Així no es va enlloc (1-3)

D'aquesta manera no es va enlloc. El Nàstic de Tarragona va realitzar un partit per oblidar en el qual només es va despertar quan estava amb nou homes a la segona part. Els errors garrafals en defensa tornen a aparèixer per encaixar gols evitables i Fuidias torna a aportar inseguretat a la porteria, dos elements que són la punta de l'iceberg d'un conjunt grana que va trobar molt a faltar a Marc Montalvo i Cedric, ambdós a la banqueta. De fet, va ser amb ells i amb Almpanis quan els grana van fer un pas endavant, però el mal ja estava fet.

El Nàstic tornava al Nou Estadi amb una sacsejada a l'onze per part de Luis César. Santos estrenava titularitat i Camus tornava a l'esquerra, on va patir de valent la setmana passada. Els moviments importants van venir amb Cedric quedant-se a la banqueta i Marc Montalvo, un dels jugadors més sòlids, fora per donar entrada a Kaptoum.

Com és habitual en les primeres jornades, el Nàstic encetava el partit més decidit. De fet, la primera jugada clara de gol va arribar al minut quatre. Juanda Fuentes es va desfer de dos centrals entre cops i entrebancades per colar-se dins de l'àrea. Allà va fer la passada de la mort, però Álex Jiménez, completament sol. va fer un 'misto' i no va arribar ni a rematar. Les sensacions eren positives i tot indicava que seria un partit bonic, però així és la realitat, que tira a terra qualsevol il·lusió.

Tres minuts després, la defensa grana va tornar a fer-ne de les seves. César Morgado va cometre un error clamorós amb una passada cap a Fuidias que es va quedar a mig camí. El davanter Juárez la va atrapar i Fuidias va aturar el mà a mà, però el refús va anar cap a la frontal i Satoca, sol, va rematar amb la porteria buida amb poca potència. Semblava que Santos i Fuidias arribaven a interceptar l'esfèric, però tots dos es van quedar amb un pam de nas i el Nàstic amb el 0-1 en el marcador.

El gol rival va ser un directe a la mandíbula. El Nàstic va caure a la lona i el Sanluqueño va aprofitar per controlar el partit. En aquest moment els de Luis César van trobar a faltar a Marc Montalvo per guiar el mig del camp i Cedric per tenir un referent a dalt.

Els minuts i la desesperació van acabar donant una més al Nàstic. De nou va ser Juanda Fuentes, que va tornar a fer una passada de la mort exacta a la primera ocasió. Aquesta vegada Kaptoum va rematar al ninot.

Els grana es van tornar a penedir de l'ocasió fallada. De nou, l'errada va venir per l'esquerra. Passada en llarg del Sanluqueño que va pescar Sola. El lateral, defensat per Pau Martínez, va entrar a l'àrea i, gairebé a la línia de fons, va xutar sense angle i la va clavar per l'escaire. Fuidias, un porter d'envergadura considerable, podia haver fet més per tapar la porteria.

Si el primer gol ja va deixar al Nàstic a la lona, el segon el va deixar crític. Els grana estaven irreconeixibles, amb la pilota, però sense jugar. No eren prou suficients desgràcies que encara la primera part horrible dels grana s'havia de salpebrar una mica més. Kaptoum va entrar dins de l'àrea i, en ser tocat al braç, va caure. L'àrbitre no va dubtar i li va ensenyar una groga per simular penal. Era la segona, així que va ser expulsat i va deixar el Nàstic amb un home menys. Ni la revisió del VAR ho va evitar, perquè l'àrbitre no es va aturar gaire temps per refermar la seva decisió.

A la represa, Marc Montalvo i Cedric van entrar per canviar el partit. Ells dos no havien d'haver estat a la banqueta en cap moment, i així ho va demostrar el moviment al descans.

Quan semblava que es podia reactivar l'equip, el partit encara va anar a pitjor. En una passada en llarg, César Morgado va cometre una falta evitable. Era l'últim home i l'àrbitre el va expulsar amb vermella directa. El central, que va errar en el primer gol, va deixar el Nàstic amb 9 homes quan encara quedava més de mitja hora per disputar-se. 

Almpanis i Cedric

Amb el pas dels minuts, el Sanluqueño va afluixar el ritme. Això davant el Nàstic no es pot fer, ni amb 9 homes i amb un partit per a l'oblit fins llavors. Els grana van reactivar-se en atac i Almpanis i Cedric van donar esperança. El primer va filtrar una passada entre els defensors i el segon va executar un tir creuat potent per batre Kudakovskiy i marcar l'1-2. Era el gol de l'esperança. Un gol que va encendre el Nou Estadi.

Va ser llavors quan el Nàstic es va despertar. El partit va canviar i els grana van donar guerra a un Sanluqueño que, poc a poc, veia amb millors ulls perdre temps.

El conjunt grana va atacar amb més cor que futbol, però amb 9 homes i amb poc marge de temps va ser impossible obrar un miracle.