Victòria de prestigi (0-2)

El Nàstic ha trobat el camí. El conjunt de Luis César dona un cop sobre la taula per esvair tots els dubtes assolint el segon triomf consecutiu gràcies a un partit treballat contra l'Ibiza. Va ser una victòria de prestigi en la qual Dani Rebollo es va alçar com un guardià imbatible i Cedric va ser el director d'orquestra d'un atac més que efectiu. Els grana van desactivar a un Ibiza que va tenir la pilota, però el Nàstic, els gols.

Luis César fa seguir la màxima: Si funciona, no ho toquis. El conjunt grana va sortir amb el mateix onze que va guanyar l'Eldense i amb la idea clara: aguantar l'envit de l'Ibiza i fer mal en el contraatac.

Malgrat la lluita de la possessió en els primers minuts, l'Ibiza es va fer amb la possessió i el Nàstic va fer la tasca de defensar i buscar el contraatac. Era el paper que el guió donava als dos equips i el conjunt grana estava preparat per interpretar-ho a la perfecció. Amb tot, en el minut cinc de partit aquest es va complicar amb groga d'Álvaro García. El lateral esquerre es va condicionar i la seva banda ho va patir. Tots els atacs del conjunt balear van sorgir per aquella posició, però aquests es van trobar a un gran Dani Rebollo. L'arquer va brillar i, sobretot, salvant una falta directa de Gallar.

Al darrere el Nàstic aguantava, però no estava mancat a l'atac. Cada vegada que el conjunt grana pispava una pilota, els puntes grana generaven perill i la primera que van tenir va anar cap a dins. Va ser un contraatac de manual, després de robar una pilota al mig del camp, Cedric Omoigui va sortir disparat cap a l'àrea rival. El davanter nigerià, amb l'experiència per bandera, va endinsar-se en territori de perill i va calmar la jugada per després cedir-la a Jaume Jardí. El 10 grana estava completament sol i no va fallar per posar el 0-1 en el marcador.

Efectivitat en atac i defensa

Com a bons romans, el Nàstic va fer la formació tortuga. Resistir i atacar. I va funcionar amb un Cedric inspirat i un Jaume Jardí que ha encetat la temporada tocat per una vareta. En defensa, el mur no estava ben tancat. L'Ibiza trobava les escletxes del Nàstic i les aprofitava, sobretot per la banda esquerra. Això sí, no podien superar l'últim guardià. Dani Rebollo ho aturava tot i així ho va demostrar amb després de volar per frenar un xut potent d'Ernesto Gómez.

L'Ibiza es va centrar en atacar de manera desesperada i van arribar a empatar, però en una situació de fora de joc clar. Ni Señé des de la frontal ni Sofiane amb un cop de cap a l'àrea petita van sorprendre Dani Rebollo.

El pla de Luis César es va complir a la perfecció i, de nou, al de sempre: Cedric Omoigui. El davanter nigerià va dur la batuta de l'atac una vegada més i, aquesta vegada, va allargar el contraatac cap a un Christos Almpanis que ja s'havia desmarcat. Va ser una jugada de tres passades i el grec, davant del porter rival, no va fallar per posar el 0-2 en el temps afegit abans del descans. Aquest va ser un cop considerable que, fins i tot, podria haver sigut més potent perquè Cedric va poder marcar el 0-3 en l'última jugada del descans. Per sort per als d'Eivissa, Ramón Juan va aturar el xut creuat en dos temps.

El guardià Dani Rebollo

A l'inici de la segona part Luis César va solucionar la banda esquerra donant entrada a Sergio Camus i, tot i el canvi forçat per lesió d'Almpanis, el Nàstic no va sortir del seu personatge. Tocava defensar i ho va fer amb tot l'equip sacrificat tapant forats. L'Ibiza buscava l'empat amb la qualitat dels seus homes, però, simplement, no va poder superar a Dani Rebollo. Ho va provar en una triple acció, però aquesta va acabar amb dues aturades de nivell del porter grana. Aquí no passava ningú, semblava que deia Rebollo i feia la sensació que el partit es podia allargar tres dies més, que el porter continuaria aturant-lo tot.

L'Ibiza va caure en la desesperació i el partit va abaixar revolucions. El Nàstic ho va acceptar de bon gust i, fins i tot, va poder matar el duel amb el 0-3 en dues ocasions. Primer Álex Jiménez amb un tir des de l'interior de l'àrea que va treure un defensor sobre la línia. Després, Fernando Torres, que va debutar, va rematar per sobre de la porteria un centre precís de Juanda Fuentes.

Amb picardia i encert, el Nàstic va tancar el partit amb un 0-2 que suma confiança i deixa el gol average contra un rival directe en un bon punt. El Nàstic ha trobat, per fi, el camí.