La crònica del Nàstic-Madrileño: Directe a l'iceberg (0-3)

En la roda de premsa prèvia al partit Luis César va definir-se com a capità del vaixell grana. Amb una nova nit gèlida al Nou Estadi, l'equip agafa el camí directe a l'iceberg, amb una tripulació poc convençuda de les seves ordres i un Nou Estadi, com els músics, animant i escridassant mentre el vaixell va a la deriva. Sobre la gespa es va veure un equip millor molt lluny de competir contra un Atlético Madrileño que ho va tenir molt fàcil per golejar al Nàstic davant dels seus.

Luis César va moure l’onze de nou. Cedric es va quedar a la banqueta i, amb Baselga absent per lesió, Álex Jiménez va ser el punta referent, amb l’entrada de Pau Martínez i Moi Delgado a l’onze.

L’Atlético Madrileño és un filial amb molt de talent i ho va demostrar aviat. El davanter Janneh va enviar una pilota a córner en la primera jugada del partit i Belloti va marxar de dos defensors grana per generar-ne un altre. Això sí, aquest joc alegre deixava forats al darrere. El Nàstic els va trobar aviat, amb un contraatac de llibre que Álex Jiménez va executar malament.

Els grana van aguantar els primers deu minuts del Madrileño i van guianyar el torcebraç al duel tot seguit. El protagonista va ser Juanda Fuentes, que rebia totes les pilotes i es barallava ambn la defensa visitant. Primer va treure una centrada enverinada, després un xut als núvols i, finalment, va participar en la jugada més clara de la primera meitat. Rebollo va treure en llarg, Fuentes la va controlar amb qualitat i li va deixar la pilota a Camus. El lateral va centrar cap a Álex Jiménez que, tot sol, va rematar amb contundència i va obligar a estirar-se a Esquível.

Aquest control i superioritat va canviar en un segon. D’una possible ocasió de gol el Madrileño va crear un contraatac perillós amb Arnau Ortiz marxant per la banda direcció a la porteria. Camus el va interceptar com podia, agafant-lo de la samarreta per frenar l’acció. El remei, però, va ser pitjor que la malaltia. En la jugada d’estratègia el Nàstic va caure. Amb tota la línia defensant la zona, no tenien en compte a Janneh. El davanter del Madrileño estava allunyat i, quan la jugada assajada va començar, es va obrir pas des de segona línia, desfent-se de la seva marca, i va enviar la pilota al fons de la xarxa saltant completament sol. Massa fàcil ho va posar el conjunt grana.

El gol no va fer reaccionar al Nàstic. Sense ànima, movia l’esfèric, però amb poc convenciment. Les poques arribades eren acabades malament o amb remats tou. El joc de control de Luis César era massa lent i, tot i quedar 20 minuts per arribar al descans, no semblava que l’equip dongués cap pas per remuntar i el partit va marxar al descans amb un trist 0-1 i les sensacions dolentes.

A la represa va haver-hi una petita reacció grana. Óscar Sanz va rematar una pilota morta dins de l’àrea i Esquível va tornar a actuar. Aquesta espurna es va apagar ràpidament. El Madrileño va anestesiar l’encontre allargant les seves accions i el Nàstic encara estava per prémer l’accelerador. El partit necessitava molt més d’un conjunt grana que semblava que no estava necessitat.

Al final, el Nàstic ho va pagar. Luque li va treure una pilota a Delgado i va canviar el joc a l’altra banda. Allà, Arnau Ortiz, ell sol es va endinsar dins de l’àrea i va marcar tot un golàs per l’escaire que va iniciar la discòrdia al Nou Estadi. El Nàstic demanava invalidar l’acció per falta a Delgado, però l’àrbitre va deixar el 0-2 pujar al marcador.

El Nou Estadi estava enfadat amb el seu equip i els primers càntics contra l’entrenador i la directiva es van sentir. Luis César cremava les seves bales donant entrada a Kaptoum, Cedric i el jove David Cabezas, però per molta pólvora que hi hagués sobre el camp, si no hi ha idees ni intencions de prendre la metxa, no s’encén cap foc.

Els minuts van passar sense pena ni glòria. De fet, va haver-hi temps per un gol més del Madrileño per certificar una nova derrota d’un Nàstic que està a la deriva.