Una llum i moltes ombres del Nàstic contra el Sanse

La de dissabte va ser una derrota de plantejament i de joc. El Nàstic de Tarragona va viure un malson més perdent per un dur i difícil d’empassar 1-3 contra una Real Sociedad B superior. Els errors defensius de tota la temporada van tornar en el pitjor moment i els moviments des de la banqueta no van ajudar a evitar una de les pitjors nits del Nou Estadi Costa Daurada. Aquesta derrota deixa moltes ombres i només una llum, la llum encisadora i esperançadora d’un far que va empènyer al Nàstic en gran part del partit.

Pablo Fernández, 4 gols en 4 partits

Pablo Fernández va tornar a ser la nota més positiva del Nàstic de Tarragona. L’asturià va ser l’encarregat de remolcar l’equip en atac quan els gols en contra arrossegaven els grana al desastre.

Amb Migue Leal com a millor escuder, l’asturià va rascar un primer córner al segon temps que va reconnectar al Nàstic en el partit, quan l’equip no havia rematat a porta en cap moment de la represa. Va tenir l’empat amb un cop de cap al segon pal d’un córner, però Arana el va aturar i, tot just després, el Sanse va marcar el 0-2.

El gol de l’esperança el va donar ell. Migue Leal va aprofitar una bona passada de Dufur per centrar al primer pal i allà Pablo no va fallar per posar un 1-2 que va aixecar els ànims al Nou Estadi de cop i va ser una petita espurna d’una remuntada que mai es va donar. L’asturià va demostrar, de nou, que és un davanter de categoria superior. Amb aquest, acumula quatre gols consecutius, sent decisiu en tots els partits del play-off i acumulant ja 15 dianes. Si ha d’haver-hi èpica a Zubieta, el millor sant al qual encomanar-se és Pablo i així ha quedat demostrat sent l’única llum grana.

Víctor Narro a la banda dreta està desaprofitat

Víctor Narro ha demostrat ser, amb el permís de Pablo, el millor jugador del Nàstic i, per trams, de la categoria durant tot el curs. Durant tot l’any, Narro ha brillat amb llum pròpia per l’esquerra, liderant els contraatacs del Nàstic i sent l’habilitador predilecte de l’equip amb 6 gols i 9 assistències. Amb tot, a cama canviada i jugant per la dreta ha demostrat que el seu potencial es redueix considerablement.

El tècnic Luis César va destacar en el postpartit que «Narro ha sigut important per l’esquerra en els contraatacs, però en un joc més posicional ens ajuda molt més a cama canviada». Sigui com sigui, la realitat és que no funciona i amb aquesta sensació sembla que va marxar Narro després de ser substituït. Tenir al balear en el camp sempre és garantia i en el moment del seu canvi va mostrar-se visiblement frustrat en arribar a la banqueta. De la mateixa manera, Antoñín Cortés també es va veure desplaçat a l’esquerra, una posició que el va allunyar de les posicions on ha brillat enguany, que és guanyant l’esquena dels defensors acompanyant Pablo Fernández.

Els errors defensius tornen a aparèixer

El plantejament de control de la pilota que tant va funcionar contra el Real Murcia va demostrar ser poc efectiu contra l’explosivitat i potència de la Real Sociedad B. El filial basc arribava més valent i despreocupat que els murcians, i el seu talent individual va trastocar completament la idea de control i alentiment del partit de Luis César. Amb tot, si hi havia un jugador que va oferir aquesta garantia de control va ser Marc Montalvo.

El de Riudoms era el millor corrector del Nàstic. Es va desgastar salvant pèrdues de pilotes i, al segon temps, salvant un contraatac amb contundència. Al minut 57’ va ser substituït inexplicablement i l’equip es va ressentir. Casualitat o no, tres minuts després d’aquest moviment el Sanse va marcar el 0-2. Pel que fa al joc de control de la pilota, aquesta temporada Óscar Sanz i Marc Montalvo han brillat sempre que han jugat junts, i perdre el de Riudoms va ser un moviment difícil d’explicar quan el migcampista estava sent dels millors de l’equip en aquell moment del partit.

Qui no estava funcionant va ser Roberto Torres. El navarrès, de nou titular, va ser una de les ombres de l’equip sobre la gespa. Sense inspiració en la pressió, ni en les centrades ni en les passades. Com a mitja punta, no va brillar. Jaume Jardí, en poc més de cinc minuts, va mostrar més energia i va ser més proactiu en atac que el navarrès. De la mateixa manera que David Concha. El de Santander va recuperar una de les seves millors versions des de la banqueta i en les seves botes va estar el 2-2, amb una rematada potent des de la frontal que Arana va aturar de forma magistral.

Els errors defensius tornen a aparèixer

El dissabte va ser el pitjor moment per al retorn dels errors defensius. El que ha sigut un pecat durant tota la temporada i semblava que estava superat en el play-off, va tornar a condemnar al Nàstic.

Als deu minuts de partit, el jugador del Sanse Eder García va centrar una pilota a l’esquena de la defensa grana. Unai Dufur va ser massa lent en el duel i el jove Gorka Gorosabel li va guanyar la marca per rematar al primer pal. Dani Rebollo, completament desconnectat de la jugada, va completar una mala sortida sense esperar-se el cop de cap i la pilota va anar, poc a poc, en direcció a la porteria per acabar la jugada rocambolesca rebotant sobre Dufur abans d’acabar al fons de la xarxa. Una errada d’aquesta índole tan aviat en el partit va suposar un cop psicològic difícil de pair per als dos jugadors grana.

Tots dos van tornar a aparèixer en la fotografia del tercer gol, l’estocada final al temps de descompte. Carrera, amb un moviment suau, va deixar a terra al central grana, que no es va aixecar de la gespa fins que el jove extrem va deixar també sense arguments a un tou Dani Rebollo per marcar l’1-3 amb la defensa vençuda.

Aquests errors van condemnar el Nàstic. El primer, a anar a remolc des del minut 10 i, l’últim, per deixar l’eliminatòria amb la necessitat d’orbar un miracle. Els errors van arribar en el pitjor moment i de forma inesperada i més tenint en compte que tant Unai Dufur com Dani Rebollo havien completat, fins ara, un play-off ideal amb actuacions redemptores de gran nivell.

En el postpartit, Luis César va ser clar i va destacar que «la meva sensació és que els seus gols no són encerts plens seus i això ho resumeix tot. Hi ha més demèrit nostre». El capità grana Joan Oriol va subratllar aquesta afirmació destacant que «en una final de play-off has de ser més seriós i no pots concedir aquests errors defensius».

Necessitat d’un canvi de plantejament

L’estil de control calmat i progressiu de Luis César que tant li va funcionar contra el Real Murcia va ser inefectiu contra el Sanse. Ara, en el partit de tornada, l’equip tornarà a necessitar un gir en l’argumentari per evitar ser menys previsible en atac i mostrar l’abundància ofensiva que va deixar l’estil de Dani Vidal.

El Nàstic necessita guanyar de tres gols a Zubieta per pujar. Per aconseguir-lo, s’ha de veure més encert i proactivitat en atac del que s’ha mostrat durant el play-off. Una cara golejadora que existeix i aquesta temporada ja ha sortit, però amb Luis César mai s’ha estat a prop.