Miracle a Múrcia i un passet més per a complir el somni (0-1)

A LA FINAL. El Nàstic de Tarragona va fer l'heroica trencant una maledicció fora de casa en el moment més important de la temporada. El conjunt de Luis César va fer el partit llarg, va treure de polleguera el rival, Pablo Fernández va disparar per marcar el gol al segon temps amb un centre de Narro i va saber patir contra un Murcia que es va acabar ofegant a la pressió. El pla de Luis César va sortir bé. Mérida o Real Sociedad B seran l'última pedra.

Era un partit de màxima tensió amb un estadi ple amb més de 31.000 ànimes. Tota una final que Luis César va plantejar per fer un partit llarg. Només van haver-hi dos moviments a l'onze. Marc Montalvo va entrar per Óscar Sanz i Pablo Fernández per Álex Jiménez. El Murcia, va sortir amb dos puntes, però amb un plantejament similar, esperant al darrere.

El duel oferia nervis i tensió des del primer minut. Però el Nàstic el volia calmar. El pla de Luis César va quedar clar en els primers minuts. Fer un partit llarg, controlar amb la pilota i jugar amb els nervis d'una graderia que esperonava al seu equip perquè dominés. Això sí, és un plantejament calmat per a un Nàstic que el que necessita és guanyar el partit.

 El Real Murcia esperava el darrere sense pressionar, però va tenir els seus moments. Un doble error en la defensa grana a l'hora de refusar dins de l'àrea va deixar la pilota morta a Moha que, per sort, va errar en la rematada i l'esfèric va quedar desviat.

Aquesta ocasió va encendre els locals amb la grada entregada mentre que va enfondir nervis a la defensa grana. Era el moment del domini. En un moment o altre havia d'arribar i el Nàstic es va haver d'encarregar de treure aigua del vaixell com podia enmig d'una tempesta. El conjunt murcià va tenir diverses arribades, però sense tirs molt clars i, el que es filtrava, trobava un Dani Rebollo atent a l'ocasió. 

Amb la pausa d'hidratació el partit va fer un gir. Com si es tractés d'un temps mort de bàsquet, Luis César va reorganitzar l'equip per fer un pas endavant. El Nàstic volia allargar el partit. Domini, protestes, allargar cada córner i cada pilota aturada. L'objectiu estava en neguitejar la grada, per neguitejar el seu rival, mentre que buscaven una oportunitat. Però l'ocasió del Nàstic no va arribar. El domini al mig del camp per un Montalvo inspirat i en defensa amb un Dufur despertat no es traslladava a la porteria contrària. En gran part per un Víctor Narro que, a la banda dreta, es mostrava evidentment frustrat per no poder brillar com fa a l'esquerra.

El partit va marxar al descans amb empat en el marcador i màxima tensió, però amb tres grogues per al Murcia i una per al Nàstic. 

A la segona meitat el guió es va mantenir. El Nàstic dominava i el Murcia esperava al darrere. Era simple, però el cronòmetre jugava en contra dels tarragonins. Aquesta vegada, però, la màgia va sortir. Gran transició en atac del Nàstic que acaba amb un centre lateral de Víctor Narro. El de sempre, el xèrif, va aparèixer al segon pal per rematar a boca de canó i marcar el 0-1.

El gol va deixar grogui per moments a un Murcia que ara havia de ser proactiu. I el Nàstic va aprofitar els forats per fregar el segon gol. Víctor Narro i Pablo van sortir en un contraatac de manual. Tots dos contra un defensor, però aquest va interceptar l'última passada de Pablo a Narro per desbaratar una ocasió que podria haver sentenciat el partit. 

Tocava patir, però sempre amb un ull posat en aquelles escletxes a la defensa. Era el moment del Murcia i les aproximacions van ser múltiples, però erràtiques. Un centre que Pedro Benito va rematar massa alt i una relliscada d'un davanter del Murcia que va fer que no rematés a boca de canó.

Ara el cronòmetre estava en contra del Real Murcia. Cada vegada els jugadors locals es veien més desesperats. Atacaven de forma erràtica, descontrolats i amb poc encert. Això sí, tocava patir i el Nàstic va complir. Tots els jugadors es van implicar i, sobretot, Sant Dani Rebollo va aturar ocasions claríssimes a boca de canó i salvant dos córners consecutius. Els grana van saber gestionar els minuts. Amb el temor sempre del descompte. Quan l'àrbitre va xiular el final, va ser un èxtasi brutal. El Nàstic continua viu en el somni de l'ascens. A la final!