Pablo Fernández i Antoñín Cortés, la dupla d’atac del Nàstic que s’alterna a casa i a domicili

El Nàstic de Tarragona ha de guanyar al Real Murcia aquest dissabte per mantenir viu el somni de l’ascens. Per aquest motiu, l’equip s’encomana a la dupla d’atac que enguany ha repartit moltes alegries amb un total de 23 gols entre tots dos. Això sí, cadascú brilla més en una situació concreta.

Pablo Fernández és un expert al Nou Estadi. De fet, deu dels tretze gols aconseguits aquesta temporada han sigut a Tarragona. El darrer va ser el darrer dissabte quan va sortir per revolucionar el duel contra el Real Murcia. D’altra banda, Antoñín Cortés agafa la responsabilitat a domicili, on enguany ha anotat sis de les deu dianes.

Els dos plegats s’han convertit en una dupla que totes les defenses de la categoria temen. De fet, el passat dissabte també es va fer valer la seva connexió, quan Antoñín va posar el centre des de la banda perquè Pablo assolís la primera rematada a porta de tota la temporada. De fet, sobre la gespa se solen compenetrar a la perfecció, amb Pablo Fernández atraient l’atenció dels defensors i lluitant per obrir escletxes que Antoñín sol aprofitar.

Tots dos estan en un gran estat de forma. Pablo ho va demostrar dissabte i, Antoñín així ho ha fet en el tram final del curs. De fet, en els darrers deu partits de lliga va assolir 5 dianes, la gran part a domicili. Antoñín apareix amb els escenaris en contra. Així va ser en el camp aquàtic del Zamora, quan la seva velocitat va avançar al Nàstic, i també va donar esperança a l’equip a l’hora de retallar distàncies en les derrotes contra el Sestao River i l’Ourense. En el cas de Pablo, els seus gols han marcat tendència. El Nàstic no ha perdut mai si l’asturià ha marcat. En total, els grana han sumat vuit victòries i tres empats, comptant el del darrer cap de setmana.

Units o separats

La presència de tots dos jugadors a l’onze inicial ha entrat en discussió en el tram final de la temporada i, sobretot, sota les ordres de Luis César. El tècnic gallec va destacar en la roda de premsa postpartit que no volia «cremar totes les naus» a l’onze inicial, deixant a Pablo com un revulsiu a la banqueta. De fet, aquesta no és l’única vegada que ha succeït aquesta temporada.

Amb Dani Vidal, aquesta estratègia va ser una tendència en alguns partits del tram final de la temporada. Després de la lesió de Pablo contra el Zamora al mes de març, el Nàstic va transformar el 4-4-2 habitual en un 4-2-3-1 amb Antoñín com a únic punta. Aquest cop de volant va tenir efecte en Antoñín, perquè va marcar quatre gols amb aquesta nova fórmula. De fet, aquesta tàctica va funcionar a la perfecció en duels oberts com contra la Ponferradina a casa, on el Nàstic va golejar per 5-1. Amb tot, es va veure més carències contra defenses destacades, com en la derrota contra Cultural Leonesa. Llavors, amb Antoñín més controlat per la línia defensiva dura i el suport del mig del camp, el Nàstic es va quedar sense opcions entre els tres pals. El darrer dissabte va passar quelcom similar contra el Murcia, amb un Nàstic amb control, però sense arribar a generar perill real a la primera meitat.

Dissabte és tota una final i serà Luis César qui decideixi si cremar totes les naus amb la dupla a l’onze, o guardar-se sorpreses al segon temps.