Ander Gorostidi: «Hem d’aprofitar les nostres cartes i la millor és el Nou Estadi ple»

Ja han passat uns dies des de la victòria de dissabte contra el Real Murcia. Quines sensacions té?

«Molta alegria, no puc dir una altra cosa. Va ser una sensació molt bonica, era una final i ens vam treure la tensió de sobre d’un cop. Va ser un moment únic, d’aquells que queden per al record per a tota la vida».

Com es va viure des de dins? Va viure un escenari complicat amb 30.000 persones en contra i mil guerrers nastiquers animant.

«Crec que són els partits que tots volem jugar. Sí que és veritat que hi havia molta gent a la graderia a la nostra contra, però ho vam viure amb tota la tranquil·litat. Sabíem el que ens trobaríem, sabíem el que anàvem a fer i vam esperar el nostre moment. Crec que va ser un partit bastant controlat, ells van tenir el seu moment, nosaltres el nostre i el vam aprofitar».

Durant el partit va haver-hi una acció en la qual no va dubtar a fer tot un placatge per evitar un contraatac. Es va poder sentir a tots els nastiquers demanant que la fessis.

«Sí, la veritat és que en aquell moment el primer que vaig pensar era que el rival no podia avançar ni un metre més. Era la recta final, potser el minut vuitanta i estàvem molt cansats, així que s’havia de fer i ho vaig fer. Era el moment de parar el ritme del partit, evitar transicions i controlar-ho tot el màxim possible, crec que ho vam aconseguir bé».

Quan va xiular el final l’àrbitre, es va veure l’alleugeriment i l’eufòria sobre la gespa.

«Va ser com si tot el pes que carregàvem a sobre caigués a terra de cop. Tot el cansament, tots els nervis, tot fora. Hem estat treballant tot l’any per això i estem super contents, perquè ha donat els seus fruits i també vam tenir aquest punt de sort que en altres moments ens ha faltat».

La victòria deixa de nou al Nàstic a dos passos del somni. Com se sent tornant a aquest escenari un any després?

«Estic molt content i puc dir que tots estem convençuts que podem fer-ho. L’any passat va passar allò que tots sabem, però és el passat. Intentarem deixar de banda aquests sentiments i centrar-nos en el dia a dia, que és més efectiu. Ens queden dos finals, però la primera és aquest dissabte davant de la nostra gent. Estic convençut que amb els nostres podem fer un bon partit i començar l’eliminatòria amb un resultat positiu».

Mirant enrere i també el final de l’any passat, com valora estar de nou en una final de 'play-off' d’ascens a Segona?

«És un mèrit immens. Això demostra que l’equip es va sobreposar al cop dur, que vam treballar durant el curs per tornar a ser on estem i que ens mereixem el premi gros. Treballem per això i estem convençuts que ho aconseguirem».

Enguany ha sobrepassat els cent partits amb el Nàstic i suma la seva temporada més golejadora. També va rebutjar ofertes per quedar-se. Sembla que el seu missatge és «he de pujar sigui com sigui».

«Tenia claríssim quan va acabar la temporada que havia de continuar. No podia marxar d’aquí sense aconseguir l’objectiu. També vull agrair a la plantilla, al cos tècnic i al club la confiança en mi, perquè jo treballo sobre la gespa per demostrar-les que la seva confiança és encertada. Ara, a nivell personal soc molt feliç aquí a Tarragona, però espero estar encara més feliç d’aquí a quinze dies si aconseguim l’objectiu de l’ascens».

Què destaca del rival de la final d’ascens, la Real Sociedad B?

«És un equip que arriba a Tarragona amb poc a perdre. Al final és un filial, i són joves jugadors que no tenen la pressió ni la necessitat de pujar. Ens plantejaran un partit molt complicat, amb molt de ritme i intensitat, Són jugadors molt talentosos i nosaltres hem d’aprofitar la nostra experiència i donar la nostra millor versió per fer front el seu futbol. M’espero un partit més obert i amb més transicions que contra el Murcia».

Vostè es va criar a Zubieta. Com és el rival per dins?

«Zubieta és una gran família. La Real Sociedad B és un club molt familiar i cada any competeix a la part alta. Tenen talent i també humilitat per treballar fins a l’últim esforç. Només puc dir coses positives del club i serà un partit especial per la meva part, però penso que ens hem de centrar en nosaltres mateixos».

Després de la victòria contra el Murcia, com es prepara l’equip per no confiar-se?

«De la mateixa manera que l’anterior. Això és una final de play-off i els anteriors partits ni tampoc la lliga regular compten per a res. Serà un partit encara més complicat que el del Murcia pel simple fet que és una final. Així ens hem mentalitzat i sortirem aquest dissabte amb tot des del primer moment».

És el Nou Estadi clau per forçar els punts baixos d’un rival poc acostumat a jugar amb tanta pressió?

«El Nou Estadi és el jugador número 12. Els aficionats ens van aixecar quan pitjor estàvem en el duel contra el Murcia i gràcies a ells ens vam emportar l’eliminatòria. No tinc cap dubte que ens animaran al 200% cada minut. Hem d’aprofitar les nostres cartes, la nostra experiència i el suport de l’afició hauran de ser diferencials contra un equip tan jove i despreocupat com la Real Sociedad B».