Manu García: «No és que sigui optimista, és que crec de veritat que el Nàstic ho aconseguirà»

Com va veure el duel d’anada al Nou Estadi?

«Em va agafar de viatge així que no ho vaig poder veure complet, però sí que vaig atrapar el primer gol, que va ser tot un gerro d’aigua freda Després amb el 2-1 de Pablo la sensació era que l’empat era imminent i va poder venir amb diverses ocasions. Malauradament, el tercer gol de la Real Sociedad B sí que va ser un cop fort, però sé que el Nàstic s’ha aixecat molt ràpid».

Els errors van condemnar.

«En tots els partits hi ha errors, també en els entrenaments. Així és aquest esport. Ara, només queda un partit i s’ha de tractar que es minimitzin el màxim possible. Crec que el Nàstic té la capacitat més que suficient de remuntar l’eliminatòria a Zubieta. Ho tinc totalment clar».

Vostè que ha viscut diversos play-off, ara la part psicològica és clau?

«Sí, perquè després d’11 mesos d’entrenaments el físic ja no s’ha ni de tocar en els entrenaments. Aquesta setmana és el moment de treballar en refrescar la ment i preparar un partit agressiu. Conec la casa, conec a molts dels companys i juguen contra un filial que, si bé et poden guanyar com ho van fer al Nou Estadi, també són capaços del pitjor, perquè són gent molt jove».

Com ha de sortir el Nàstic aquest diumenge?

«Tranquil. És un partit que requereix un plantejament agressiu a nivell ofensiu i el Nàstic ha de saber jugar amb les seves armes. Ara mateix l’equip té un pilar fonamental que és Pablo Fernández que està en un estat de forma espectacular i s’ha d’aprofitar. A més, veig en el Nàstic una plantilla molt experimentada en situacions límit i això és un punt a favor a l’hora de gestionar el partit que queda al davant. És difícil, òbviament, però l’equip ha de creure fins al final perquè un ascens canvia la vida al club, als jugadors i a tota la ciutat».

L’última vegada que el Nàstic va guanyar 0-3 va ser contra el Betis Deportivo i vostè estava present. És el resultat que necessita l’equip ara. Com ho veu? 

«Sí, recordo bé aquest partit perquè Raül Agné es jugava el càrrec. Una de moltes vegades que ho va fer. L’equip va donar la cara i va aconseguir un resultat que semblava impossible, tenint en compte que tres dies abans ens van fer un 0-3 a casa. Els jugadors del Nàstic sempre responen quan arriba el moment».

Vostè també va viure la seva final de play-off amb el Nàstic a Vigo contra el Villarreal B. Com ho recorda?

«Segueixo amb les mateixes sensacions que quan l’àrbitre va xiular el final. Va ser un pal molt dur per com es va donar aquell partit, que tots recordem bé. També va ser dur per com em sentia jo a Tarragona i com em van fer sentir. No sorprendré a ningú dient que també guardo aquesta espineta clavada, la mateixa que aquells companys que ara porten tres finals».

És optimista amb la remuntada del Nàstic?

«Crec que l’equip es mereix l’ascens i per aquest motiu sé que poden. No és optimisme, és que crec que realment hi ha opcions i que el Nàstic és capaç de lluitar per aconseguir que l’ascens es faci realitat. El Nàstic té una plantilla molt bona, estan ben entrenats i com marquin un gol aviat s’endollen al partit i causaran molts nervis al rival, no tinc cap dubte».

Ha parlat amb algun excompany per enviar-li ànims?

«Li vaig enviar un missatge a Pablo durant aquesta setmana. M’alegro molt per ell, perquè sabia que era un jugador que tenia unes condicions per explotar i ho ha fet. El considero un amic. Li he transmès que sé que el Nàstic ho pot aconseguir».