Un malson més al Nou Estadi (1-3)

Un nou malson més. El somni es va tornar a convertir en un nou malson al Nou Estadi i el que ho va provocar va ser el de sempre: els errors defensius. Unai Dufur i Dani Rebollo van sortir en la foto del primer i el tercer gol, pobres protagonistes d'una derrota que obliga a un miracle. El conjunt grana estava carregat d'il·lusió, però la desesperança va arribar amb els dos gols del Sanse. Pablo Fernández va ser el far que va donar esperança al Nàstic. Ell sol va remolcar l'equip, però al temps de descompte va arribar l'estocada final de l'1-3 que obliga a un miracle. A guanyar 0-3 a Zubieta per ascendir.

El Nàstic va sortir amb tot esperonat per un Nou Estadi ple fins a la bandera. Luis César va repetir onze i plantejament contra una Real Sociedad B amb diferents canvis obligats per les absències dels seus cracs.

Els primers minuts van ser grana. Antoñín va guanyar un duel amb una galopada de película per plantar-se dins de l'àrea, però el seu centre no el va poder rematar ningú. La Real Sociedad B va reaccionar aviat de l'entrada del Nàstic i va agafar el control del partit. El Sanse, però, no és el Real Murcia. És molt més vertical i desvergonyit, i això es va veure aviat. 

El filial basc va filtrar una passada a l'esquena dels defensors per deixar Gorosabel en una posició idònia. Dani Rebollo i Unai Dufur van fallar inexplicablement i van convertir una acció més en el 0-1. Gorosabel va guanyar a Dufur i va rematar al primer pal. Dani Rebollo estava completament congelat com una estàtua fora de l'àrea, atrapat a mitja sortida, així que la pilota va avançar poc a poc fins a la porteria i Dufur no va poder fer res per treure-la de fora de l'àrea.  Era un gol com els de sempre, d'un error defensiu molt evitable.

Un gol tan matiner i d'aquesta manera tan absurda va ser tot un cop de puny a la cara del Nàstic. El conjunt grana es va quedar grogui i sense idees. Víctor Narro seguia sense funcionar per la banda dreta, una vegada més, i Antoñín per la banda estava desaprofitat. Amb tot, la necessitat va crear aproximacions. 

Pablo Fernández va filtrar una passada per dins cap a Antoñín que va col·locar la pilota amb un toc per després provar una rematada potent que va fer actuar a Arana. El xut va despertar al Nàstic amb una descàrrega i, minuts després, va ser el torn de Pablo. Aquesta vegada va ser Narro, qui va pispar un apilota al mig del camp per deixar-se-la a Pablo, però l'asturià va topar amb els cames d'un defensor.

El partit es va encendre i el Sanse no es va quedar enrere. Una errada en defensa d'Enric Pujol va facilitar la rematada a Orobengoa, però aquesta vegada Rebollo sí que va estar atent per evitar el 0-2. El Nàstic va contestar a través d'un córner. Els grana van centrar al segon pal i Antoñín la va engaltar, però Arana, de nou, es va interposar en el camí del xut. Amb aquest intercanvi el duel va arribar a la pausa d'hidratació. Amb tot, aquesta pausa no va servir per a cap reacció sobre la gespa.

A la represa el Nàstic va reaccionar gràcies a un sol home: Pablo Fernández. L'asturià va remolcar a tot l'equip cap endavant i d'una passada en profunditat va forçar un córner que va reactivar l'equip en atac. Amb tot, des de la banqueta es van fer canvis que van desestabilitzar l'equip. Montalvo, un dels millors de l'equip, va marxar a la banqueta i el Nàstic va perdre balanç. Casualitat o no, un minut després la Real Sociedad B ha marcat el segon gol del partit.

Amb un nou error per la banda dreta, Balda va rebre una passada en profunditat en un forat que no hi havia ningú. Balda va poder entrar dins l'àrea i rematar. Tot i que Rebollo va aturar el tir, no hi havia ningú per tapar a Mikel Rodríguez, que va caçar el refús per posar un 0-2 que va fer molt de mal a l'equip.

Va costar reaccionar. Un 0-2 era un abisme infernal. Però de nou va aparèixer la llum d'un far, la llum de l'esperança, la llum del far de Candás que va donar esperança als nastiquers. Dufur va fer una passada en profunditat a Migue Leal, que, al límit de la línia de fons, va centrar al primer pal. Allà era Pablo Fernández. El xèrif de les altures es va tornar a alçar per posar l'1-2 amb un cop de cap inaturable.

Va ser tot un miracle que va fer ressonar el Nou Estadi i va aixecar a l'equip. Els set minuts d'afegit van donar més arguments per a un possible empat i així ho va tenir David Concha amb una rematada potentíssima que va fer brillar de nou a Arana. El porter suplent va fer el partit de la seva vida.

L'esperança va passar a la desgràcia ben aviat. De nou una passada en profunditat va sorprendre la defensa grana. Carrera va driblar a un Dufur molt tou. Massa tou per ser una final. Que va caure a terra i va deixar al davanter encarar a Rebollo. El porter va tornar a fallar i Carrera, superant a tots i deixant a tots a terra, va marcar l'1-3. L'1-3 de l'estocada final. La que deixa els pulmons sense aire i la vista ennegrida. El somni que s'havia de complir al Nou Estadi, es va convertir en un nou malson més. Un nou malson per als nastiquers a l'hora de tancar els ulls. I va ser provocat per errors defensius. Els mateixos que van condemnar a Dani Vidal.

Ara, el Nàstic ha d'anar a Zubieta a guanyar 0-3. Un miracle. Però no es dubta que aquests jugadors ho intentaran, i més mostrant la ràbia de tornar a caure en la final.