Nàstic
Hi ha molta feina per fer
El Nàstic va caure dissabte en un partit desastrós en defensa que va despertar fantasmes

L’extrem del Nàstic Pau Martínez durant l’encontre contra l’Atlético Sanluqueño al Nou Estadi.
Si en el primer partit del Nàstic es van sumar tres punts per créixer, després d’un duel gris, i en el segon només es va rescatar un punt, amb la fragilitat defensiva com una advertència, la derrota del dissabte envia un missatge més clar: hi ha molta feina per fer. El conjunt de Luis César va executar un partit per oblidar en el qual només va donar la cara quan hi havia nou jugadors sobre la pista.
Aquesta ha estat una derrota que assenyala desencerts i fa saltar alarmes. Per una banda, l’absència de Marc Montalvo i Cedric a l’onze es van fer evident a la segona part, perquè tots dos van ser els encarregats de reanimar l’equip. Sobretot destaca el cas de Montalvo, perquè ha sigut el millor jugador en les primeres jornades. Alhora, és una derrota que fa despertar fantasmes del passat. En tres partits, el Nàstic ha rebut sis dianes i es converteix en el conjunt més golejat de la categoria. Dissabte, un d’aquests va arribar per una errada flagrant de Morgado i el segon per una mancança a la banda esquerra.
L’any passat, el Nàstic va patir de valent per culpa de la fragilitat defensiva. Aquesta va arribar per una cadena d’errors individuals que, de moment, va mantenir Morgado amb una passada enrere que va acabar amb el 0-1. El veterà central va tenir un dia per oblidar, perquè també va acabar expulsat al segon temps.
Les errades individuals contribueixen a la fragilitat, però en els darrers dos partits el Nàstic té un nou punt feble important: la banda esquerra. Malgrat que no es vulgui reconèixer, el problema va fer acte de presència contra el Betis Deportivo i va tornar a aparèixer contra el Sanluqueño.
La lesió de David Juncà va ser un problema molt gran, i més sumat a un Moi Delgado que, malgrat que fa gairebé un mes que va arribar a l’equip, encara no està per jugar. Sergio Camus ha sigut l’encarregat de cobrir la posició a cama esquerra. El de Cantàbria va demostrar que té talent i que és un dels millors reforços quan va jugar a la seva posició, però a cama canviada pateix.
Contra el Betis Deportivo van ser Ian Forns i Sossu qui van aprofitar el punt feble per assolir dos gols i, el passat dissabte, la dinàmica es va repetir. En el segon, amb una passada en profunditat, Sola va guanyar l’esquena de Camus i, superant a Pau Martínez, va plantar-se sol contra Toni Fuidias. En aquest gol, el meta també va ser protagonista, perquè, tenint en compte la seva envergadura, podria haver fet més per tapar el tir. De fet, durant l’encontre, el porter no va donar seguretat, complicant-se la vida en algunes aturades fàcils, fet que suma més a la sensació de fragilitat defensiva que es vol evitar repetir enguany.
Ocasions
Malgrat el partit gris, el Nàstic va tenir ocasions de gol per evitar una desfeta. De fet, la primera del partit la va generar Juanda Fuentes i, Álex Jiménez, tot sol, va deixar escapar una bona oportunitat per a l’1-0. Minuts després, un altre cop Juanda Fuentes, un dels jugadors més actius en atac, va executar una jugada idèntica cap a Kaptoum, que també es va perdonar.
A la segona part l’equip va millorar. En gran part per l’entrada de Montalvo i Cedric. A més, després de l’error de Morgado en la segona expulsió, Mángel també va entrar per aportar solidesa. Això, sumat a que el Sanluqueño va abaixar el ritme, es va traduir en una gran assistència d’Almpanis i l’1-2 de Cedric. Un gol que va endollar l’equip i que va mostrar un dels pocs punts positius: la capacitat d’orgull per buscar la remuntada malgrat les circumstàncies desfavorables de jugar més de mitja hora amb dos menys.