Cedric Omoigui, el director d’orquestra de l’atac del Nàstic

El Nàstic ha aconseguit més que tranquil·litat en aquestes dues darreres victòries contra equips de la part alta. Ha sigut també una mostra de poder del potencial ofensiu d’un equip que enguany compta amb noves peces i que Cedric Omoigui s’ha convertit en el director d’orquestra que les fa moure.

L’atac del Nàstic va patir un canvi vertiginós aquest estiu. Pablo Fernández, que havia sigut el pal de paller de l’equip durant quatre anys, i Antoñín Cortés van deixar l’equip després d’una temporada amb més d’una vintena de gols entre tots dos. Per poder substituir aquesta pólvora, la direcció esportiva grana es va encomanar amb experiència contrastada amb Marcos Baselga i Cedric Omoigui. El darrer, però, va ser l’aposta més contundent de l’entitat i, tot i no ser l’executor, en aquests dos darrers partits ja s’ha erigit en el director dels atacs grana.

Si Dani Rebollo va ser un dels artífexs de la victòria grana contra l’Ibiza, no pot faltar tampoc el nom de Cedric Omoigui. El davanter nigerià va ser clau en els contraatacs grana, on va repartir dues assistències. El primer gol del partit va ser bastant significatiu. Cedric es va recórrer amb la pilota tot el camp contrari fins a endinsar-se a l’àrea. En aquella posició, el més fàcil per a tot davanter hauria sigut buscar porteria, malgrat la cobertura defensiva. Llavors, Cedric va mostrar quelcom més. Amb la sang freda que li ha aportat la seva experiència, va calmar la jugada. Va aturar-se per trencar el ritme dels defensors i, amb el rival descol·locat, va cedir el gol a Jaume Jardí, que estava tot sol a la frontal.

En el segon el seu paper va ser més fugaç. Va jugar al primer toc, rebent la pilota i passant directament a l’espai on només Christos Almpanis podia arribar, una visió del joc que va permetre a l’equip posar-se 0-2. Ell mateix va tenir el tercer a les seves botes, amb un xut creuat i potent que el porter li va aturar. Aquest sembla ser el seu tir per excel·lència, perquè d’aquesta manera va marcar el seu únic gol amb el Nàstic en l’1-3 contra el Sanluqueño, un partit que, per cert, va liderar la resistència grana amb 9 homes.

No és Pablo Fernández

En els darrers anys el Nàstic, l’atac va dependre de la figura de Pablo Fernández. El davanter asturià era un expert i un valor segur jugant d’esquena al defensor, així que, en el futbol control, el més fàcil era enviar-li pilotes i aquest movia el joc.

Cedric arriba amb un estil completament diferent, la seva especialitat és el joc dinàmic: trencar línies, buscar l’espai i conduir la pilota. Contra l’Ibiza va demostrar a la perfecció les seves virtuts, malgrat que no va poder marcar. Amb tot, com va dir Luis César, «és un tros de jugador i estic segur que, jugant així, marcarà molts gols».

De moment, l’impacte de Cedric a l’atac grana ha arribat en forma de màxim assistent, repartint 3 gols, això, però, tot just acaba de començar.