S’ha d’exigir més

El Nàstic va vèncer el diumenge contra el Tarazona, però no va convèncer. El conjunt de Luis César va solucionar el partit en cinc minuts de desordre on van mostrar les seves virtuts ofensives, però van patir de valent en una segona part en la qual l’equip va ser sotmès contra un Tarazona que, per sort, l’atac no és un punt fort. Malgrat el triomf, es demana més d’aquest Nàstic. Primer, perquè és capaç d’oferir més de joc per la qualitat dels jugadors i, segon, perquè sense una fórmula consolidada amb arguments, es dificulten les victòries a mig i llarg termini.

El duel contra el Tarazona es preveia dur des d’un inici i així va ser. El Nàstic una vegada més va mostrar dificultats a l’hora de generar joc amb la pilota contra un conjunt aragonès organitzat al darrere.

Luis César sempre destaca que vol establir un futbol controlat, però, precisament, va ser en el descontrol quan el Nàstic va brillar. El gol de Montalvo va desfermar el caos i l’equip va navegar a la perfecció. Un estil que s’assembla més a les transicions vistes contra l’Ibiza i que demostra que l’equip té el punt fort en les decisions ràpides i té el talent per desequilibrar els seus contrincants. En definitiva, el Nàstic funciona millor quan pot prémer l’accelerador i no amb el fre de mà posat. Aquesta visió, però, no la va acabar de compartir Luis César quan en la roda de premsa va argumentar que «el camí a llarg termini que crec que és correcte és el control per ser estable. El descontrol, a la llarga, és dolent perquè no sempre et somriu».

Potser, a la llarga, s’ha de trobar un punt a mig camí. S’ha de mantenir el control i saber quan gestionar el descontrol per aprofitar les virtuts de la plantilla. Amb tot, de moment, no s’ha aconseguit i, sobretot a casa, es requereix més que viure de cinc o deu minuts d’inspiració, es necessita un pla de partit efectiu com el que es va veure contra l’Ibiza a domicili. De fet, si se sumen els 20 minuts d’encert contra l’Algeciras, els 10 minuts magnífics contra l’Eldense i els 5 minuts contra el Tarazona, no se suma ni una mitja part rodona en cinc partits disputats al Nou Estadi.

Luis César va ser autocrític. En la roda de premsa posterior al duel va apuntar que «marxo content per la victòria, però preocupat. A la segona part no rescato absolutament res a banda de la resiliència defensiva». Un missatge, potser dirigit a la plantilla, però que mostra que encara hi ha un camí a recórrer per créixer. Això sí, estem ja a la vuitena jornada i han passat gairebé tres mesos de competició.

Notes positives

El partit també va deixar notes positives malgrat tot. Marc Montalvo va fer un pas endavant al mig del camp amb més presència ofensiva. Primer amb un tir des de la frontal sorgit d’una bona pressió i després amb el gol. D’altra banda, Álex Jiménez va aprofitar l’oportunitat de la titularitat amb gol i assistència per premiar els seus esforços. Jaume Jardí va mantenir el seu nivell i la seva estabilitat és una bona notícia. Tres arguments que mostren que hi ha matèria primera per exigir més.