Els efectes secundaris del VAR

El Nàstic es va sumar un punt contra el Betis Deportivo en un partit de dues velocitats. Va ser un duel sense gaires polèmiques, tot i els dos penals i els quatre gols, però va ser el millor exemple dels efectes secundaris del VAR.

Entre els quatre gols que van pujar al marcador, els dos penals, les sis revisions, i la pausa per a la hidratació, el Nàstic va acabar jugant una primera part de 54 minuts oficials que va concentrar tota l’acció i una segona part de 50 minuts en la qual els dos equips es van donar la mà i van deixar passar els minuts sense arriscar més del compte. 

De fet, la primera part va donar per molt. Als primers trenta segons de partit, Álex Jiménez ja va forçar la primera pena màxima. Era una acció clara, igual que el provocat per Óscar Sanz minuts després, però amb la targeta del Challenge a la mà, era raonable que els dos tècnics la fessin servir per intentar corregir la decisió arbitral.

Cada pausa va marcar el ritme del joc com un diapasó. El Nàstic va colpejar primer amb un penal executat a la perfecció per un inspirat Jaume Jardí. Després el Betis va tenir prou temps per reorganitzar-se i agafar el partit per les banyes contra un Nàstic que s’havia replegat massa.

El to ascendent del filial andalús va ser inaturable fins que l’àrbitre ho va dictaminar amb la pausa per a la hidratació. Llavors, va ser el Nàstic qui va acceptar de bon grat l’aturada per refrescar les idees. 

Tot seguit, els grana van revifar i van assolir el segon amb una gran jugada combinada. Amb tot, nou minuts d’afegit van donar per molts atacs desesperats i el Betis en va tenir prou amb 7 per empatar i donar per acabada una primera part amb un ritme trepidant.

Sigui per les altes temperatures a Sevilla, per la intensitat en el joc en el primer temps, per les aturades i temps extra carregat a les cames, per la falta de rodatge dels dos equips a la jornada 2 o per una combinació d’aquests motius, els dos equips van baixar molt la velocitat a la segona part, comptant una rematada entre els tres pals de cadascú abans de signar un empat just.

Cara i creu

El Nàstic també va tenir la cara i la creu sobre la gespa. La part negativa és que la situació a la banda esquerra sembla que està per solucionar. Sense Juncà i amb Moi Delgado en una pretemporada particular, Luis César va optar per situar a Pau Martínez al lateral dret i Camus a cama canviada. 

El primer va complir a la perfecció i, el segon, va patir de valent contra dues bales: Sossu i Ian Forns. Els jugadors del Betis van fer un forat per la banda on Camus estava massa sol i va veure com tots els atacs arribaven pel mateix cantó.

D’altra banda, el punt més positiu és la nova societat creada entre Jaume Jardí i Álex Jiménez. Els dos jugadors van ser els protagonistes absoluts de l’encontre. Jardí va signar un doblet que ratifica que la posició de mitjapunta és on treu més suc al seu talent, mentre que el segon, en la seva primera titularitat, va pressionar, va provocar un penal i va servir un gol en safata mostrant una bona relació amb el 10 grana.