La ciutat creu fins al final, però suma una nova nit tràgica

El temps, el marcador i el resultat de la lliga en contra, res va aturar a un centenar d’aficionats que van voler viure des de la pantalla gegant del parc del Francolí la final del play-off d’ascens de Nàstic de Tarragona.

A la pista i a les grades, els presents van cridar els cognoms del jugador quan es va cantar l’onze inicial. El repte era majúscul, però la ciutat estava disposada a creure en el miracle.

L’arrencada va aixecar alguns aplaudiments, però no va ser fins a la primera arribada d’Antoñin que els aficionats es van començar a moure. Passats els trenta primers minuts, el públic semblava més animat, reaccionant a les targetes grogues en contra i els córners a favor, però faltava alguna cosa, faltava un gol.

No va tardar molt a arribar, una pilota de Jaume Jardí des de fora de l’àrea va acabar trobant la xarxa i la bogeria va esclatar al Francolí. Crits, aplaudiments, abraçades i artificis, els ànims havien canviat. A l’ambient i al cap dels aficionats només s’escoltava una cosa: sí que es pot. Per davant, encara quedava arribar, almenys un cop més, a la porteria rival durant els primers noranta minuts. Tot i això, la mitja part va deixar una flaire esperançadora pels tarragonins.

La segona part va arrencar d’una altra manera, el públic vibrava i el Nàstic ho acompanyava, arribant en dues ocasions durant els primers minuts.

A Donostia plovia, a Tarragona va arribar uns minuts després. Les inclemències van fer marxar alguns dels aficionats, però la gran majoria resistien per viure el miracle. Tot i que el partit es va refredar durant alguns minuts, un penal sobre Alex Jiménez va tornar a fer creure la ciutat.

La meteorologia adversa va portar també la sort pels granes, el capità Joan Oriol, va encertar el llançament de la pena màxima i la il·lusió es va tornar a deslligar.

La pluja agafava força i, amb ella, els crits de l’afició. El guió de Luís Cesar s’estava complint, tot i que tant ell com els aficionats haurien preferit tancar amb un tercer gol abans d’arribar a la pròrroga. No va poder ser i el minut noranta va arribar amb tot obert, el Nàstic necessitava un gol més per aconseguir el somni, per fer realitat el miracle.

Malgrat tot, la segona meitat de la pròrroga va enfonsar els somnis del Nàstic i també el suport tècnic de Tarragona Ràdio per retransmetre la final. La pluja intensa no va fer marxar a la gran majoria dels aficionats, però va impossibilitar la pantalla.

Tot just quan es va xiular un penal favorable pel Sanse, el parc del Francolí es va quedar a les fosques. El Nàstic va lluitar fins al final i l’afició els va acompanyar. Tarragona suma a la seva història una altra nit fosca, una altra nit on s’ha deixat l’alè fins als minuts finals, però no ha pogut ser.