Victòria per créixer (1-0)

Una victòria per créixer. El Nàstic torna a somriure al Nou Estadi amb una victòria patida contra el Marbella. Marcos Baselga va tornar i va salpebrar el partit amb un gol que va ser suficient. Va brillar més el resultat que el joc grana; que va apostar més en conservar el resultat al segon temps.

Parralo s’estrenava a la banqueta del Nou Estadi i ho va fer amb un clàssic 4-4-2. Marcos Baselga va tornar a l’onze per la porta gran amb Jardí de nou per l’esquerra i Pau Martínez per la dreta.

El Nàstic va encetar amb electricitat i, en la primera jugada, va forçar un córner que Cedric va rematar al primer pal cap a fora. Aquesta empenta va durar un primer minut, perquè, després, el Marbella va establir el seu bloc defensiu amb cinc homes i els grana van començar a patir. Els de Parralo tenien la pilota, però el control no aconseguia trencar el mig del camp. El conjunt andalús esperava tancat sense pressionar més del compte i els grana es desesperaven.

Faltava una connexió més al mig del camp per agilitzar el joc. Els grana estaven massa estàtics i l’única resposta era buscar Jaume Jardí. Ancorat de nou a l’esquerra, el reusenc va tornar a il·luminar el partit, però més allunyat de l’àrea del que és habitual i una mica desaprofitat.

Amb tot, la insistència va provocar les primeres aproximacions, la primera amb una rematada massa alta de Jardí i, tot seguit, en una jugada a pilota aturada que César Morgado va enviar fora.

El Marbella va demostrar poc després que estava preparat per aprofitar la seva oportunitat. Una desconnexió al mig del camp va oferir el primer xut dels andalusos, que van aprofitar per encetar un curt domini que no va inquietar Dani Rebollo.

L’esquerra era el millor carril del Nàstic i per allà va arribar el joc. Això sí, va ser confeccionat entre Marc Montalvo i Moi Delgado. El de Riudoms va obrir banda cap al lateral que, enganyant la seva marca, va retornar la pilota a Montalvo. Aquest va centrar a l’àrea on Cedric la va controlar. Era penal, un defensor el va tirar a terra i l’àrbitre es va posar el xiulet a la boca, però, en el dubte, va sorgir Marcos Baselga per atrapar la pilota i, amb un xut enverinat, marcar l’1-0.

L’àrbitre va revisar la jugada, amb dificultats amb un VAR inoperatiu, per determinar un fora de joc que era inexistent. Cambra, que defensava a Moi Delgado, habilitava la jugada per complet i, després d’uns minuts de tensió, el Nou Estadi va tornar a celebrar el gol. Amb l’1-0 el partit va anar al descans, un premi a les insistències, però el Nàstic necessitava quelcom més en atac, més velocitat i concentració i amb aquesta tasca va marxar al descans.

Les ordres, però, van ser al contrari a l’inici del segon temps. El conjunt grana va abaixar les revolucions, va voler calmar el partit contra un Marbella que, poc a poc, va aprofitar la falta de proactivitat grana per generar perill.

El Nàstic volia que sorgissin espais entre les files andaluses, i aquests van arribar. Jaume Jardí va perdonar primer en un contraatac amb un tir que va blocar la defensa visitant. Poc després la va tenir Cedric. Morgado va iniciar l’acció amb una passada al mig del camp que Cedric va habilitar a la banda. El punta es va aixecar i va córrer cap a l’àrea. Allà va arribar la pilota i, tot sol, va executar un cop de cap massa tou. No va acabar aquí, Pau Martínez també la va tenir, però Manu García va treure una mà màgica per aturar l’acció.

El Nàstic va perdonar, però tampoc va brillar. Les oportunitats les va aconseguir per desajustos del Marbella que per a un impuls propi. De fet, els grana van tirar més enrere i Parralo va buscar pressió i tancar-se amb Fernando Torres al camp.

Tocava defensar, tocava a patir per aguantar el resultat i el Nou Estadi va contenir l’alè en més d’una ocasió. Sobretot quan l’àrbitre va revisar al VAR una agafada dins de l’àrea grana, però, per sort, no va xiular penal.

Els minuts van passar amb la tranquil·litat d'un Nàstic convençut per segellar la victòria i un Marbella que es va quedar a mig camí. Els grana van sumar tres punts amb un joc millorable, però amb la primera pedra de l'era Cristóbal Parralo al Nou Estadi.