Óscar Sanz: «Miro al vestuari i veig un equip de guerrers que volen reivindicar-se»

Óscar Sanz, capità del Nàstic de Tarragona. Sona bé, no?

«La veritat és que sí i encara em sona estrany. Recordo que ja fa uns anys, crec que quan era cadet, David Comamala em va dir que seria el nou capità del Nàstic. Llavors ho veia molt i molt lluny i ara és una realitat. A nivell personal he de dir que és tot un orgull».

És una responsabilitat després de tants anys amb Joan Oriol com a referent de la plantilla?

«Sí, amb Joan Oriol he après molt des que soc a la plantilla del Nàstic a nivell de gestió de vestuari. És un referent per a mi. He après en aquests anys que dur el braçalet al braç és una responsabilitat molt gran pel que representa».

Durant el petit homenatge que va tenir lloc abans del partit contra l’Algeciras vau tenir un moment per intercanviar paraules. Què li va transmetre?

«Que tenia plena confiança en mi i em va desitjar sort. La veritat és que sempre hem estat en contacte des que va acabar la temporada passada. Des de llavors que em va mostrar el seu suport tant a Marc Montalvo com a mi. Des d’un principi ens va dir que els capitans havíem de ser nosaltres».

L’any passat ja va mostrar caràcter sobre el camp, sobretot com a central.

«Penso que era el salt que havia de fer. Era el moment d’agafar les regnes i prendre un paper més protagonista pel que fa a la responsabilitat de la plantilla i l’agafo amb molt d’orgull i motivació. A més, també comtpo amb la confiança de tot el vestuari i això crec que és el més important. Significa que anem tots a una i, tot i que hi ha molts nous companys, ha sigut fàcil formar un vestuari preparat».

Es va estrenar amb el braçalet amb la millor manera: marcant el primer gol de la temporada. Com es va sentir?

«Molt content. Era la primera vegada que marcava al Nou Estadi Costa Daurada perquè els gols que havia fet fins ara van ser a Ibiza a la Copa del Rei i a Sestao a la lliga regular. Tenia moltes ganes de començar la temporada i poder marcar. Al final sabíem la dificultat de guanyar en els primers partits i poder ajudar amb el primer gol, en un escenari on tens a la família i la teva gent, estrenant la capitania i completant la victòria... La veritat és que vaig ser molt feliç aquell dia».

Ho va celebrar besant l’escut. L’afició ja va rebre el missatge que la capitania estava en bones mans.

«Sí. Mai se sap que pot passar en el futur, però el que jo sé és que el Nàstic és el meu equip i sempre ho serà. Espero celebrar més gols d’aquesta manera davant els nostres molts anys més».

Contra l’Algeciras va començar de migcampista, va acabar de central i es va disfressar de ‘9’ per marcar el primer gol del partit. Compte a veure si aquesta versatilitat fa que Luis César el faci jugar de davanter.

«Si això passa sí que hauríem de revisar el contracte [riu]. La veritat és que no soc molt de trepitjar l’àrea contrària, però es va donar així. També he de dir que Pau Martínez té un peu increïble i va executar un centre de 10. Només vaig haver de posar la cama i res més».

Ha sigut un estiu mogut amb molts canvis a la plantilla. Com ho ha viscut?

«Sempre aprofito l’estiu per desconnectar, però no he perdut contacte amb cap dels companys. És veritat que ha sigut un estiu amb moltes baixes i nous companys, però una vegada arribes al Nou Estadi i comences a entrenar, es renova la il·lusió. A Zubieta semblava que ens podíem recuperar, però és tornar, veure l’afició i l’estadi i et tornes a il·lusionar».

Què li transmet el vestuari?

«Som un equip de guerrers. Són gent que ha vingut amb il·lusió. Que ha vingut de passar anys fotuts i volen reivindicar-se. Això és molt important en una categoria on la competitivitat és màxima. Potser no serem l’equip amb més pressupost ni el que té millors jugadors, però som el que posarà més treball i el que té més il·lusió per assolir l’objectiu, això ho garanteixo».

Ha tingut la tasca d’introduir als nous què és ser del Nàstic?

«Crec que en aquest aspecte no ha fet falta. Només amb la benvinguda que els han donat l’afició, que s’ha bolcat completament amb els nous jugadors, ja han entès el que és jugar al Nàstic. Que a la primera jornada de lliga, un divendres a la nit, ja hi hagi un ambient com el que va haver-hi, que no es tenia ni en els anys a Segona Divisió, això és la millor de les presentacions».

Què espera del Nàstic aquesta temporada?

«A nivell col·lectiu, espero una lliga molt dura, competida i molt bonica. En el futbol pot passar de tot, però queda clar que amb el cos tècnic, equip i els treballadors remem tots plegats en la mateixa direcció, que és assolir l’ascens a Segona. Treballarem per fer realitat aquest somni per fi. A nivell personal, vull fer un pas més endavant, mostrar una millor versió per jugar en el futbol professional amb el Nàstic».