El Tarazona, el mur defensiu que exigirà al Nàstic fer un pas endavant

El Nàstic de Tarragona té obert diumenge el camí cap a la redempció al Nou Estadi Costa Daurada. Després de l’amarga derrota contra l’Alcorcón, els grana afronten el segon partit consecutiu a casa amb la necessitat d’assolir una fiabilitat com a local que enguany no s’ha aconseguit. Al davant tindrà un rival que ha demostrat ser dur de batre: el Tarazona.

El club aragonès segueix fidel a un estil que l’ha consolidat a la Primera Federació. L’equip entrenat per Juanma Barrero destaca per ser rocós en defensa. Amb una línia de cinc defensors i un mig del camp preparat per establir una segona línia de contenció, el Tarazona disputa els partits deixant que el rival els domini per aprofitar les seves oportunitats en atac, sigui en un contraatac o, sobretot, a pilota aturada.

El Tarazona no posarà les coses fàcils, perquè en l’estil del club aragonès també hi ha l’estratègia d’interrompre el ritme del partit constantment, una estratègia que al seu estadi ho dominen a la perfecció. La setmana passada van aconseguir tombar el Real Murcia per mantenir el seu invicte de dues victòries i un empat. De fet, en els tres partits disputats al Municipal de Tarazona, no han rebut cap gol.

Fora de casa ja és una altra història. L’equip aragonès té més dificultats d’establir el seu joc amb comoditat lluny dels seus, on acumulen tres derrotes contra el Cartagena (3-0), l’Hércules (1-0) i el Torremolinos (2-1). Això sí, saben el que és guanyar com a visitant, perquè ho van aconseguir contra el Sevilla Atlético amb el clàssic 0-1.

Comandant Marc Trilles

El Tarazona ha canviat gairebé al complet la plantilla de la temporada passada, però, a banda de mantenir el seu estil, també segueix al capdavant Marc Trilles com a capità. L’exjugador del Nàstic és el líder de la defensa numantina i, amb la seva veterania i contundència al darrere, ho ha jugat tot, quedant-se ja a una groga de la sanció.

Al capdavant hi ha un altre veterà de confiança com és el cas de David Cubillas. El de Castelló també ha portat al Nàstic en el camí de l’amargura en el passat, quan jugava en el conjunt orellut. Ara, s’erigeix com el referent de l’atac.

Des del domini

El Tarazona ha demostrat estar còmode defensant jugades previsibles. Així que obligarà el Nàstic a reinventar-se i allunyar-se d’un control que beneficiaria el joc del rival.

Enguany el Nàstic ha demostrat tenir dues cares. Quan el rival domina, com l’Ibiza, els grana brillen, però, quan toca dominar, arriben els problemes. De fet, l’Alcorcón així ho va decidir durant la primera meitat i els de Luis César es van perdre amb l’esfèric, sense generar cap oportunitat, mentre que els madrilenys van marxar amb un còmode 1-0 al descans.

Diumenge serà la millor oportunitat per redimir-se per partida doble: tornar al camí de la victòria i demostrar que aquest Nàstic té la qualitat per sotmetre a qualsevol rival al seu estadi.