L'anàlisi del Nàstic-Marbella: Tornar a créixer des de la victòria

«Hi ha molt marge de millora. Som ambiciosos i si volem estar a dalt hem de millorar molt i ho sabem. Però és millor créixer des dels bons resultats». Així va valorar Cristóbal Parralo la seva primera victòria amb el Nàstic. Va ser una victòria necessària per tallar la ratxa negativa i també per poder mirar cap a dalt, perquè una nova ensopegada hauria deixat a l’equip en una situació compromesa amb necessitats més urgents. Amb una victòria sota el braç, es pot treballar millor per millorar les sensacions, que avui dia s’han convertit en la peça clau.

Cristóbal Parralo va arribar al Nàstic per crear un equip més proactiu, dominant i atractiu de veure i el passat diumenge es va demostrar que això no s’aconsegueix amb una vareta màgica. L’equip ha de tornar a créixer des de zero. Passar d’un plantejament tancat i lent a un, a priori, més ràpid i contundent, requereix temps i adaptació de totes les peces. Es necessita una petita pretemporada particular, però amb l’exigència i l’obligació de ser aquest equip des del primer dia.

Contra el Marbella es van veure petits canvis i correccions. Millores en la sortida de la pilota, un estil més decidit que l’erràtic vist fins ara i, sobretot, frenat d’arrel la sagnia defensiva amb una porteria a zero contundent, perquè els grana no van patir per l’empat. O, com va dir Parralo «hem sabut patir després de no poder fer el 2-0». Això sí, en atac es van veure carències i res del Nàstic dominant esperat.

Parralo ho va definir a la perfecció en la roda de premsa posterior: «Ens ha faltat velocitat amb la pilota, tot i tenir la iniciativa» i «ens ha faltat energia, més cames per mantenir a pressió alta». Així va ser, el Nàstic va tenir dificultats per penetrar en una defensa sòlida del Marbella i va centrar tots els atacs per l’esquerra, on va estar ancorat Jaume Jardí.

El reusenc continua sent el referent, tot i que per l’esquerra va semblar desaprofitat. A cama natural, Jardí perd la capacitat de dirigir el seu joc cap al centre i provar el tir i no va encarar a la defensa rival. El seu estil ha encaixat més com a mitjapunta durant el curs per la seva capacitat d’arribada, tir i també per dirigir l’atac. De fet, va haver-hi tot un solar entre els migcampistes i els davanters. Per això el perill havia de venir per l’esquerra, però amb les aportacions de Moi Delgado i Marc Montalvo.

El migcampista de Riudoms va fer un pas endavant, amb més arribada a l’àrea i gràcies a una centrada seva va arribar el gol de Marcos Baselga. El davanter aragonès és la pólvora que necessita el Nàstic. Després de tres setmanes lesionat, va tornar a l’onze titular i, la primera pilota que va caçar dins de l’àrea, la va enviar al fons de la xarxa. Això és el que feia falta. El que passa és que el físic ho ha de permetre i diumenge tampoc va estar al 100%.

Absències i elogis

Les bandes van estar en el punt de mira en la roda de premsa. Primer, per l’absència de Juanda Fuentes i Christos Almpanis. Tot i que Parralo va assegurar-se a destacar que no van jugar «perquè les necessitats del partit requerien altres canvis», sí que va assenyalar que «les línies estan marcades i en funció dels entrenament i treball diari fem els onzes».

Parralo va tenir paraules per elogiar a Pau Martínez. El nou amo de la banda dreta va tenir menys protagonisme actiu –es va atacar per una altra banda–, però sí que es va desgastar en esforç defensiu. Amb tot, és un dels altres jugadors, com Cedric, que han de mostrar més perquè l’equip creixi cap a la direcció que es va prometre. Ara només cal temps i victòries, difícil d’aconseguir ambdues coses.