Álex Jiménez: «Deixar-me la pell en cada partit i entregar-me al màxim per aquest escut és innegociable»

Una setmana després de victòria sempre és tranquil·la i si arriba després de marcar, més encara. Com es troba?

«La veritat és que va ser un cap de setmana rodó. Primer amb la victòria de l’equip, que això va per davant, i després perquè vaig poder marcar. Estic content i amb més ganes encara d’afrontar el pròxim cap de setmana».

Per als davanters marcar sempre és alliberador i més encara si és aviat.

«Doncs sí, retrobar-me amb el gol com més aviat millor és el que volia. Trencar el gel així és una alliberació i així ho vaig sentir».

Es va notar en la celebració.

«Va ser un moment per a desfogar-me, una explosió de confiança i així va sortir. Com més em vegi en aquestes situacions molt millor. El que vol un davanter sempre és marcar, per sobre de tot».

Com ho gestiona per no obsessionar-se?

«No és fàcil. I menys quan les coses no estan sortint bé de cara a porteria. Al final crec que la millor estratègia és enfocar-se en les situacions que t’apropen més a gaudir de més oportunitats d’assolir l’objectiu de tot davanter, que és el gol».

Durant els duels sempre es deixa la pell en el desgast i la pressió. És el que demana el míster?

«Al final és una cosa que depèn més de mi. Hi ha molts factors durant el partit que no depenen de mi, però el que penso que és innegociable quan estic sobre la gespa és donar-ho tot. Si s’ha de pressionar, es pressiona i si s’ha de córrer amunt i avall així ho faré. Donar tot per aquest escut ho faré sempre, és innegociable tant en el partit de diumenge fins a l’últim que hagi de jugar amb el Nàstic».

L’excompany Pablo Fernández també tenia aquesta entrega i aportava molt sobre la gespa, però sempre tenia a sobre la càrrega de marcar poc. L’any passat va explotar a nivell golejador i es va convertir en un davanter total. Creu que aquest és el camí?

«Sí. Vaig tenir la sort de compartir la davantera amb ell l’any passat i per a mi és un referent. El gol es té, sigui més difícil de trobar-lo o no. Però un davanter que doni joc sense pilota i que aporti als seus companys activament a l’atac considero que és molt bo. Si això sumes l’encert amb el gol, és el davanter més complet que pot existir. Això és el que busco i l’objectiu amb el qual entreno en el dia a dia, espero que amb aquest primer gol, vinguin molts més».

En què ha canviat l’Álex Jiménez de llavors al d’ara?

«La veritat és que no molt. Penso que continuo sent el mateix i tant treballador com el que era l’any passat. Ha canviat potser el meu rol perquè fa un any que estic aquí, conec el club, l’afició i els companys, malgrat que enguany hi hagi molts de nous. És veritat que l’any passat potser no vaig tenir les oportunitats que m’hagués agradat, però les que pugui tenir enguany les penso aprofitar i anar guanyant confiança poc a poc. He estat preparant-me molt de temps per tenir el meu moment i ho penso aprofitar».

La competència no ho posa fàcil. Pablo i Antoñín el primer any i, enguany, Cedric i Baselga.

«Tots són companys brutals. Cedric i Baselga porto poc temps, però ha sigut suficient per veure el seu nivell. Si he de parlar de Pablo i Antoñín tots són elogis, van ser els millors davanters de la categoria i ha quedat demostrat per on són ara. De tots aprenc el màxim que pugui».

És veu més còmode com a davanter referent o acompanyat amb un altre punta?

«Tot i que puc actuar en les dues posicions, la veritat és que em sento més còmode quan no soc el punta referent. És llavors quan tinc més llibertat de moviment i crec que és on millor rendeixo. En aquesta posició se’m demana això, trobar l’espai amb el mitja punta com Jaume Jardí o, com aquest cap de setmana, trobar Marc Montalvo, que va fer tot un golàs. A més, sempre tenir arribada a l’àrea per fer gol».

A la roda de premsa, Luis César va mostrar la seva confiança en vostè.

«Sempre estic agraït. Penso que és un suport que necessito per a mi i crec que tots els companys sentim la seva confiança».

A més de paraules, ho demostra amb fets. Enguany suma quatre titularitats, gairebé les mateixes que tot l’any passat.

«Sempre estic agraït de tenir més oportunitats sobre la gespa. Tots els jugadors les tenim, així que hem d’estar preparats per aprofitar-les. Això sí, poder gaudir de més continuïtat sempre aporta més confiança».

Se’l veu més confiat.

«Sí. Sento que enguany he de fer un pas endavant. Noto confiança en els companys, cos tècnic i el meu entorn. Crec que estic capacitat i ho faré perquè el Nàstic assoleixi l’objectiu. Perquè venir a Tarragona va ser un pas gran en la meva carrera i el Nàstic m’ho dona tot».

Dissabte derbi contra el Sabadell. Un equip que no ha rebut gols a casa i està invicte. Motiva?

«Per a un davanter és un extra de motivació, perquè no han rebut cap gol al seu estadi. Estem ben acompanyats amb un miler d’aficionats i ho donarem tots per assolir els tres punts».