L’efectivitat marca el camí

El Nàstic, per fi, ha trobat el seu camí gràcies a l’efectivitat. El conjunt grana ha trobat en els darrers dos partits el que no tenia en els quatre anteriors: encert a l’atac, defensa treballada i seguretat a la porteria. Dos triomfs deixant la porteria a zero que suposen confiança i tranquil·litat per esvair per complet qualsevol dubte. Ara toca treballar i créixer.

La victòria contra l’Ibiza va ser un partit gairebé idèntic al viscut al camp del Real Murcia del darrer play-off d’ascens –salvant les distàncies d’entre els dos partits–. En tots dos partits el Nàstic es ficava a la gola del llop, contra un rival amb una plantilla superior sobre el paper, un rival que vol dominar la pilota davant els seus i que té l’exigència de guanyar el partit per iniciativa pròpia. Luis César va definir el duel com «de robar i córrer» i va demostrar que aquest rol el pot desenvolupar a la perfecció. El Nàstic va saber defensar-se i aprofitar els forats. Això sí, en el partit de dissabte els tarragonins van ser més profitosos en atac.

El conjunt grana va demostrar que la seva davantera és un diamant en brut. Els atacs indiscriminats de l’Ibiza deixaven forats al darrere i el Nàstic els va aprofitar. De fet, el primer gol va arribar en un contraatac elèctric. Almpanis va fer el canvi de ritme, Jaume Jardí va executar la passada en profunditat cap a Cedric. El davanter nigerià es va endinsar a l’àrea de l’Ibiza. Allà va calmar la jugada i va mantenir la ment freda per escollir la millor opció. Llavors va cedir l’esfèric a Jaume Jardí i aquest, completament endollat, no va fallar per posar el 0-1.

El gol va mantenir el guió i, de nou, es va obrir una bretxa. Cedric va dirigir una vegada més l’acció. El punta va veure com Almpanis es desmarcava i li va servir la pilota allà on només ell podia arribar. El grec no va fallar davant del porter, efectivitat màxima per posar el 0-2 que va ser definitiu, però que es podria haver ampliat perquè cada vegada que el Nàstic agafava la pilota, l’Ibiza tremolava.

Ferms en defensa

En defensa el Nàstic va millorar. Alba i Morgado van formar un eix sòlid, però, durant la primera part, era porós. El problema va tornar a estar a la banda esquerra. Álvaro García es va carregar amb una targeta groga ben aviat i això va provocar que els atacs de l’Ibiza es filtressin per la seva banda. Amb el pas del temps, les ajudes van arribar i Camus va entrar per donar solidesa al lateral. La defensa no era cosa només dels defenses, els extrems i puntes grana van col·laborar per formar una espècie de formació tortuga romana. Tots van formar un mur d’escuts mentre que Álex Jiménez i Fernando Torres van posar les cames per aprofitar els espais que s’anaven generant.

Dani Rebollo

No es podria entendre aquest partit sense un nom propi: Dani Rebollo. El porter del Nàstic va ser un dels artífexs de l’èxit grana, perquè ho va aturar tot. L’Ibiza ho va provar de totes maneres: remats de cap des de l’àrea petita, de falta directa, xuts potents des de la frontal i també des de l’interior de l’àrea. Tots van ser aturats.

Feia la sensació que el partit es podia allargar durant dies i la pilota no entraria, una seguretat necessària per a l’equip que es trobava a faltar. Ara, toca veure com aquest potencial permet desenvolupar l’equip registres més protagonistes a casa.