Futbol
Nàstic- Murcia: el millor local s'enfronta al millor visitant
Mentre que el Nàstic va tancar la lliga regular amb una nova victòria que ratifica la fortalesa dels granes al Nou estadi, el Murcia ha demostrat que lluny de la pressió del seu estadi, és un equip diferent

A l'esquerra, el màxim golejador del Nàstic, Pablo Fernández, i a la dreta, el capità murcià, Pedro León.
El Nàstic de Tarragona és el rival que tothom ha de témer quan visita el Nou Estadi Costa Daurada. La victòria còmoda contra l’Arenteiro del darrer dissabte va certificar al conjunt de Luis César com el millor local de la categoria per segon any consecutiu.
En dues temporades només dos equips han sortit victoriosos del Nou Estadi Costa Daurada. Amb l’afició grana al costat, el Nàstic es transforma completament i mostra el seu aspecte més demolidor. Aquest aspecte s’ha potenciat en el darrer tram de la temporada. En els últims cinc partits a casa, el conjunt grana ha marcat, com a mínim, dos gols. D’altres, com el Real Unión, l’Unionistas i la Ponferradina s’han emportat un pòquer de dianes i, aquest últim, una maneta de gols.
Enguany, com el curs passat, el Nàstic tanca la lliga regular amb 12 victòries, 5 empats i 2 derrotes, sumant 41 dels 59 punts aconseguits aquesta temporada. Aquestes són les mateixes xifres del Ceuta, equip que ha pujat com a campió del grup 2. Amb tot, el Nàstic el supera amb la pólvora amb 40 gols anotats dels 59 totals.
Connectats per al play-off
El duel contra l’Arenteiro del darrer dissabte va ratificar aquesta tendència. El Nàstic va sortir sense les seves millors armes. Antoñín i Pablo Fernández sumen més d’una vintena de gols, però ni l’un ni l’altre va estar a l’onze inicial. Antoñín, un dels apercebuts de sanció, no va entrar en la convocatòria i Pablo va esperar el seu torn des de la banqueta.
En aquest escenari, Víctor Narro va tenir nous escuders. L’extrem balear és un dels principals motius de la virtut ofensiva grana. L’extrem no té por d’encarar, perquè normalment guanya els duels i col·loca la pilota es necessita. Amb tot, els protagonistes del primer gol van ser uns altres. Gorostidi va començar a cuinar la jugada des del mig del camp, Roberto Torres la va salpebrar amb un centre precís al segon pal i Álex Jiménez ser l’encarregat d’emplatar-ho amb un cop de cap.
El murcià ha estat tota la temporada a l’ombra dels seus dos grans competidors, però no hi ha millor moment d’alçar el cap que en el tram més important de la temporada. El gol no va ser més que el premi a un partit intens en els duels i en la pressió.
El 2-0 final el va posar el de sempre i amb un aliat comú. Jaume Jardí va fer la passada en profunditat i Pablo Fernández va batre el porter rival amb un tir creuat amb el peu. L’asturià normalment els fa amb la testa, però el xèrif de les altures també va demostrar que està afinat amb els peus. Pel que fa al reusenc, Jardí va sumar la setena assistència.
Sense por
El primer partit de l’eliminatòria serà al Nou Estadi costa Daurada aquest dissabte a les 18 hores. Luis César va deixar clar en la roda de premsa que el Real Murcia és «un equip potent i poderós» i que «per pujar s’ha de patir i guanyar davant grans equips. Pujar no és gratis ni barat i toca treballar per superar al Murcia en els 180 minuts que hi haurà en joc».
Les cartes estan sobre la taula i l’as del Nàstic és el Nou Estadi. Dissabte ho vol fer valer amb el temple grana ple.
El Real Murica: el millor visitant
El Real Murcia serà el pròxim contrincant a batre del Nàstic al Nou Estadi. Aquest es presenta com el major rival possible en el play-off, en tant que l’equip murcià va obtenir la segona posició amb un gol a l’últim sospir. A banda de l’estatus que atorga la seva posició, l’equip de Fran Fernández és el rival que ningú vol a domicili, perquè són el millor visitant de la categoria.
El Real Murcia és, com el Nàstic, un equip històric que fa massa temps que està allunyat del futbol professional. Des de la seva entrada a la categoria ara fa tres temporades, el seu objectiu sempre ha sigut l’ascens. La pressió afegida que suposa aquest projecte l’han convertit en el revers del Nàstic. Amb la puntuació aconseguida a casa, el Murcia és un equip de mitja taula, però com a visitant, alliberats de la pressió de l’estadi Enrique Roca, es transformen en un equip eficient.
El conjunt murcià ha aconseguit 34 dels seus 64 punts fora de casa, amb un total de 10 victòries, quatre empats i cinc derrotes. Enguany, l’equip de Fran Rodríguez ha aconseguit assaltar els camps de l’Ibiza i el Mérida, dos rivals de play-off, aquest últim amb un 1-4 que és una rara avis. El Real Murcia acostuma a acumular resultats curts, en els quals la defensa i la porteria són les protagonistes.
Amb 47 gols a favor, el Murcia es presenta com l’equip menys golejador de tot el play-off. L’eslovè David Flakus és el seu màxim golejador amb 7 dianes, mentre que els seus seguidors són Juan Carlos Real amb sis i Pedro Benito amb cinc. Aquesta «escassetat» golejadora es relaciona més amb la poca inspiració en els metres finals que en les arribades.
Pedro Benito, Loren Burón i Pedro León, habituals en la rotació a les bandes, són uns experts generadors. Cap dels tres té por d’encarar als seus defensors i sempre troben la manera de portar l’apilota a l’àrea. No són les úniques armes, perquè si no es troben inspirats, Fran Rodríguez també compta amb Davo, cedit pel Deportivo i Juan Carlos Real a la mitja punta.
A més, David Vicente, germà bessó del jugador de Primera Divisió i exgrana Carlos Vicente, és un lateral dret que actua com a carriler per donar profunditat a la banda dreta. Això sí, afilar la llança en els darrers metres és el compte pendent d’un equip que, en el darrer mes, només ha marcat tres gols.
Defensa fèrria
El Real Murcia és també l’equip menys golejat de tota la categoria amb només 31 gols encaixats. La parella formada per Alberto González i Esteban Saveljich s’han mostrat com un mur que pocs equips poden superar. Aquest darrer és la peça clau. Com a reforç provinent de Segona Divisió i amb passat internacional amb Montenegro, Saveljich és el central veterà i contundent que tota defensa necessita.
És el comandant de la línia, que no té por d’embrutar-se les mans per desactivar qualsevol davanter. A més, en el darrer duel de lliga també va desembussar el duel amb el primer gol. A més, la porteria acompanya amb Gianfranco Gazzaniga, exSegona Divisió.
Si vencerà el millor local amb el millor atac, o el millor visitant amb la millor defensa, se sabrà aquest dissabte a les 18.30 h.