Roda de premsa
Luis César: «Arriscar amb els jugadors apercebuts seria una imprudència, però algun serà titular»
El tècnic analitza el seu retorn al Nou Estadi, analitza el partit de l'Arenteiro també en clau Play-off i parla dels jugadors apercebuts de sanció
Luis César durant el primer entrenament de grana.
Luis César ha comparegut aquest divendres en la roda de premsa prèvia a la trenta-vuitena, i última jornada del campionat de Primera Federació. El Nàstic, amb el Play-off assegurat matemàticament, intentarà millorar la seva posició a la taula per aconseguir beneficis al Play-off davant un Arenteiro que, tot i que virtualment està salvat, podria acabar descendit amb una combinació de resultats concreta. El partit es disputarà demà dissabte a les 19 h al Nou Estadi Costa Daurada.
Tornes a competir al Nou Estadi. Com ho vius?
«És cert, no hi havia pensat fins ara. Estic tan concentrat en la feina que tinc entre mans que no m’havia adonat que era el meu retorn a casa. Ha passat temps. Evidentment, és un partit especial i important per a mi, perquè servirà per analitzar com evoluciona l’equip. És, en certa manera, un examen per veure en quin punt estem de cara al Play-off. Aquesta ha estat la meva principal preocupació durant la setmana. El fet de tornar al camp del Nàstic serà emotiu, sí, però per a mi queda en un segon pla.»
Aquest partit pot servir com un assaig pel Play-off?
«No del tot. El component emocional del Play-off és únic i no es pot reproduir. A l'entrenament no hi ha la pressió real d'un partit decisiu. El jugador no té por de fallar. En un Play-off, tot es decideix en molt poc temps, i això és insubstituïble. Ara bé, demà tenim un partit amb públic, amb exigència, i això ja ens dona indicadors valuosos per preparar-nos.»
Hi ha diversos jugadors apercebuts de sanció. Això et condicionarà?
«Sí, és clar. Seria una imprudència arriscar jugadors importants. Alguns jugaran, després d’haver parlat amb ells, però el més important és arribar amb els millors efectius al primer partit del Play-off. Sabem que el disputarem, així que no val la pena jugar-nos perdre peces clau. Com en tot a la vida: si per guanyar 100 euros arrisques 1.000, millor no cal jugar-hi.»
Com ha anat la setmana d'entrenaments? Millors sensacions que l’anterior?
«Hem tingut més temps per preparar-nos. Però, com sempre dic, és un altre examen. Vull veure si les idees es consoliden, si el que transmeto es reflecteix al camp. Els resultats no m’enganyen: puc guanyar i sortir decebut o perdre i sentir que avancem. Demà vull veure com es comporta l’equip, tant col·lectivament com individualment. El partit ens donarà informació molt valuosa.»
És una oportunitat perquè alguns jugadors es reivindiquin?
«Sens dubte. Quan acabi el partit trauré conclusions. Hi ha jugadors que entrenen regular però competeixen molt bé, i viceversa. Tots tenen l’oportunitat de dir "compti amb mi, míster". Estic segur que ho donaran tot. El que m’interessa, però, és veure si el nostre joc es consolida.»
Què esperes del rival, l’Arenteiro?
«És un equip que té gairebé la salvació a la butxaca, però encara no la té matemàtica. Vindran a jugar-s’ho tot. Per a ells és una final. I per a nosaltres també, perquè volem acabar el millor possible. Però com deia, prioritzaré tenir tothom disponible pel Play-off. Algún apercebut sortirà de titular, sí, però amb cap.»
És més important guanyar per confiança que per pujar posicions?
«Guanyar sempre és important. La confiança creix amb els resultats, tant dins del vestidor com a l’entorn. Els jugadors, com tothom, funcionen per estímuls. Però la confiança també ha de venir del joc. Cal guanyar, però cal saber com s’ha guanyat. Jo vull controlar el partit, tant ofensivament com defensivament. No només pensar en el resultat, sinó en com l’aconseguim.»
Vols més control de la pilota?
«Sí, especialment al nostre camp, on la clau és la superioritat numèrica. Si ells pressionen amb sis i nosaltres en tenim vuit més el porter, hem de saber aprofitar-ho. A camp rival, la història canvia: ja cal jugar amb altres eines, amb sorpresa, no anunciant la jugada. El futbol és com cuinar: no pots començar pel final. A Segòvia vam fer un mal arròs, però això ens serveix per millorar.»
Tens temps per instaurar el teu model?
«Si pensés que no tinc temps, no hauria vingut. El temps és limitat, però jo sabia on venia i què podia fer. Confio que ho aconseguirem. Si no ho pensés, no estaria aquí.»
En la prèvia del partit contra la Segoviana vas dir que hi ha un juvenil que et va agradar molt. Hi ha possibilitats de veure algun jove contra l’Arenteiro?
«Sí, hi ha possibilitats. Però depèn de com vagi el partit. No diré qui ni quan, perquè potser les circumstàncies m’obliguen a canviar de plans. El més important és fer un bon partit i aconseguir un bon resultat. A partir d’aquí, tot és possible.»
L’any passat Jardiel va guanyar al Nou Estadi. Té alguna influència això?
«No. El passat és passat. He guanyat en camps on l’any següent m’han golejat. No li dono valor a això. Les estadístiques de “mai he perdut aquí” no em diuen res. Cada partit és diferent: altres jugadors, altres contextos. És més una dada periodística que una realitat futbolística.»