Futbol
El miracle grana es gesta a les xarxes
Els nastiquers van encetar a ‘X’ un últim acte de fe que els jugadors del Nàstic han acompanyat
Els missatges compartits per l’entrenador del Nàstic, Luis César, i jugadors per creure en el miracle.
El Miracle de Zubieta. Aquesta és l’última arenga dels nastiquers a través de les xarxes socials que ha acabat ressonant a la plantilla. Un últim acte de fe per assolir una remuntada impossible i celebrar l’ascens a Segona Divisió. Després del cop dur que va ser l’1-3, la necessitat de guanyar per tres gols al segon millor local de la categoria en el seu camp és una gesta impossible. Però encara falten noranta minuts. Fins i tot cent vint. I els nastiquers ja s’encomanen a l’esperança per donar suport al seu equip fins al final.
El passat diumenge, amb la ferida encara recent, el segon capità del Nàstic va alçar la veu a través de la xarxa social X, amb un missatge simple: «no us oblideu que som el Gimnàstic de Tarragona». Una frase que semblava un crit al cel, un recordatori per als mateixos jugadors de la plantilla i tothom present. Entre retrets justificats i pessimisme, una resposta va acabar calant: «No tenim altra opció que confiar».
Poc a poc, el Miracle de Zubieta va començar a contagiar-se entre els nastiquers actius a les xarxes, i els jugadors es van anar afegint. El capità Joan Oriol va ser el següent en alçar la veu a través d’Instagram: «Hem arribat fins aquí caminant junts, patint, creient, somiant. Si hem arribat tan lluny... perquè no podem fer l’últim pas?». El tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, també es va expressar a les xarxes socials amb un missatge que resava «sense risc, no hi ha història». Llavors, les respostes ja havien canviat de tendència. Entre els suggeriments a l’onze inicial es colaven els «feu història», «fins al final», «que estem orgullosos», «però, i si sí?». Poc a poc, aquestes petites espurnes es van anar contagiant a la resta de jugadors de la plantilla, que també es van afegir dient la seva, com Álex Jiménez amb un «mai deixeu de creure» i també Víctor Narro, respostejant el text de la seva parella que destacava que «si alguna cosa he après aquest any és que l’equip no es rendeix mai. Toca donar-ho tot des del mateix segon que trepitgeu la gespa».
Després del pal contra el Málaga l’any passat, arrossegant també la desfeta a Vigo i després també la destitució de Dani Vidal en un moment delicat, l’afició, hagi cregut, cregui realment o no, s’ha bolcat en l’equip en aquest últim acte de fe. Si una cosa s’ha demostrat, any rere any, és que la massa social del Nàstic està creixent i unida a la plantilla gràcies també a les xarxes socials. Els mateixos que van crear la Vidalneta, enguany creen el miracle, perquè el sentiment no ha canviat.
Molts van estar presents al Nou Estadi, molts van sortir desencisats amb el resultat, el joc o el rendiment. Però des de les goles de cada nastiquer estan assegurats aquest diumenge els crits d’ànim i l’esperança en el miracle; ara, diumenge, serà l’equip l’encarregat de fer-ho realitat sobre la gespa. O, com a mínim, morir intentant-ho perquè l’afició, que ha donat suport a l’equip passi el que passi, se senti orgullosa amb els seus jugadors. Ara és el moment de creure i, quan tot acabi, passi el que passi, serà quan arribi el moment dels judicis i les valoracions.