El Nàstic ha de seguir la llum del Far de Candás

Pablo Fernández ha de ser titular. Aquest va ser una de les grans conclusions després de l’empat del Nàstic contra el Real Murcia del darrer dissabte. L’anomenat Far de Candás va revolucionar l’encontre al segon temps i va posar l’empat amb un golàs assistit per Jaume Jardí. Aquest resultat va ser agredolç. El Real Murcia, amb un plantejament de mínims, va assolir un gol i va aguantar el resultat per acabar signant la igualtat en el marcador que deixa l’eliminatòria per decidir a l’estadi Enrique Roca. Això sí, al Murcia li val amb repetir aquest resultat per passar a la següent ronda i el Nàstic ha de guanyar sigui com sigui.

El duel va començar amb una revolució inesperada a l’onze. Figures habituals i necessàries com Marc Montalvo i el pitxitxi grana Pablo Fernández es van quedar a la banqueta en un moviment que el tècnic Luis César va definir com una «gestió de recursos» per tenir «una banqueta potent». La tensió era màxima i en el primer tram de partit es van definir els rols dels dos equips. El Nàstic dominava l’esfèric i intentava ser proactiu mentre que el Real Murcia es resguardava en un bloc baix i compacte, a l’espera de la seva oportunitat al contraatac. Així va ser durant tot l’encontre i va resultar que el pitjor enemic grana va ser ell mateix.

El Nàstic es va ofegar amb la pilota sense alternatives per penetrar en el mur del Murcia. La sortida de la pilota es va col·lapsar en els centrals i, cada vegada que l’esfèric arribava a Antoñín o Víctor Narro, el conjunt visitant de seguida tenia dos homes preparats per no deixar inventar als grana. Després de l’aturada per a hidratar-se, el Murcia va fer un pas endavant en confiança i, amb el primer xut entre els tres pals, va trobar un gol que va intentar defensar com un tresor durant tot el partit.

Amb el resultat en contra i la pilota de nou en la seva teulada, al Nàstic li va costar generar. Tothom va trobar a faltar al referent de l’equip: Pablo Fernández. Per una banda, Antoñín el va trobar a faltar en la lluita amb Alberto González i Esteban Saveljich. Els dos centrals veterans, amb l’ajuda dels migcampistes resguardats en bloc baix Yriarte i Moha, no deixaven estar un davanter andalús que, al costat de Pablo, està més alliberat. D’altra banda, també es trobava a faltar des de la sortida de la pilota. L’asturià era la millor alternativa quan no hi ha manera de travessar el mig del camp. No només baixa totes les pilotades que l’arriben, sinó que també s’ofereix al mig del camp i a la banda per alliberar els seus companys.

Tot canvia al segon temps

Luis César va rectificar aviat i, a la represa, Pablo Fernández va entrar a escena. El vaixell del Nàstic, després d’un primer temps a la deriva, va trobar la llum del Far de Candás i, aviat, va mostrar de nou la seva personalitat més ofensiva. L’entrada de Marc Montalvo i la de Jaume Jardí van ser els darrers moviments que necessitava el Nàstic per engrandir-se.

Poc a poc, el Nàstic va sotmetre al Real Murcia en totes les àrees. De sobte, el segon classificat del grup 2 no va resultar un rival tan temible i això va quedar palès amb la connexió dels de sempre. Antoñín va enviar una centrada lateral a l’àrea i Pablo, entre dos homes, va obligar a actuar a Gazzaniga per aturar el seu cop de cap. L’asturià estava convençut que anava a aixecar l’encontre i així es va notar quan, en arribar la pilota a Jaume Jardí, va demanar efusivament que se la retornés a la frontal. Quan la va rebre, no va dubtar en rematar a l’àrea per marcar un golàs que va fer esclatar d’alegria i eufòria al Nou Estadi Costa Daurada.

Finalment, es va haver de conformar-se amb l’empat, però amb la sensació que, si s’hagués vist una aposta més valenta com ja s’ha vist enguany aquesta temporada a casa, potser es podria haver donat una forta queixalada a un Real Murcia que signava l’empat des d’abans d’agafar l’autobús direcció Tarragona.

Tot es decidirà dissabte a Múrcia. El Nàstic no ha de fer res extraordinari per passar de ronda, només ha de guanyar un partit de futbol. Aquesta és tota una final en la qual el conjunt grana no pot guardar-se cap bala a la recambra. El Far de Candás va il·luminar el sender a recórrer, s’ha demostrat que el Real Murcia no és invulnerable, i ara només queda assaltar la Nueva Condomina.