veure en directe. Sempre és d’agrair que pensin de tu d’aquesta manera».

I després el va posar de tercer central.

«Sí [riu]. Com a mínim em va avisar abans. Em va explicar que tenia la intenció de jugar amb una línia de cinc a la segona part i que em posaria de central dret. Vaig dir que sí, que estava preparat, però què havia de dir si jo el que volia era jugar on sigui [riu]. A veure, m’hauria agradat jugar al mig del camp i tocar endavant, però era el que tocava i no em queixaré».

Cristóbal Parralo pren nota.

«No, que no prengui, no cal».

Tornar al Nàstic un dia després i preparar-se per a divendres. Ha afectat gaire el partit intersetmanal?

«Ha sigut una setmana complicada perquè jugues diumenge en un partit d’alta intensitat a nivell físic i després tornes divendres. Al final aquí estava la preocupació del club, i per això també es va demanar que juguéssim una miqueta menys, al final s’entén. És una setmana més de recuperar que no de donar canya en els entrenaments, perquè la part forta ja la fas als partits».

A Catalunya de central, però aquesta temporada ha fet un pas endavant en tot el contrari, se’l veu amb més arribada a l’àrea rival.

«Sí, m’he adonat una mica del que comporta una mica jugar en la meva posició. També m’han destacat que havia de fer números i això significa fer gols i assistències. Per aconseguir això, havia de trepitjar més l’àrea rival, fer més esforços cap a dalt i tenir la capacitat de fer els últims passes o xutar més. I ho estic intentant».

Un gol ja el va aconseguir aquesta temporada.

«Sí, al final el que toca és evolucionar, anar millorant coses temporada rere temporada per convertir-me en un jugador més complet».

L’any passat el migcampista amb més arribada va ser Ander Gorostidi amb 5 gols. Es posa aquesta meta?

«Això no estaria gens malament [riu]».

Ja han passat un parell de setmanes a les ordres del nou tècnic. Com és Cristóbal Parralo?

«Quan va arribar tant Jaume Jardí com Moi Delgado van destacar que era un entrenador que tenia les coses molt clares a nivell de futbol. S’ha treballat molt durant aquestes setmanes com vol que jugui l’equip, hem de ser protagonistes, hem de pressionar després de perdre la pilota. Cada entrenament és molt intens i té molt de ritme i ens estem adaptant. Estic convençut que l’equip donarà el passet endavant, evolucionarà i tirarà cap amunt».

L’equip el que necessita ara és temps?

«Sí. Crec que el dia de Múrcia vam fer un partit molt bo, però s’acaba perdent. Diumenge es va guanyar, però no vam fer un partit tan bo. Al final el que importa és la victòria i treballar amb els tres punts sota el braç, amb més tranquil·litat i confiança. A partir d’aquí, treballem en agafar les idees del míster tant en atac com en defensa. Hem de ser un equip dur defensivament i exuberant en atac, això requereix entrenament i temps».

Divendres nova prova per seguir evolucionant. Com veu el Villarreal B?

«És un equip que coneixem bé, amb nois joves i molta energia. A l’estiu ja ens vam enfrontar amb ells. El que més em va sorprendre és que és un equip capaç de pressionar molt amunt i ser molt incòmode per al rival».

Any de fer un pas endavant també amb el rol al vestuari com a segon capità. Com ho viu?

«He pogut aprendre del millor, que és Joan Oriol. Entre Óscar Sanz, Jaume Jardí i jo, que sabem com funciona el club i el vestuari i som d’aquí i intentem fer com Joan Oriol, Alberto Varo i companyia. No tenim el seu caràcter, però ho intentem [riu]».

Com veu el grup?

«Sincerament, el grup està molt bé i és molt sa. La implicació de tots és el 100% i puc assegurar que cada jugador ho dona tot sobre el camp. Tenim bona sintonia i no hi ha cap problema, això és el que et porta després a aconseguir els objectius».

Fa unes setmanes ja va renovar amb el Nàstic. Ho tenia molt clar?

«Es va donar l’oportunitat i vaig decidir renovar. Em fa molt feliç continuar com més anys millor. Al final, millor que aquí no estaré enlloc».