L'adeu més cruel d'Alberto Varo amb el Nàstic

El Nàstic ha tancat una era i, amb aquesta, han marxat un total de vuit noms. Entre ells n'hi ha un que ressalta per sobre la resta i aquest és Alberto Varo. L'Àguila de la Canonja ha tancat la seva segona temporada al Nàstic de la forma més cruel, marxant per la porta del darrere acabant el contracte i sense oferta de renovació un any després d'haver-se guanyat el premi Arconada al millor porter de la categoria.

Els jugadors de la casa mereixen una consideració especial i més amb l'impacte que va tenir amb la seva entrada a l'equip. El curs 23/24 va ser el primer fitxatge del Nàstic. El primer exgrana en tornar a l'equip per formar part d'un projecte amb entrenadors i jugadors de la casa. Ho va fer de la millor manera possible, destacant com el millor porter de la categoria i volant com l'Àguila de la Canonja per aturar autèntics golassos. Tothom recorda la seva estirada al camp del Celta Fortuna per salvar l'empat aturant una falta directa a l'escaire. Amb 21 partits a l'esquena i 19 porteries a zero, va ser guardonat amb el premi Arconada, el guardó atorgat al millor porter de la Primera Federació.

La segona temporada va ser un pas enrere. El rendiment de Varo no va estar al nivell del primer curs i va tenir errors que van costar punts. Això va fer que competís per la titularitat amb Dani Rebollo, fins que la va acabar perdent en favor del de Lepe. Amb tot, Rebollo no va superar amb garanties el nivell de Varo.

El rendiment d'aquesta temporada va posar-lo en el punt de mira primer dels entrenadors, perquè tant Dani Vidal com Luis César el van acabar relegant a la banqueta, però també a la llotja. La zona noble de l'entitat no estava conforme ni amb el seu rendiment ni amb la seva figura, fet que ha sigut clau per certificar el punt final a la segona etapa al Nàstic del de la Canonja. Un final cruel per a un home de la casa que, com la resta, mereixia més consideració, perquè el seu rendiment, comparat amb el de Dani Rebollo, era suficient per mantenir-lo a la porteria. Malauradament, no ha sigut la primera vegada ni tampoc l'última que aquest perfil marxa per la porta del darrere.