Marc Trilles: «Tinc l’espineta clavada de no haver pogut assolir un ascens amb el Nàstic»

Com va veure el duel del Nàstic contra el Real Murcia?

«Penso que va ser una de les eliminatòries que sembla que està escrit perquè passi així. El Nàstic va fer un pas endavant a nivell defensiu i no recordo cap ocasió clara del Murcia menys aquella als últims minuts que atura Dani Rebollo. Jo he seguit el Nàstic tota la temporada i era un equip que no transmetia seguretat en defensa, però en aquesta eliminatòria l’he vist un equip dur i segur. El Murcia era el rival que ningú volia, era el favorit i el Nàstic va fer el que s’havia de fer».

Ara, l’equip de nou en una final contra un equip filial. Què recorda de la que va viure a Vigo amb el Nàstic?

«M’hauria agradat jugar aquell play-off amb un Nou Estadi ple, però aquella eliminatòria era en un camp neutre per les restriccions per la covid. No va ser tan especial com a casa, però van haver-hi molts nastiquers que van fer l'esforç per viatjar i donar-nos suport. Recordo que era el millor vestuari que he compartit mai i nosaltres teníem clar que ho anàvem a aconseguir. Vam guanyar al Racing de Ferrol que arribava amb una ratxa increïble aguantant amb tot. Després ens va tocar jugar contra el Villarreal B, que era un equip que durant la temporada ens va anar bé. Amb tot, crec que tots recordem el que va passar, que l’àrbitre va voler ser protagonista i, desgraciadament, ens vam quedar a les portes».

Amb què es queda d’aquell moment?

«Amb el grup. Recordo les hores prèvies al duel contra el Villarreal que Joan Oriol va posar la cançó del circ i ens vam passar fent el burro al passadís de l’hotel. Érem una pinya, es respirava un ambient on vaig ser molt feliç».

Com a aquest Nàstic, aquell no va tenir una temporada fàcil i arribava al play-off com un dels tapats.

«Sí, la veritat és que era un any que va ser poc estable perquè vam estar gran part de la temporada que si entràvem al play-off o no, però el tram final va ser brutal. Aquell Nàstic era més fort en defensa que aquest, però ofensivament ens costava generar. Tant de bo aquest tingui un final diferent, per tota la gent, tots els directius i companys que els tinc molta estima i un gran respecte. El Nàstic ho té tot per ser un equip de futbol professional, té les instal·lacions, el personal i et donen totes les facilitats per treballar».

També va viure el duel dur d’Ibiza. S’ha quedat amb l’espineta clavada de pujar amb el Nàstic?

«Doncs sí. Aquell any que vam caure a Ibiza va ser dur, perquè no vam arribar al play-off en el format de subgrups que hi havia. La veritat és que ho teníem molt de cara, però amb la derrota a Ibiza i com es va donar no va poder ser i va fer mal. Em queda l’espineta clavada perquè venir al Nàstic va ser la meva aposta. En aquell moment tenia una oferta de l’Índia que m’oferien més diners que el Nàstic. Però jo volia venir a Tarragona perquè era un club mític, molt professional i estava prop de casa meva. Amb tot el que vaig viure al Nàstic, si em pregunten, no em penedeixo de res. No em penedeixo de dir no a l’Índia i aquell contracte, perquè els anys al Nàstic van ser els que més he gaudit i millor ho he passat».

Què opina de la Real Sociedad B, el rival del Nàstic?

«És un equip que té una forma de joc molt vertical, amb jugadors desequilibrats que els agrada trencar línies i també gent molt física al darrere. És un equip dur que les dues vegades que m’he enfrontat amb ells els duels es van resoldre per detalls. En l’anada, van guanyar per un penal a l’últim minut i, a la tornada a Tarazona van guanyar amb l’únic xut que van tenir, perquè ens els vam cruspir. Penso que el Nàstic no és inferior a la Real Sociedad B, tot i que serà una eliminatòria complicada».

És un bon rival a batre?

«El Nàstic el que ha de fer és un duel amb molt d’ofici a casa, fer un partit dur per als joves. Si s’està defensivament bé, el Nàstic trobarà la manera de fer mal. Tot i el que va passar contra el Villarreal, sempre preferiré jugar contra filials. Són jugadors joves i amb poca experiència i això s’ha d’aprofitar. Sí, tenen qualitat i molts pugen al primer equip, però la falta d’experiència amb un Nou Estadi ple farà que tinguin 15 o 20 minuts dolents. I 15 o 20 minuts dolents al Nou Estadi són molt llargs».

Com ha sigut el seu any a Tarazona?

«Ha estat molt bonic i hem aconseguit la Copa del Rei, però penso que el que té més mèrit és l'anterior. L'any passa teníem un equip amb poca experiència a la categoria. Recordo arribar a l'agost i trobar-me a l'entrenament només a Molo, l'entrenador i Jorge que era el preparador, físic, entrenador... feia de tot. A més, va coincidir que dels 10 primers partits 6 o 7 eren de visitant i al principi jugàvem de local a Tudela. Vam haver de treballar de valent tots per adaptar-nos remar i salvar la categoria. Enguany ha sigut diferent perquè ja teníem una plantilla amb molta més experiència a la categoria. Teníem jugadors contrastats i preparats. Al final el Tarazona és un club molt humil d'un poble amb molta gent gran. Aquí l'utiller té la seva feina a banda i quan s'ha de fer algun desplaçament es demana festa per no perdre's cap partit. És una gran família que tothom aporta el seu gra de sorra i recursos de forma desinteressada per la il·lusió del futbol».

Quin missatge vol enviar als aficionats del Nàstic?

«Els diria que estiguin a mort amb l’equip. És l’últim pas i que estiguin endollats els 96’ minuts que duri el partit a casa, perquè els asseguro que la Real Sociedad B sentirà la pressió. A la tercera ha de ser la vençuda, el Nàstic ha de ser en el futbol professional, per la gent, per la ciutat, pel club i per a tothom i m’alegraria molt si passés».