Luis César: «Lluitem per fer realitat un ascens i que tothom a Tarragona sigui feliç»

Quantes vegades s’ha tornat a veure el duel del darrer dissabte?

«Un parell de cops de forma completa i, després, moltes vegades jugades concretes. Sobretot les que ens van fer mal i les que nosaltres no vam fer mal. El partit està molt desgranat».

Quines conclusions va extreure?

«Hi ha de tot, tant positives com negatives. El Nàstic del dissabte va fer millor partit que contra l’Arenteiro i contra un rival més potent. Si soc sincer, després de veure el partit en vídeo tinc unes sensacions més positives que en el terreny de joc. Quan acaba el partit sempre estic més pessimista, a nivell emocional s’està més alterat per la tensió acumulada».

Quins punts concrets s’han de millorar de cara al duel d’aquest dissabte a l’estadi Enrique Roca?

«L’atac, l’atac i l’atac. No em va agradar gens. No ens vam moure bé. No tenim interioritzades certs comportaments, col·locar-nos en el terreny de joc en funció on està la pilota. També hem de millorar en defensa. L’altre dia vam cometre errors més enllà del que va acabar en gol. Penso que, de fet, vam cometre algun més greu que no va ser castigat. Després d’analitzar-los amb les imatges hem après per solucionar-los».

Com va veure el rival? Va fer el Real Murcia el partit que esperava?

«Sí. El Murcia és un equip que té un joc molt establert i l’executa molt bé. Té un molt bon equip, amb bons jugadors i està ben dirigit. Ha arribat aquí amb aquestes armes i continuarà amb aquestes armes. És un equip molt vertical i que no s’entreté amb la pilota. Si no s’entreté amb la pilota és molt difícil pispar-se-la i fa que el partit sigui molt intens. És un equip molt intens i això es va veure».

En quin punt està l’equip ara mateix a l’hora de millorar tots els detalls concrets que ha analitzat?

«Aquest dimecres l’equip està molt millor que el passat dimecres. Això és així perquè he comès més errors i també de diferents. Sempre dic que els futbolistes tenen dret a confondre’s i errar, però que sempre sigui un de diferent. Si és el mateix vol dir que no s’aprèn. El futbol és un procés i hem après dels que vam fer en Segòvia, els que vam fer contra l’Arenteiro i també els que vam fer contra el Real Murcia».

En els tres partits que ha disputat l’equip amb vostè al càrrec, s’ha vist tres versions diferents de l’equip.

«Sí, perquè corregim el que va apareixent. Com sempre he dit, jo veig un club i puc imaginar-me coses, però és fins que no entres a la casa quan comences a saber que s’ha de reformar. Es veuen les coses que fallen i com es pot reformar la casa, sempre tenint en compte la quantitat d’entrenaments que tens. Durant aquestes setmanes hem treballat en aspectes d’atac i defensa, hem buscat patrons de joc que volem que es repeteixin».

Va ser una aposta valenta la d’introduir a l’onze al juvenil Enric Pujol. Com el va veure?

«No vaig ser ni valent ni atrevit. És molt més senzill que tot això. Jo si veig que un jugador em transmet confiança en els entrenaments i em fa sentir segur, el poso a l’onze i ho faig per mi. Jo he vingut al Nàstic per ascendir i no per fer debutar jugadors del planter. Així que el que he de fer és posar les millors opcions a l’onze. No crec que sigui un acte de valentia ni vull posar-me la medalla. Penso que la decisió covarda és no posar a Enric Pujol per ser juvenil si és vàlid».

S’ho va guanyar en els entrenaments?

«Durant la primera setmana el vaig observar i se’m va encendre una llum. A la segona setmana el vaig vigilar i se me’n van encendre dos. A la tercera, ja ho tenia molt clar. Tenia tan clar que anava a jugar que va ser el primer jugador que li vaig comunicar que seria titular. Vaig dir-li que era titular el dijous, a dos dies del partit, perquè volia que metabolitzés el que significava debutar a casa en un play-off».

Era la millor opció?

«Sí. Tot ho faig de forma molt premeditada. Jo no invento res, si noto que Enric pot jugar amb aquest Nàstic, és el que sento. Era la millor opció en aquell dia i en aquell moment, com també vaig decidir que Ander Gorostidi i Óscar Sanz era la parella perfecta al mig del camp o que Joan Oriol havia de jugar en el lateral. Aquesta setmana és un altre dia i una altra hora, ja veurem el que sento».

De cara al duel d’aquest dissabte, espera un Real Murcia molt diferent del que es va veure al Nou Estadi?

«Jo he vist al Murcia i no sé si en termes d’alineació o de propostes de joc canviarà alguna cosa, però no crec que canviïn moltes coses. No veig un rival molt diferent perquè no ho ha fet mai durant tota la lliga. Jo sé que vaig a fer coses diferents respecte al partit de dissabte. Cada setmana hi ha un pla de partit establert sobre com atacar, com defensar i la pilota aturada, i el que puc dir que potser el vídeo que va veure el Murcia al Nou Estadi no els valdrà. Podem suposar, llavors, que el Real Murcia farà alguna cosa similar».

En el postpartit va destacar que va guardar Pablo Fernández a la banqueta per gestionar recursos. Dissabte és el moment de cremar totes les naus d’inici?

«És una situació completament diferent. Llavors vaig dir això en un partit de 180 minuts amb anada i tornada. Ara estem en un context completament diferent, el que encarem dissabte és una final i actuarem amb el que sigui necessari».

És un partit en el qual regnarà qui millor aguanti la pressió d’entre els dos equips?

«És una final i qui s’equivoqui s’acomiada de la temporada. Hi haurà moltíssima pressió i s’ha de gestionar. Hi ha jugadors aquí al Nàstic que ja saben bé què significa això. Per pujar s’ha de superar aquesta pressió. Per pujar s’ha de fer les coses bé, s’ha de tenir sort i estar en el millor moment en el dia concret i l’hora concreta del partit».

Al Nàstic només li val una victòria fora de casa, una tasca pendent enguany. Sembla la prova del cotó fluix perfecta.

«Sí, però no hem de fer res extraordinari, només hem de guanyar un partit. Quan costa vèncer fora de casa sembla que s’ha de pujar l’Everest, però s’ha de marcar un gol més que el rival, no guanyar 0-3 o 0-4. Estem preparats».

Si el Real Murcia és el pitjor local dels equips del 'play-off' és per aquesta pressió. S’ha de jugar amb aquest factor durant el partit?

«L’escenari ideal seria que el resultat fos favorable des del principi per a generar més pressió. Això sí, no seria definitiu. L’altre dia el Murcia va marxar al descans amb un resultat ideal. Llavors, tenint present com vam jugar, no m’esperava l’1-0 en el marcador. Vaig haver de gestionar al descans perquè els jugadors van arribar tocats emocionalment. Els partits duren una hora i mitja i aquest pot durar-ne dos. De fet, el Nàstic l’any passat era equip de Segona Divisió i dos minuts després va ser equip de Primera Federació. Si dos minuts són un món en el futbol imagina’t dues hores».

El Murcia ha patit sempre en els 'play-off' quan juga en el seu estadi.

«La veritat és que no gasto temps a l’hora de mirar resultats d’anys anteriors. Per molt que coincideixin formant un patró, no diuen res perquè cada play-off és de la seva època i dels seus jugadors. El que m’ocupa és el present i treballar en el partit d’aquest dissabte».

En una entrevista a Tarragona Ràdio va destacar que no li agrada jugar finals.

«No m’agrada perquè sempre vull tenir una bala o dos a la recambra, però no en queda una altra. Quan vaig venir aquí sabia que havia de jugar finals i estic preparat. Qui no juga finals és el campió i hem tingut 10 mesos per aconseguir-ho i no ho vam fer».

El passat dimarts es van complir 19 anys de l’ascens a Primera Divisió.

«Aquella vegada no vam jugar cap final, perquè ens quedaven dos partits més. Això sí, no m’agrada parlar del passat, aquell va ser un ascens amb unes circumstàncies concretes. Ara estem en unes altres. El destí és el mateix, perquè he vingut per ascendir, però s’han de jugar finals i la primera aquest dissabte».

Com es va sentir dissabte amb el Nou Estadi ple i amb la rebuda de l’afició?

«Vaig veure un ambient que no coneixia. Jo he estat amb el Nàstic a Primera i m’ha sorprès. Ha incrementat la massa social, hi ha una generació de gent jove molt implicada i això abans no existia. Dissabte va ser un boom total. Aquí, a Segona Divisió, hi havia 6.000 o 7.000 persones com a molt. Ara tenim un ambient de Primera Divisió a Primera Federació i això és tot un orgull».

I un miler de persones acompanyaran l’equip a Múrcia.

«Això és fantàstic. L’afició del Nàstic sempre segueix el seu equip. Ara parlaré del passat i és una excepció, perquè no m’agrada gens. Recordo un partit del Nàstic en Segona Divisió contra el Lleida. Llavors, 6.000 persones de Tarragona estaven a Lleida i el camp es va tenyir de grana com si fóssim l’equip local. L’afició del Nàstic continua sent igual de sorprenent».

Què suposaria per vostè pujar de categoria amb el Nàstic?

«Seria fantàstic i meravellós per a tothom. Per als socis, per a l’afició, per a la ciutat, per al club, per al Consell d’Administració... És per això per què lluitem. Perquè tothom a Tarragona sigui feliç. I lluitarem per fer-ho realitat».

Va signar per una temporada més. Li agradaria confeccionar un projecte amb més temps, ja sigui en Segona Divisió o en Primera Federació?

«Un entrenador sempre vol temps per construir. A vegades el tenim i d’altres no. Sempre volem ser constructors, però moltes vegades som bombers i el que ens toca és apagar els incendis que hi ha quan ens truquen. A cap entrenador li agrada ser bomber, si no vol ser un constructor. M’agradaria tenir temps per construir un projecte al meu gust. Vaig arribar al Nàstic perquè era un club que ja coneixia i perquè soc feliç aquí. Ara mateix, ja es veurà el que presenta el futur, només penso en el partit d’aquest dissabte».