El Nàstic perd fiabilitat a casa: en set duels ha igualat les derrotes de tot l’any passat

El Nàstic no ha aconseguit que el Nou Estadi sigui un fortí enguany. El passat diumenge es va viure una derrota dolorosa. El conjunt grana no es va sentir còmode amb la pilota i els errors van penalitzar per sumar la segona derrota a casa en quatre partits. A més en set jornades, s’han perdut els mateixos duels que en tota la temporada passada.

El que l’any passat es donava per fet, aquesta temporada està costant de construir. La darrera temporada el conjunt grana –llavors entrenat per Dani Vidal– es va convertir en el millor local de la categoria. Qualsevol equip temia visitar les terres tarragonines, perquè la gran majoria acabaven sent passats per sobre i així es va demostrar amb golejades recordades com el 5-1 contra la Ponferradina. Amb tot, l’equip era bipolar i fora de casa no sumava. Enguany, però, s’ha girat la truita i és fora de casa quan s’han vist millors plans de partit i, en canvi, al Nou Estadi les coses no acaben de funcionar.

Enguany, el conjunt de Luis César ha sumat dues victòries davant l’afició i totes han tingut un regust amarg. En l’estrena contra l’Algeciras el conjunt grana va tenir una mitja hora inspirada on va avançar-se en el marcador, però després de l’apagada el joc es va amargar. Contra l’Eldense va ser una golejada enganyosa. L’equip va ser exuberant i incisiu, però només durant deu minuts. Abans del golàs de Baselga, van transcórrer seixanta minuts d’incertesa.

En el duel contra l’Alcorcón es van veure els motius que van provocar no només aquesta derrota, sinó també la viscuda contra l’Atlético Sanluqueño: errors defensius i incomoditat amb la pilota.

A aquest Nàstic li està costant dominar. El conjunt madrileny va decidir abaixar revolucions, fer-se forts en defensa amb una línia de cinc i cedir la pilota als grana mentre esperaven la seva oportunitat. Així va ser i el Nàstic no sabia què fer. La versió de l’equip que va atemorir l’Ibiza va ser una veloç. Diumenge, amb un equip tancat al darrere, el joc pausat no va oferir alternatives per generar perill.

Malgrat això, el Nàstic les va acabar tenint. Esperonats per la necessitat, al segon temps l’equip va arribar més a l’àrea. Primer per forçar un penal gràcies a una gran acció de Cedric i, després, amb un mà a mà del mateix davanter que no va encertar. Potser el partit hauria canviat d’haver fet aquest 2-1, però també, potser, d’haver exercit un paper més proactiu amb la pilota s’hauria generat més d’una ocasió com aquesta.

Els errors al darrere van tornar a penalitzar. En el primer gol, un refús en defensa es va convertir en un duel en el qual Alba va errar, Rebollo es va avançar més del compte i Carmona ho va aprofitar. Finalment, el duel també es va decidir per un altre. Un córner a favor va acabar amb l’1-2 amb un remat a l’aire de Pujol i un refús defensiu que Santos –que es va disculpar amb l’afició per les xarxes– no va interceptar.

Diumenge el Nàstic té una nova prova de foc a casa i serà contra el Tarazona. Un equip que, precisament, es quedarà al darrere i obligarà el Nàstic a dominar. Aquest serà el millor moment per fer un pas endavant en el joc i solucionar una mancança que, de moment, fa que l’equip no sigui tan fiable a casa com l’any passat.