Marc Fernández: «Passi el que passi diumenge, us asseguro que ens deixarem la pell a la gespa»

Què va passar en el partit al Nou Estadi?

«Penso que vam entrar bé al duel amb alguna arribada, però és cert que el primer gol ens agafa per sorpresa. Al final els tres gols són més imprecisions nostres que encerts del rival, així que no ha sigut que el rival ens ha donat un repàs i que no hem pogut fer res en tot el partit. Amb el gol de Pablo tots teníem la sensació que el 2-2 arribaria i vam tenir oportunitats, però al final va arribar l’1-3, que va ser un cop dur».

Com va veure el vestuari en acabar el partit?

«Tothom estava molt tocat pel resultat. Amb tot, el mateix diumenge que vam entrenar els missatges dins del vestuari ja eren positius. Volem aquesta remuntada i la farem possible. Estem convençuts. Penso que aquesta és la mentalitat que necessitem i que després passi el que hagi de passar».

Va ser el primer que va alçar la veu per les xarxes quan el cop estava molt present.

«Sí. No vaig tenir la sort de poder participar en el verd durant el partit, així que el mínim que podia fer era animar a la gent i també als meus companys. Penso que el missatge és oportú perquè és la veritat i és el que penso. Som el Nàstic, som un gran club amb una gran afició. Després del pal de l’any passat i de rebre un 1-3 a l’anada, en qualsevol altre equip ningú faria aquest desplaçament. En el nostre cas no. Fins i tot sé que molta gent anirà sense entrada al camp. Si ho podem aconseguir serà en gran part pel seu suport».

Els aficionats del Nàstic ja parlen de l’anomenat miracle de Zubieta. S’ha contagiat el vestuari d’aquesta arenga a les xarxes socials?

«Sí. Des del diumenge ja van ser així i ara, amb els pas dels dies, continuen arribant i això ens ha donat forces. Nosaltres tenim clar que en aquesta final anirem a mort. Anirem a deixar-nos a pell, passi el que passi. No hi ha marge per a cap error més, el vestuari té moltes ganes i després que passi el que passi, però el que hi haurà segur és intensitat i ganes. Ho asseguro».

Com ha de sortir l’equip a Zubieta?

«Hem d’anar pel partit des del primer moment, però sense tornar-se boig. No podem fer un joc inconscient, perquè acabaríem rebent un gol aviat. Hem de tenir clar que no podem cometre més errors a la rereguarda i després molt solvent en atac».

Cada gol és important a nivell psicològic?

«Sí. L’ideal seria fer un gol aviat a la primera part, seria tot un avís de les nostres intencions. Llavors, si comencem la segona part forts i anotem el segon els fiques la por en el cos. Seria forçar la pròrroga i, fins i tot, l’amenaça del tercer i no arribar al temps extra. Al final ells saben que som el Nàstic, que som un equip amb molta pólvora i s’ha de jugar també amb aquest aspecte emocional».

Després d’acabar el partit al Nou Estadi els jugadors de la Real Sociedad B celebraven com si haguessin assolit l’ascens. Això motiva a la plantilla?

«La veritat és que sí. Personalment, mai m’agrada menysprear un rival dient que és fàcil, perquè això se’t pot girar en contra. Tant de bo aquesta celebració se’ls acabi tornant».

En la teva carrera ha viscut gestes similars?

«Em ve al cap l’ascens amb el Sabadell. Potser no va ser tant, però jugàvem contra l’Eibar i en el partit a la Nova Creu Alta vam empatar a zero, però ens mereixíem haver perdut per dos o tres gols. Vam sortir amb la sensació que, si a casa vam poder perdre, allà seria gairebé impossible. Llavors vam aconseguir marcar aviat, però ens van empatar abans del descans. El pensament general era que ens remuntarien, però vam aguantar. Penso que són situacions en les quals, per molt que dubtis, s’ha de creure fins al final perquè en el futbol tot pot passar».

Contra el Real Murcia ja semblava una gesta difícil, aquesta ho és més. Serveix l’experiència de la primera eliminatòria?

«Sí, perquè és un exemple més del que ha sigut aquesta temporada. Ens hem aixecat sempre de tots els cops. Fa setmanes ningú diria que estaríem aquí a la final del play-off i hi som. Tampoc que guanyaríem a Murcia contra 30.000 espectadors, però ho vam fer possible».

Quin missatge li envia a l’afició?

«Primer que moltes gràcies. No són temps fàcils i el desplaçament no és fàcil. Que hi vagi gent que ni té entrada, després d’una temporada difícil i un resultat advers és d’admirar. Després els vull assegurar que ho donarem tot. Passi el que passi, siguin 90 minuts o 120, ho donarem tot perquè aconsegueixin l’ascens que mereixen».

Va tenir un estiu incert i ha passat una temporada dura. A nivell personal, com viu aquest moment després de tot?

«Ara m’ha tocat un rol d’ajudar des de fora, però la veritat és que m’agradaria participar més sobre la gespa. Em veig bé i sé que puc aportar molt. Diumenge vull lluitar a la gespa perquè el Nàstic sigui a Segona, perquè l’afició s’ho mereix».