Diari Més

Futbol

Tres punts per créixer

El Nàstic debuta amb una victòria poc lluïda, però mostrant detalls d’una bona base

Óscar Sanz i Cedric Omoigui celebrant el primer gol del partit.

Óscar Sanz i Cedric Omoigui celebrant el primer gol del partit.Nàstic

Arnau Montreal Quesada

Creat:

Actualitzat:

«El partit no passarà a la història per haver sigut un gran partit del Nàstic». Aquesta va ser la primera valoració que va fer l’entrenador Luis César en la roda de premsa després del triomf contra l’Algeciras. De fet, així va ser, perquè els grana van guanyar, però anant de més a menys, diluint-se entre les constants interrupcions del joc i contra un conjunt andalús que va donar guerra. Amb tot, els grana van mostrar detalls d’una bona base de qualitat en la qual construir.

El Nàstic va viure un partit de dues cares, una abans i una altra després de l’apagada. La millor va ser la de l’inici. Els grana van sortir a mossegar contra un rival que es va deixar dominar i esperava en bloc baix sense pressionar.

El més remarcable va ser el canvi en defensa. Només va faltar un quart d’hora –malgrat la lesió de David Juncà– per veure la millora a la rereguarda. Enric Pujol i César Morgado van transmetre seguretat sent sòlids en els duels i en la posició. En aquest punt, destacar especialment el lateral dret Sergio Camus, que va tenir la millor de les presentacions al Nou Estadi.

Amb tot, també hi ha marge de millora, el gol de l’Algeciras va arribar per una triple fallada a l’hora de defensar una jugada d’estratègia. Enric Pujol va fallar anticipant-se i deixant la seva marca, Óscar Sanz va ser massa tou per cobrir el rematador i el porter Toni Fuidias estava mal posicionat i només va poder veure com la pilota es colava dins. Més que individualitats, creixement en el col·lectiu d’aquestes jugades.

Capità

Un dels altres noms propis del partit va ser Óscar Sanz. El migcampista va demostrar que el braçalet de capità llueix molt bé al seu braç. Sanz va estar a tot arreu. Ocupat a la medul·lar, va acabar com a central i va disfressar-se de ‘9’ per marcar el primer gol del partit. Pau Martínez va servir la primera assistència del curs amb una passada a l’esquena dels centrals i el capità va enviar l’esfèric al fons de la xarxa.

Després de l’apagada

La celebració del gol va ser interrompuda per la revisió del VAR i l’apagada general, però aquest va pujar en el marcador. Qui va decréixer va ser el Nàstic. L’Algeciras va pujar la pressió per necessitat i va anul·lar el mig del camp grana. «Ha faltat aquest pegament entre línies al mig del camp», va destacar Luis César i d’aquesta falta de presència va arribar el domini andalús i el gol de l’empat.

Al Nàstic li va costar progressar, l’esfèric arribava a les bandes amb dificultats i aquests no connectaven amb l’atac. En definitiva, a la segona meitat gairebé no va haver-hi més d’un xut a porta abans del gol.

Aquest va arribar després d’un triple canvi grana clau. Cedric va executar una falta amb potència i Kaptoum va ser el més llest de la classe per agafar el rebot i enviar-la a dins. Ni dues revisions del VAR van poder evitar el 2-1.

Malgrat que no va ser el partit més bonic, divendres es va guanyar i, com es diu molt en el futbol, en uns mesos ningú se’n recordarà de com ho vas fer, sinó que vas sumar tres punts. A partir d’aquí, el Nàstic ha de quallar l’estil de joc, agafar automatismes en la fase ofensiva i continuar creixent a partir dels brots verds. «Corregir des de la victòria», com va assenyalar Luis César.

tracking