Nacho González: «Us mentiria si dic que no tornaria. Considereu-me un nastiquer més»

El Nàstic torna al play-off d’ascens, un camí que vostè també va recórrer. Ha seguit la trajectòria de l’equip?

«I tant. He seguit els partits del Nàstic aquest curs i sé que, al igual que l’any passat, l’afició ha estat al costat sempre i ha omplert l’estadi fins i tot encara més. Veig la barreja entre la il·lusió de la gent i les ganes de treure’s l’espina clavada de l’any passat. Crec que és un mix que pot ser molt potent i ajudarà a l’equip». 

El partit contra el Málaga ha quedat gravat en la seva retina?

«Si soc sincer, no he tornat a veure cap resum ni imatge d’aquell partit. Avui dia no soc capaç, és un record molt dolorós. Ens van treure l’ascens a l’últim segon. Va ser més dur encara per com va ser. Les 15 mil persones que érem allà vam veure el mateix i pensem igual».

A més vostè, amb David Concha, va patir una sanció important.

«Va ser especialment dur i injust. Se’m va titllar d’una cosa que no soc, perquè no vaig agredir a ningú ni tampoc he agredit mai a algú ni dins ni fora d’un terreny de joc. M’agradaria que es fes justícia perquè, al final, se’m va treure dels terrenys de joc durant cinc mesos. També estic al cas del procés judicial i espero que es faci justícia per tot el que vam viure».

Ara, excompanys seus tornen a disputar un nou play-off després del pal de l’any passat. Els ha enviat algun missatge?

«Sí, els he felicitat personalment i els he donat un missatge de suport. He parlat tant amb el ‘capi’ Joan Oriol com a Ander Gorostidi, amb els quals guardo una bona relació. A més de Jaume Jardí, Pablo Fernández i David Concha. La veritat és que el grup de l’any passat era molt sa i això es demostra perquè mantenim el contacte. Espero tornar a enviar missatges de felicitació i ànims d’aquí a dues setmanes».

L’afició del Nàstic també el guarda en bon record.

«Sí, la veritat és que he notat carinyo per la seva part. És gratificant rebre missatges positius i sentir la seva estima, malgrat que no vaig continuar a l’equip. Penso que el més important al final és la petjada que deixes sempre allà on passes i estic molt agraït de cada missatge que rebo».

Vostè s’ha enfrontat al Real Murcia aquest any. Què pot dir del pròxim rival del Nàstic?

«És l’altre superequip de la categoria. Té una massa social important i el Nàstic pot esperar a la tornada 30.000 persones a l’estadi, com vam viure al camp del Málaga l’any passat. És un equip que també té la pressió per pujar de categoria. A nivell esportiu puc dir que és un equip que no et sotmet amb el seu atac, però es defensen molt bé. Són experts a l’hora de defensar centrades laterals i els seus centrals són molt bons. Si he d’apostar veig al Nàstic amb més opcions».

A diferència de l’any passat, el Nàstic viurà el partit a casa primer.

«Sí, però penso que és millor en aquest cas. El partit al Nou Estadi és molt important, perquè si el Nàstic treu un bon resultat, obligarà al Murcia a arriscar-se al seu estadi i la seva bona defensa pot ser més vulnerable. Tenint en compte el que he vist enguany, no crec que l’atac del Nàstic desaprofiti cap oportunitat. Pel que fa a aquest dissabte, crec que l’equip sortirà com una piconadora».

Com ha sigut el seu any?

«Ha sigut molt dur tant a nivell personal com esportiu. Primer perquè vaig estar mig any sense jugar i després perquè amb l’Intercity es va consumar el descens de categoria. El pitjor va ser la part personal de no poder jugar durant mitja temporada per un fet injust. Pel que fa al futur, puc dir que no continuaré al club i he aprofitat el tram final per operar-me de l'espatlla per estar a punt de cara al pròxim curs».

Si sorgís l’oportunitat, tornaria al Nàstic?

«Mentiria si et digués que no. El Nàstic és un equip al qual tinc una estima especial. Només he estat un any, però el que vaig viure allà ha deixat una empremta important. He de ser sincer i dir que trobo a faltar l’ambient viscut cada diumenge. És una realitat que el Nàstic no mereix estar a Primera Federació perquè és un equip de Segona Divisió. A nivell de club, l’afició i per tot. Podeu considerar-me un nastiquer més i desitjo al club el millor possible i que enguany pugi a la categoria que es mereix. Qui sap, tant de bo puguem coincidir de nou en el futur».