Plorar, passar el dol, aixecar-se, fer un pas endavant i millorar

Ja han passat uns dies de dol després de l’amarga derrota contra la Real Sociedad B. Les llàgrimes de dolor, ràbia i impotència ja s’han assecat i els nastiquers comencen a alçar el cap per il·lusionar-se de cara a la pròxima temporada. Així és el cicle, plorar, passar el dol i aixecar-se. Ara toca fer un pas endavant i millorar.

El cop va fer més mal de l’esperat. En gran part és perquè el Nàstic arribava a Zubieta amb la necessitat d’un miracle i el rendiment durant l’encontre el va convertir en una realitat molt factible. El conjunt grana va creure, va aguantar les escomeses a l’inici del Sanse i, a partir del gol màgic de Jaume Jardí, va sobrepassar per tot arreu al filial basc. La marea grana, present a la graderia improvisada i poc estable a Zubieta i a un turó pròxim, va encomanar de fe a l’equip i els jugadors van respondre. De fet, va ser amb aquesta creença i mossegada com va arribar l’acció del penal del 0-2. El Nàstic va tenir ocasions per haver guanyat l’eliminatòria abans de la pròrroga, però s’hi va anar al temps extra. Allà, és quan va venir la desolació.

No podia haver-hi final sense polèmiques i allà van aparèixer en forma de penes màximes. Va haver-hi tres, dues rigoroses i una clara sobre Marc Fernández, però només es va xiular una i va ser a l’àrea del Nàstic. Aquestes polèmiques van fer que la directiva grana es tornés a posar les mans al cap. La realitat és que eren fàcilment evitables, només feia falta l’aplicació del VAR.

El Nàstic va demanar per activa i per passiva tenir disponible el VAR en la fase d’ascens. Es va demanar l’any passat i, enguany, el Nàstic també va liderar aquesta demanda i tota la resta d’equips participants es van afegir, però no es va acceptar «per falta de temps». En partits en els quals hi ha molt en joc –entrar al futbol professional– el VAR és necessari. Així ho ha demostrat l’experiència del Nàstic en els tres play-off viscuts. «El VAR pot beneficiar i pot perjudicar i en aquest partit ens hauria beneficiat. Però no ho dic per això, sinó perquè és una mancança més d’aquesta categoria ruïnosa, no hi ha previsió i no s’impulsa com cal», va cloure Fàbregas.

Quedar cinquè

En la roda de premsa posterior al partit, el principal «mal» que ha impedit l’ascens, segons va concretar el tècnic Luis César, és haver quedat cinquè classificat. És evident que hi ha vies més ràpides –la primera posició– i, a més, el cinquè té el factor camp en contra i no li val l’empat. Amb tot, assenyalar la posició és difícil d’acceptar tenint present els partits que s’han disputat i que, a l’altre grup, l’Andorra ha aconseguit pujar amb les mateixes condicions. A més, quedar cinquè no només es pot atribuir als predecessors, perquè de no empatar contra la Segoviana el Nàstic podria haver escalat alguna posició. Mai se sabrà si amb Dani Vidal s’hauria aconseguit l’ascens via play-off, de fet, és agosarat afirmar-ho i més tenint en compte el pèssim bagatge a domicili. D’aquesta manera, no es farà, però sí que es pot dir que amb ell se’n va anar una part de l’essència d’aquest Nàstic.

Aquesta temporada el conjunt grana es va guanyar el «títol» de ser el millor local de la categoria. A casa, era una piconadora d’equips. I això es va perdre en aquest darrer mes i mig. Dels tres partits disputats a casa amb Luis César, només es va guanyar contra l’Arenteiro. En el play-off, amb un Nou Estadi completament ple, només van arribar desastres. Es va pecar de falta d’ambició –amb Pablo a la banqueta– contra un Real Murcia amb poca mossegada i Pablo va salvar un empat. Contra la Real Sociedad B, es va patir un 1-3 desastrós que obligava a la perfecció. Quan s’havia de donar el cop sobre la taula no es donava i s’havia d’apel·lar a l’èpica a domicili. Les coses com són: va haver-hi èpica i, fins i tot, bons plans per part del tècnic, com el que va fer guanyar al Real Murcia. Però el millor local no pot ser tan dèbil a casa i l’1-3 va ser fatal. De fet, amb un 1-2, el partit hauria estat guanyat abans de la pròrroga. Haver de jugar-te l’eliminatòria amb una gesta perfecta provoca que si algun factor incontrolable falla, estàs perdut. El Nàstic de diumenge, amb uns Pol Domingo i Óscar Sanz descomunals, podria haver plantat més de cara a l’anada. Els jugadors eren capaços i ho han demostrat morint dempeus a Zubieta.

Ara, dies després, una vegada seques les llàgrimes, una vegada passat el dol, una vegada ens hem aixecat, toca fer un pas endavant i millorar amb un nou projecte amb coherència. El futbol i la competició no esperen.