L'anàlisi del Sabadell-Nàstic: Lamentable impotència

El Nàstic de Tarragona va sortir viu de la Nova Creu Alta gràcies a Sant Dani Rebollo. El porter grana va demostrar que enguany ha fet un pas endavant per evitar una derrota segura, si existís la justícia en el món del futbol. Per sort, aquest esport dicta sentència la pilota i els grana van aguantar el marcador contra un Sabadell que va dominar com va voler el derbi contra un conjunt grana inoperant.

a un punt del play-off d’ascens, a tres del líder i quatre del descens. Les sensacions, però, una vegada acabat el partit, no acompanyen aquests números. De fet, són nefastes. El Nàstic va ser dominat i, a diferència del duel contra l’Ibiza, no va tenir perill al contraatac. El partit va consistir en treure aigua constantment i Luis César va subratllar apuntant que «el Sabadell ha demostrat que és el rival més potent al qual ens hem enfrontat». Amb el partit vist i els tòpics acabats de sortir del forn, la pregunta que se’m ve al cap és: De veritat el Nàstic de Tarragona no pot competir contra el Sabadell a la Nova Creu Alta?

Sí, el Sabadell no ha perdut cap partit i no ha rebut gols a casa, però a aquest Nàstic se’l pot demanar més que sobreviure a domicili. Sobre el paper, la plantilla grana va ser confeccionada a l’estiu per acabar en primera posició i aquest cartell implica poder competir en tots els camps. Pel que fa a qualitat, el conjunt grana pot fer més. I és així perquè ja ho ha demostrat aquesta temporada, amb duels com el de l’Ibiza. Amb tot, partit rere partit, l’equip surt amb un gust agredolç. Sigui per una victòria amb massa dificultats i poc joc contra el Tarazona, una derrota a l’últim minut després d’un duel difícil de pair contra l’Alcorcón o un empat miraculós dissabte contra el Sabadell.

L’equip va sortir amb el fre de mà posat, i completament desconnectat en termes ofensius. La derrota en el duel del mig del camp va acabar de salpebrar la pobresa atacant grana, però és que el Nàstic, malgrat acabar gaudint d’una ocasió clara de gol, no podia cosir tres passades consecutives. Aquesta situació va atraure el record del duel contra el Tarazona, on la situació va ser similar, però a casa. La sensació és que el Nàstic pot fer més, a casa i fora, sembla que l’equip continua sense rumb clar sobre la gespa, però són els resultats els que mantenen flotant el projecte en les igualades aigües de la Primera Federació.

Dani Rebollo i Moi Delgado

Poques coses positives es van veure sobre la gespa, però se’n poden recuperar dues. La primera és el rendiment de Dani Rebollo. Una vegada més, el porter de Lepe va ser el millor del partit i va salvar a l’equip amb una aturada darrere l’altra.

Dani Rebollo ha fet enguany un pas endavant a l’equip. El porter va arribar l’any passat a l’ombra d’Alberto Varo i, malgrat acabar com a porter titular, no oferia garanties sobre la gespa. La seguretat i els errors s’alternaven en els partits. Això s’ha acabat. Treballant i demostrant en duel com el de Sabadell, es pot dir que els grana gaudeixen d’un dels millors porters de la categoria i això que va començar des de la banqueta.

L’altre és l’aparició de Moi Delgado. El lateral esquerre va debutar després de dos mesos del seu fitxatge i va complir, malgrat que encara li falta rodatge. Amb tot és el camí d’assolir estabilitat a la banda esquerra.

Comença avui una setmana de doble partit. Copa del Rei dijous, Atlético Madrileño diumenge. Dues oportunitats més per establir un rumb i, a poder ser, acabar el duel satisfet amb el joc mostrat.