Jugadors brillants i moltes decepcions en un curs que és el final d’una etapa del Nàstic

El Nàstic tanca avui una era i un projecte que van engegar fa dues temporades amb Dani Vidal al capdavant tot i que la darrera temporada la va acabar Luis César i toca fer un últim balanç avui 30 de juny amb el final dels contractes de la meitat de la plantilla. Aquest curs hi ha hagut molta descompensació en la plantilla, amb jugadors excel·lents que han destacat com a la seva millor temporada, d’altres de revulsius i amb un rendiment estable, però amb moltes decepcions. 

Porteria

Alberto Varo va fer una passada enrere respecte a l’any passat. És una realitat que l’Àguila de la Canonja no comptava amb uns defensors com Nacho González i Pablo Trigueros, però tampoc va volar com abans. Se li van carregar gols com el primer del 2-1 contra l’Ourense que el va deixar a la banqueta. Des de llavors, va perdre la confiança de Dani Vidal i no la va recuperar amb Luis César. S’espera que el club li ofereixi la renovació. 

Dani Rebollo va esperar i va aprofitar la seva oportunitat per agafar la titularitat. Va mostrar valentia a l’hora de sortir de l’àrea petita en les pilotes aèries així com actuacions de mèrit com la del camp del Real Murcia, que ho va aturar tot. Això sí, en els mateixos play-off va mostrar la creu sent un dels protagonistes de l’1-3 contra la Real Sociedad B. Va millorar Alberto Varo, però tampoc va acabar de donar seguretat absoluta. 

Defensa

La caixa dels trons. Enguany, la defensa ha sigut el punt feble que ha fet dessagnar al Nàstic, només salvant-se els carrils.

Pol Domingo va fer de nou una temporada amb bon rendiment i estable, però es va veure relegat a la banqueta a meitat de curs. Això sí, no van ser els seus errors el que el van deixar fora, sinó el poder de la competència. L’últim duel contra el Sanse al play-off va complir amb excel·lència de central, mai se sabrà si ell hauria sigut la solució si hagués tingut més oportunitats. S’espera que sigui renovat. 

Migue Leal és dels millors jugadors de la temporada i això que va arribar a l’hivern. Creixent per la dreta i vertical, un jugador valuós que ja ha fitxat oficialment pel Racing de Ferrol. 

A l’esquerra, Joan Oriol va mantenir l’hegemonia: El capità no va tenir ningú que el tossis, tot i que enguany no ha estat tant constant com el curs anterior. Això sí, ha afegit més gol. També acaba contracte. 

David Juncà ha sigut una de les decepcions del mercat d’hivern. Ha jugat poc i sense brillar ni millorar el que hi havia. A l’eix de la defensa hi ha més problemes. 

Borja Granero també va ser un fitxatge fallit, però sobre ell va caure una mala sort immensa amb les lesions, que el no el van deixar jugar més que 5 partits. 

Gorka Pérez també ha patit de valent amb el tendó d’Aquil·les. Les molèsties no el van deixar començar la temporada ni tampoc acabar-la. Quan va jugar, també va tenir errors que el van deixar com una de les decepcions del curs. 

Unai Dufur n’és la segona. Era el seu any per fer un pas endavant, però no va aprofitar-lo. La manca de solidesa el va convertir de primera opció a última, per després retornar amb Luis César. Un miratge de bons partits van acabar amb el protagonista de les desgràcies contra el Sanse i no va jugar l’últim partit. No s’espera que continuï. 

Antonio Leal era el més estable dels defensors, però també el més castigat. Semblava va brillar més amb Sanz, però al final va ser el més descartat. 

Finalment, Enric Pujol és la gran sorpresa del curs. Va debutar en un play-off i va mostrar carácter i potencial pel curs vinent. 

Mig del camp

Marc Montalvo i Óscar Sanz són el pal de paller de l’equip. El primer va anar de menys a més i va tancar el curs com el mariscal que l’equip necessita. El segon, era imprescindible i ha sigut el més sacrificat, havent d’adaptar-se com a central. Tenen contracte, però rebran ofertes. 

Enguany ha sigut el de Gorostidi. És el jugador que més minuts ha jugat i és per la confiança que desprèn. Millor en les aportacions en atac. S’espera que se li ofereixi la renovació, faltarà veure la seva decisió. 

Finalment, Roberto Torres ha sigut la gran decepció. El reforç estrella d’hivern no va estar al nivell. 

Extrems

Tant David Concha com Jaume Jardí han tingut un nivell irregular amb espurnes de màgia. Amb tot, el reusenc és qui més ha brillat com a revulsiu amb 6 gols i 9 assistències. S’espera que el primer rebi oferta de renovació. 

Víctor Narro ha sigut l’estrella absoluta amb permís de Pablo. Ha brillat i, tot i tenir contracte, segur que rep ofertes suculentes i perilla marxar, si continua Luis César. 

Davanters

Any dels protagonistes. Marc Fernández i Álex Jiménez han fet el curs més fluix. El primer per un pas enrere en el nivell i el segon perquè no ha pogut explotar el seu talent. 

Antoñín Cortés ha complert el que s’esperava. Venia a Tarragona per reconvertir-se a davanter i ha oferit 10 gols que avalen el seu talent. Finalment, Pablo Fernández ha fet el seu millor curs. Ja destacava abans i amb els 15 gols anirà a la categoria que li correspon, la Segona Divisió. S’ho ha guanyat.